Paràmetres urbanístics del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona (original) (raw)

Paràmetres urbanístics dels districtes de Barcelona

Al llarg d'aquests anys s'ha desenvolupat una metodologia d'estudi i seguiment continuat de les dinàmiques urbanes i immobiliàries de la ciutat encaminada al desplegament i millora de les polítiques públiques en matèria de sòl, habitatge i desenvolupament de l'activitat econòmica de Barcelona. En l'any 2007, s'ha completat amb la realització d'estudis específics en relació a les característiques físiques, econòmiques i socials dels teixits urbans de la ciutat i la creació de les bases d'un sistema d'informació geogràfica que permeti disposar de la distribució espacial dels paràmetres determinants de la seva estructura. L'objecte de l'estudi que aquí es presenta és el de realitzar un sistema d'informació geogràfica que permeti disposar d'informació a tall d'illa o de barri, de les característiques dels teixits de la ciutat des del punt de vista dels paràmetres urbanístics que els defineixen com són l'edificabilitat, l'ocupació de l'edificació, la proporció dels diferents sistemes, la densitat d'habitatges, etc. Després d'un primer assaig en el qual es va estudiar el teixit de l'Eixample de Barcelona (com a àmbit homogeni i no com a unitat administrativa-el districte-), s'ha procedit a l'estudi dels diferents districtes per abastar el conjunt de la ciutat, a més d'alguns àmbits homogenis de teixit urbà. Aquests estudis tenen com a base la informació digital que disposen el Gabinet d'Estudis Urbanístics i l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona. Informació relativa al planejament urbanístic; la base topogràfica de les illes, les parcel•les, la volumetría edificada; la base cadastral amb informació per finques, edificació, locals i serveis; i el padró d'habitants. La metodologia emprada, es basa en els mètodes i procediments que han servit per a mesurar les diferències en la distribució de les característiques socioresidencials de les ciutats en els estudis de ciències socials, geografia, sociologia i economia urbana. Ha consistit en el disseny i l'estructuració d'un Sistema d'Informació Geogràfica que permet un accés fàcil i organitzat a la informació referida a les illes i als districtes de la ciutat. D'aquesta forma s'han pogut establir alguns dels principals indicadors numèrics com ara: 1) Edificabilitat bruta real: expressa la densitat de sostre edificat sobre rasant materialitzat, incloent tots els usos referit al conjunt de l'àmbit. 2) Coeficient d'illa: expressa la densitat de sostre edificat sobre rasant materialitzat, incloent tots els usos referit a cada illa (no aplicable a àmbits). 3) Edificabilitat neta real: expressa l'índex o coeficient de sostre edificat en relació al sòl que té qualificació de zona o de sistema no executat (sòl edificat o edificable). 4) Edificabilitat neta real referida al sòl edificat: expressa el nivell de consolidació i la densitat de sostre construït sobre rasant sobre el sòl ocupat en planta baixa. 5) Ocupació de l'edificació: indica el percentatge de sòl edificat o edificable ocupat per l'edificació. És la relació entre la superfície ocupada per l'edificació (superfície de la planta baixa) i la superfície de sòl qualificat d'edificable (zona) o que està edificat (sistema no executat), inclòs dins l'àmbit del que es tracti. 6) Compacitat del teixit: és la relació entre el sòl edificat i el sòl total. Equival a la superfície ocupada per l'edificació (superfície de la planta baixa) dividida per la superfície total de sòl, inclòs dins l'àmbit del que es tracti. 7) Densitat bruta real d'habitatges: es tracta d'un índex que representa la major o menor concentració d'habitatges en el conjunt de l'àmbit. 8) Densitat d'habitatges per illa: representa la major o menor concentració d'habitatges dins l'illa (no aplicable a àmbits).. 9) Densitat neta real d'habitatges: expressa la major o menor concentració d'habitatges en el conjunt de sòl qualificat de zona o de sistema no executat de l'àmbit. Cal destacar les limitacions de les bases d'informació en continguts i actualització d'acord a l'abast i a la utilitat que tenen per a la gestió de la fiscalitat, el seguiment del planejament urbanístic i d'altres. Les mancances d'informació que s'han observat s'han intentat resoldre cercant informacions complementàries, o verificant algunes de les bases d'informació quan ha estat possible. Especialment complicat ha estat poder accedir a informació relativa als equipaments i a sostre edificat per cadascun d'ells. S'ha hagut d'abandonar l'estudi dels índexs d'equipaments dels districtes, a l'espera que properament es disposi d'una major informació.

