L’ús de les combinacions de seqüències de categories gramaticals com a nova tècnica de comparació forense de textos escrits (original) (raw)
Related papers
Pragmalingüística, 2019
Este artículo recoge estudios innovadores recientes que comparten el análisis de géneros textuales a partir de secuencias retóricas (Swales, 1990), y evalúa su potencial de aplicación al ámbito forense. Los resultados muestran que la aplicación de teorías pragmáticas a tipologías textuales forenses como chats abusivos (Chiang y Grant, 2017), sentencias judiciales (Le, King-kui y Ying-Long, 2008) o cartas de indulgencia (Mason, 2011) puede mejorar significativamente el conocimiento sobre dichos textos mediante nuevas perspectivas. En particular, el estudio de secuencias retóricas permite determinar la estructura esperable en un género textual y mejorar técnicas de investigación forense como la ocultación de identidad o metodologías de determinación de la falsedad de una nota de suicidio o de la naturaleza ideológica de un discurso. Este estudio pretende ser un primer paso para adaptar este tipo de investigaciones al contexto español y contribuir a la mejora de la administración de la justicia en España.
Temps d'Educació, 2014
In this paper, we describe research carried out simultaneously in the areas of Spanish and English language with fifth year students from the Jaume I «El Conqueridor» state primary school in Catarroja, València. The aim of the study was to improve expository writing in Spanish and English. To meet this aim, we designed two teaching sequences (TS)-one in Spanish/Catalan and one in English. There was a greater emphasis on grammatical aspects in the English TS, whilst the focus was mainly on textual components in the Spanish/Catalan TS. On the basis of the work with these TS, we analysed the positive transfer of knowledge from one language to the other. The final activity consisted in rewriting the initial texts to then observe how students had transferred knowledge acquired in the Spanish TS to their texts in English.
Gramàtica comparada a l'aula. Una proposta pers als llibres de text
ReGroc. Revista de Gramática Orientada a las Competencias
This paper presents an experience entitled Gramàtica comparada a l'aula, an initiative aiming to provide obligatory secondary school (Educació Secundària Obligatòria) Catalan language textbooks with an approach to grammar teaching based on the comparison between Catalan and other languages. The materials we 1 Aquest projecte, coordinat per les autores d'aquest article, no hauria estat possible sense l'assessoria d'Anna Bartra i la dedicació i il•lusió de totes les persones de l'equip de treball:
La lingüística forense: la llengua com a evidència
Revista De Llengua I Dret, 2014
En aquest article presentem les principals aplicacions de la branca evidencial o probatòria de la lingüística forense, la disciplina que estudia l'espai d'interfície entre el llenguatge i el dret. A continuació, discutim el concepte d'estil idiolectal, entès com el conjunt d'eleccions lingüístiques individuals, i el paper que té en la pràctica forense. A través de tres exemples, centrats en la identificació de parlants, l'atribució d'autoria de textos i l'anàlisi del plagi, exposem breument les tècniques i variables d'anàlisi utilitzades per la disciplina. Finalment, discutim breument els aspectes ètics i els reptes de futur de la lingüística forense. Paraules clau: lingüística forense; estil idiolectal; plagi; identificació de parlants; atribució d'autoria.
L'ordenació alfabètica de mots i expressions en l'edició de llibres
2011
catalaUns criteris clars i raonables d’ordenacio alfabetica son essencials per a bastir i estructurar les llistes de contingut i d’altra mena que complementen i enriqueixen tota classe de llibres i de treballs impresos. Des de la imprescindible llista de referencies bibliografiques, passant pels indexs analitics i de noms propis, i acabant en els vocabularis i diccionaris que segueixen aquest tipus d’ordenacio, l’aprofitament de tots aquests materials depen, en bona part, dels criteris que s’han seguit a l’hora d’ordenar-los. Els beneficis que pot aportar l’adopcio de propostes internacionals d’ordenacio per als reculls terminologics no ens haurien de fer perdre de vista que sovint els criteris han estat pensats negligint el catala i les altres llengues romaniques. L’ordenacio dels reculls terminologics no s’hauria d’apartar dels criteris establerts per l’Institut d’Estudis Catalans ni s’hauria de deixar arrossegar innecessariament per propostes que atempten contra el geni de la lle...
Sobre l’ús de les categories de “dreta” i “esquerra” en el camp literari
Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat, 2016
La transposició de l'oposició dreta / esquerra al camp literari Retrat sociològic de l'escriptor «de dreta» i de l'escriptor «d'esquerra» Els fonaments de la ideologia literària d'esquerra L'adveniment d'una esquerra literària a partir de l'Alliberament Referències bibliogràfiques * Aquest article ha estat prèviament publicat a la revista Sociétés et représentations, 2001/1, pags. 19-53. Traducció d'Aina Reig amb col•laboració de M. Josep Cuenca. Aquest article, en la seua versió actual, deu molt a les riques discussions que hem mantingut amb Frédérique Matonti, a la seua lectura atenta i a les seues remarques assenyades, la qual cosa li agraïm.
