Una torre de guaita carolíngia a la frontera del Ter (original) (raw)
Ausa, revista del Patronat d'Estudis Osonencs, , 2019
We present in this paper all the process and results of the experimental building of a wooden watchtower in the Experimental Area of l’Esquerda, in Roda de Ter, Catalonia. The project is based on the archaeological remains found at the site of l’Esquerda, and along the river Ter. All these remains have been associated with the wooden structures built at the end of 8th Century AD in the southern boundaries of the Carolingian empire. The result is a 7.5 meters high tower, built with wood on the bedrock without any metal nails and surrounded by a wooden defensive fence. Its situation allows it to be used in the museographical exhibition of the Archaeological Museum of l’Esquerda.
AUSA, 2019
We present in this paper the complete process of building and the results of the experimental wooden watchtower in the Experimental Area of l’Esquerda, in Roda de Ter, Catalonia. The project is based on the archaeological remains found at the site of l’Esquerda, and along the river Ter. All these remains have been associated with the wooden structures built at the end of 8th Century AD in the southern boundaries of the Carolingian empire. The resultis a 7.5 meters high tower, built with wood on the bedrock without any metal nails and surrounded by a wooden defensive fence. Its situation allows it to be used in the museographical exhibition of the Archaeological Museum of l’Esquerda.
AUSA (en línia), revista del Patronat d'Estudis Osonencs, n. 184, p. 169-194, 2019
We present in this paper all the process and results of the experimental building of a wooden watchtower in the Experimental Area of l’Esquerda, in Roda de Ter, Catalonia. The project is based on the archaeological remains found at the site of l’Esquerda, and along the river Ter. All these remains have been associated with the wooden structures built at the end of 8th Century AD in the southern boundaries of the Carolingian empire. The result is a 7.5 meters high tower, built with wood on the bedrock without any metal nails and surrounded by a wooden defensive fence. Its situation allows it to be used in the museographical exhibition of the Archaeological Museum of l’Esquerda.
(2011) La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis
PÉREZ GARCIA, Víctor Lluís (2011): “La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis”, Butlletí Arqueològic Tarraconense, època V, núm. 33, pp. 25-79 (ISSN 1695-5862), 2011
- RESUM : L’objectiu d’aquest treball és analitzar la problemàtica cronològica i tipològica existent entorn a les torres de guaita antigues conservades a l’àmbit del Conventus Tarraconensis d’època imperial (Hispania), recolzant l’autoria romana de moltes d’elles i evidenciant al mateix temps la seva reutilització posterior, per part tant de cristians com de musulmans medievals. .................................................................................................................................................................................................... - ABSTRACT : The aim of this study is to analyze the chronological and typological problems concerning the ancient watchtowers preserved in the Conventus Tarraconensis region (Hispania), supporting the Roman authorship of many of them and demonstrating at the same time its subsequent reuse, by both Christians and Muslims during the Middle Ages."
La Torre d'en Gelbert, entre França i Espanya
Nissaga, Butlletí nº43, Association Catalane de Généalogie, 2009
La Torre d'en Gelbert, entre França i Espanya Introducció Una de les propietats més antigues que ens trobem a la Cerdanya, i curioses donada la seva situació geogràfica, és l'anomenada Torre d'en Gelbert. Aquesta, resta com a representant d'aquell dissortat moment històric de l'any 1659, el Tractat dels Pirineus, en el que la Cerdanya va quedar dividida en dos. La Torre d'en Gelbert respon millor que cap altra propietat de la comarca a aquell vers que diu: "Meitat de França, meitat d'Espanya, no hi altra terra com la Cerdanya". Amb terres a ambdós estats ha acumulat una sèrie d'anècdotes al llarg de la seva ancestral història. De la mateixa manera, diferents esdeveniments van provocar el canvi d'amos, i per tant el canvi de nom, així com l'augment, disminució i partició de les seves propietats. L'estudi ampli d'aquesta masada comença amb les primeres referències que es troben al segle XI i arriba, amb molts buits, fins els nostres dies. En aquestes pàgines només es mirarà d'establir la relació entre l'antic mas del segle XI i el del segle XVI, l'origen i el canvi de noms, així com es tractarà dels fets i esdeveniments referits a dita propietat al llarg del segle XVI. Ha estat necessari estudiar les diferents famílies possessores de l'heretat per tal de trobar el màxim de documentació possible i fer-la més entenedora. Així, s'han elaborat arbres genealògics 1 que han servit per entendre el procés hereditari de cada nissaga i, per tant, la transmissió de dita heretat.
Isurus, 2023
En el presente trabajo se realiza el análisis descriptivo de la secuencia geológica del Cretácico superior del Collado del Maigmó-Mas del Teularet (Penàguila). La documentación de hiatos sedimentarios (hardgrounds) y la macrofauna fósil, ha sido la base para actualizar la secuencia sedimentaria, permitiendo separar las formaciones Jaén, Aspe y Raspay. Estas manifiestan variabilidad de facies sedimentarias, relacionado con un fondo marino compuesto por bloques a diferentes profundidades. La interpretación final revela la existencia de un canal submarino.
El campo semántico de la frontera en Germania de Tácito
XXV Simposio Nacional de Estudios Clásicos. Buenos Aires, Facultad de Filosofía y Letras, 2018
This communication provides an etymological discussion of the frontier vocabulary displayed in Tacitus' Germania, according to its frequency and passages of occurrence.