Paràmetres urbanístics del districte de Gràcia de Barcelona

2009

Al llarg d'aquests anys s'ha desenvolupat una metodologia d'estudi i seguiment continuat de les dinàmiques urbanes i immobiliàries de la ciutat encaminada al desplegament i millora de les polítiques públiques en matèria de sòl, habitatge i desenvolupament de l'activitat econòmica de Barcelona. En l'any 2007, s'ha completat amb la realització d'estudis específics en relació a les característiques físiques, econòmiques i socials dels teixits urbans de la ciutat i la creació de les bases d'un sistema d'informació geogràfica que permeti disposar de la distribució espacial dels paràmetres determinants de la seva estructura. L'objecte de l'estudi que aquí es presenta és el de realitzar un sistema d'informació geogràfica que permeti disposar d'informació a tall d'illa o de barri, de les característiques dels teixits de la ciutat des del punt de vista dels paràmetres urbanístics que els defineixen com són l'edificabilitat, l'ocupació de l'edificació, la proporció dels diferents sistemes, la densitat d'habitatges, etc. Després d'un primer assaig en el qual es va estudiar el teixit de l'Eixample de Barcelona (com a àmbit homogeni i no com a unitat administrativa-el districte-), s'ha procedit a l'estudi dels diferents districtes per abastar el conjunt de la ciutat. Aquests estudis tenen com a base la informació digital que disposen el Gabinet d'Estudis Urbanístics i l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona. Informació relativa al planejament urbanístic; la base topogràfica de les illes, les parcel•les, la volumetría edificada; la base cadastral amb informació per finques, edificació, locals i serveis; i el padró d'habitants. La metodologia emprada, es basa en els mètodes i procediments que han servit per a mesurar les diferències en la distribució de les característiques socioresidencials de les ciutats en els estudis de ciències socials, geografia, sociologia i economia urbana. Ha consistit en el disseny i l'estructuració d'un Sistema d'Informació Geogràfica que permet un accés fàcil i organitzat a la informació referida a les illes i teixit del conjunt del districte de Gràcia. D'aquesta forma s'han pogut establir alguns dels principals indicadors numèrics com ara: 1) Edificabilitat bruta real: expressa la densitat de sostre edificat sobre rasant materialitzat, incloent tots els usos referit al conjunt de l'àmbit. 2) Coeficient d'illa: expressa la densitat de sostre edificat sobre rasant materialitzat, incloent tots els usos referit a cada illa. 3) Edificabilitat neta real: expressa l'índex o coeficient de sostre edificat en relació al sòl que té qualificació de zona o de sistema no executat (sòl edificat o edificable). 4) Edificabilitat neta real referida al sòl edificat: expressa el nivell de consolidació i la densitat de sostre construït sobre rasant sobre el sòl ocupat en planta baixa. 5) Ocupació de l'edificació: indica el percentatge de sòl edificat o edificable ocupat per l'edificació. És la relació entre la superfície ocupada per l'edificació (superfície de la planta baixa) i la superfície de sòl qualificat d'edificable (zona) o que està edificat (sistema no executat), inclòs dins l'àmbit del que es tracti. 6) Compacitat del teixit: és la relació entre el sòl edificat i el sòl total. Equival a la superfície ocupada per l'edificació (superfície de la planta baixa) dividida per la superfície total de sòl, inclòs dins l'àmbit del que es tracti. 7) Densitat bruta real d'habitatges: es tracta d'un índex que representa la major o menor concentració d'habitatges en el conjunt de l'àmbit. 8) Densitat d'habitatges per illa: representa la major o menor concentració d'habitatges dins l'illa. 9) Densitat neta real d'habitatges: expressa la major o menor concentració d'habitatges en el conjunt de sòl qualificat de zona o de sistema no executat de l'àmbit. Cal destacar les limitacions de les bases d'informació en continguts i actualització d'acord a l'abast i a la utilitat que tenen per a la gestió de la fiscalitat, el seguiment del planejament urbanístic i d'altres. Les mancances d'informació que s'han observat s'han intentat resoldre cercant informacions complementàries, o verificant algunes de les bases d'informació quan ha estat possible. Especialment complicat ha estat poder accedir a informació relativa als equipaments i a sostre edificat per cadascun d'ells. S'ha hagut d'abandonar l'estudi dels índexs d'equipaments del districte, a l'espera que properament es disposi d'una major informació.

Barcelona, la metròpoli guineana?