2017
El presente trabajo esta centrado en el contexto especifico de la traduccion judicial, partiendo de la base de que el genero es un paradigma de instrumental importancia en la traduccion de textos juridicos en general (Monzo, 2001 y 2005; Borja 2000, 2007 y 2013; Orts 2009, 2012, 2015 y 2016; Vazquez y del Arbol 2008, 2009 y 2014). El estudio se desarrolla alrededor de dos conceptos fundamentales en el analisis del genero: la macroestructura y la intertextualidad. A traves del escrutinio de un corpus de sentencias en ingles y en espanol, se iran desgranando estos dos estadios de analisis. De los resultados deben desprenderse datos relevantes sobre las conductas comunicativas que desarrollan las dos comunidades juridicas para alcanzar sus propios objetivos disciplinares y profesionales especificos. El conocimiento de estas conductas debe constituirse como fundamental para el traductor juridico al enfrentarse a un texto tan singular como la decision judicial.
1984
La celebració del Primer Col.loqui Internacional de LingUística Teòrica i LlengUes Romàniques (CILS 1983) i la publicació d'aquest volum han estat possibles gràcies als ajuts rebuts de la Generalitat de Catalunya (C.I.R.I.T.) .
La llengua d'èsquil. Estudi sintàctic de perses, set contra tebes i suplicants
Universitat de València, 2020
Resum La tesi doctoral "La llengua d'Èsquil. Estudi sintàctic de Perses, Set contra Tebes i Suplicants" pretén descriure els principals procediments sintàctics de les tres tragèdies i exposar els recursos fonamentals de la llengua poètica de l'autor. Al capítol I expliquem la limitació del nostre corpus a les tres primeres tragèdies de les set conservades d'Èsquil per ser les menys estudiades individualment i per llur varietat com a conjunt (a diferència de les tres integrants de la trilogia l'Orestíada); així com l'interès per a l'estudi estilístic de la sintaxi, que s'ocupa d'unitats lingüístiques més extenses que la fonètica o la morfologia i que sol rebre un tractament menys sistemàtic. Hi exposem ensems la nostra metodologia: l'anàlisi quantitativa i qualitativa de la distribució dels principals trets sintàctics del corpus atenent al tipus de metre (líric, anapèstic o recitat), persona loquens i modus loquendi. Al capítol II oferim l'estat de la qüestió, tant pel que fa al context històric del poeta i la seva obra, posicionant-nos sobre algunes de les vexatae quaestiones que planen sobre el corpus, com de la definició de la llengua de la tragèdia i de les varietats que la integren, i dels estudis determinats sobre la llengua d'Èsquil. Assumint Perses com al drama més antic i Suplicants com el més recent dels estudiats, i l'escaiença de mantenir dins l'estudi l'escena final de Set contra Tebes tot i els dubtes sobre la seva autoria (a l'igual que Prometeu encadenat dins del corpus de referència, junt amb la trilogia), ens proposem de verificar la tradicional qualificació de la llengua esquília com a particularment densa, primitiva i de la qual l'única característica lingüística remarcable és la riquesa i innovació lèxica, alhora que de definir per què és o no així. Forma el nucli del nostre treball l'anàlisi dels constituents de la sintaxi esquília: noms i adjectius, pronoms, casos i sintagmes preposicionals, verbs, formes no personals del verb, parataxi, i hipotaxi (capítols del III al IX). Provem d'esclarir l'origen i l'efecte en el drama sobretot d'aquells usos més peculiars o divergents de l'estàndard del grec clàssic, que podem considerar estilísticament marcats. Tanca cadascun un apartat on arrepleguem i donem coherència a les dades parant compte de llur distribució al corpus segons els tres paràmetres ja esmentats i de llur significació a la llengua del drama. Al capítol X concloem amb els principals resultats de la investigació: els trets sintàctics que caracteritzen les diferents seccions mètriques dels drames, la parla dels personatges i els modes de dicció segons la funció predominant a cada passatge, com expliquen les peculiaritats de les tragèdies individuals, i llur posició respecte de la resta del corpus esquili. És el tipus de passatge o modus loquendi el que determina sobretot la variació, més que no pas el metre o la persona loquens per si sols; la sintaxi realça els temes clau de Perses i Set contra Tebes i es plega a l'important paper del cor a Suplicants, i, alhora, evidencia la distància cronològica entre aquests tres drames i l'Orestíada o Prometeu encadenat, si bé la major ruptura es dona sobretot entre Perses i la resta. Al capítol XI es recull la bibliografia consultada: edicions, traduccions i comentaris, i fonts secundàries. 8 Esdevé un valuós ajut en certs passatges la mètrica interpretativa, cf. Baechle 2007 o de Poli 2018. 9 Sobre les diferents formes d'elocució i llur distinció segons l'acompanyament musical més que no pel metre, cf.