Les Bases Colonials de Barcelona, 2013

Guinea Ecuatorial fue colonia española durante casi doscientos años pero, a pesar de sus estrechas relaciones con Barcelona, la trascendencia de este vínculo es bastante desconocida y ha quedado disipada por la preeminencia que adquirió el comercio con América y la notable influencia de los indianos en la ciudad. La isla de Fernando Poo se convirtió en el núcleo de las primeras casas comerciales y explotaciones agrícolas de los colonos. El principal producto de comercio fue el cacao. Sin embargo, un sistema arancelario perjudicial, la falta de infraestructuras y la escasez de mano de obra frenaban el desarrollo de la colonia, lo cual explicaría el nacimiento de varias instituciones agrícolas y comerciales de defensa mutua con sede en Barcelona. Los tres problemas mencionados hallaron el apoyo necesario para su resolución durante el régimen franquista, muy interesado en mantener la idea colonialista y al cual se adhirieron los empresarios coloniales barceloneses instalados en Guinea. El final de todo ello llegó con la independencia de la colonia, ya que los nuevos dirigentes, claramente nacionalistas, culparon a la ocupación española de todos los males del país. Los colonos fueron repatriados sin ni si quiera poder hacer efectivos sus bienes, circunstancia que explica que su influencia en Barcelona no fuese tan relevante como la de los indianos.

Anàlisi estructural de la vil.la del Pla de l'Horta

Va ser a principi de l'any 1970, durant la construcció d'uns pisos pel Patronat "Santa Creu de la Selva", que es varen descobrir una sèrie de mosaics pertanyents a una vil•la romana. Es varen aturar les obres en aquell sector i el març del mateix any el S.T.I.A. de la Diputació va iniciar una primera campanya d'excavacions sota la direcció del Sr. Miquel Oliva'. Les excavacions es varen desenvolupar en dues campanyes, la segona de les quals va finalitzar a mitjan març de l'any 1972. Els mosaics, força malmesos, varen ser arrencats durant l'agost del 1970 per a la seva conservació i restauració^. L'excavació es va desenvolupar, bàsicament, a la part residencial de la vil•la, al voltant de la zona amb paviments musius. Però ja durant el primer any i, sobretot, durant la segona campanya es varen trobar indicis de la important extensió de la vil•la. Durant l'any 1971, i mentre es construïa una rasa per al clavegueram, a uns 100 m a l'est de l'àrea excavada, hi varen aparèixer diversos murs i un paviment d'O. signinum. Per sota d'aquest conjunt d'estructures es va trobar una destacable necròpoli ibèrica^.

La metrópolis de Barcelona: territori

2011

Es reflexiona sobre l’organització territorial de la província de Barcelona per concloure que, avui en dia, la regió metropolitana i l’elevat nombre de ciutats grans, mitjanes i petites que estructuren el territori configuren una xarxa policèntrica de ciutats ben distribuïdes al voltant d’alguns dels antics subcentres industrials i altres ciutats industrials més noves.Se reflexiona sobre la organización territorial de la provincia de Barcelona para concluir que, hoy en día, la región metropolitana y el elevado número de ciudades grandes, medianas y pequeñas que estructuran el territorio configuran una red policéntrica de ciudades bien distribuidas alrededor de algunos de los antiguos subcentros industriales y otras ciudades industriales más nuevas.Se reflexiona sobre la organización territorial de la provincia de Barcelona para concluir que, hoy en día, la región metropolitana y el elevado número de ciudades grandes, medianas y pequeñas que estructuran el territorio configuran una r...

La metròpoli de Barcelona : territori

2011

Es reflexiona sobre l’organitzacio territorial de la provincia de Barcelona per concloure que, avui en dia, la regio metropolitana i l’elevat nombre de ciutats grans, mitjanes i petites que estructuren el territori configuren una xarxa policentrica de ciutats ben distribuides al voltant d’alguns dels antics subcentres industrials i altres ciutats industrials mes noves.

L'HABITATGE EN L'ENTORN METROPOLITÀ DE BARCELONA EVOLUCIÓ RECENT I FACTORS ESTRATÈGICS

L’habitatge és, al mateix temps, una necessitat, una aspiració, un dret i una mercaderia. Aquesta complexitat ha generat sovint tensions entre la seva dimensió social i política i la seva dimensió econòmica. Les dificultats per accedir a un habitatge per nombrosos col·lectius de la metròpoli a partir del 2000 van tenir importants conseqüències en aspectes com les desigualtats, la segregació social, l’equilibri territorial, la demografia, o la mobilitat, entre altres. Aquest fet va propiciar que la política d’habitatge s’incorporés a les agendes polítiques dels governs municipals a partir de 2007. A partir de l’experiència dels darrers quinze anys i davant d’un nou escenari de recuperació, l’autor apunta una sèrie de propostes. Entre elles, l’aposta per la creació d’una oferta àmplia d’habitatge públic de lloguer social, la definició d’un pacte metropolità d’habitatge, o la rehabilitació i manteniment de l’actual parc d’habitatges.