Una torre de guaita carolíngia a la frontera del Ter (original) (raw)
Related papers
Ausa, revista del Patronat d'Estudis Osonencs, , 2019
We present in this paper all the process and results of the experimental building of a wooden watchtower in the Experimental Area of l’Esquerda, in Roda de Ter, Catalonia. The project is based on the archaeological remains found at the site of l’Esquerda, and along the river Ter. All these remains have been associated with the wooden structures built at the end of 8th Century AD in the southern boundaries of the Carolingian empire. The result is a 7.5 meters high tower, built with wood on the bedrock without any metal nails and surrounded by a wooden defensive fence. Its situation allows it to be used in the museographical exhibition of the Archaeological Museum of l’Esquerda.
AUSA, 2019
We present in this paper the complete process of building and the results of the experimental wooden watchtower in the Experimental Area of l’Esquerda, in Roda de Ter, Catalonia. The project is based on the archaeological remains found at the site of l’Esquerda, and along the river Ter. All these remains have been associated with the wooden structures built at the end of 8th Century AD in the southern boundaries of the Carolingian empire. The resultis a 7.5 meters high tower, built with wood on the bedrock without any metal nails and surrounded by a wooden defensive fence. Its situation allows it to be used in the museographical exhibition of the Archaeological Museum of l’Esquerda.
AUSA (en línia), revista del Patronat d'Estudis Osonencs, n. 184, p. 169-194, 2019
We present in this paper all the process and results of the experimental building of a wooden watchtower in the Experimental Area of l’Esquerda, in Roda de Ter, Catalonia. The project is based on the archaeological remains found at the site of l’Esquerda, and along the river Ter. All these remains have been associated with the wooden structures built at the end of 8th Century AD in the southern boundaries of the Carolingian empire. The result is a 7.5 meters high tower, built with wood on the bedrock without any metal nails and surrounded by a wooden defensive fence. Its situation allows it to be used in the museographical exhibition of the Archaeological Museum of l’Esquerda.
UNA VILLA TOLEDANA DEL QUINIENTOS: EL CIGARRAL DEL CARDENAL QUIROGA
AUDEMA EDS. COLECCIÓN TOLEDO. SERIE PAISAJES. Madrid, 2014
La monografía de Cloe Cavero de Carondelet, Un villa toledana del Quinientos: el cigarral del Cardenal Quiroga, aborda la génesis de uno de los paisajes toledanos por excelencia, el cigarralero, del que apenas existían estudios rigurosos y profundos. El trabajo se centra en el cigarral del arzobispo de Toledo Gaspar de Quiroga, la Quinta de Mirabel. Este proceso que pertenece a una monumentalización del paisaje cigarralero por parte de las elites urbanas de la ciudad, tanto civiles como religiosas. El trabajo no sólo aborda este proceso de cambios en el paisaje, sino que analiza de forma minuciosa la mentalidad de Gaspar de Quiroga y como ésta se desarrolla en la propiedad que va a construir en la Quinta de Mirabel, tanto el conjunto de edificaciones erigidas, como en los programas iconográficos que las decoran, religiosas y laicas.
El Serrat de la Cirera (la Torre d’Oristà): una descoberta recent
La “cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes, Jornada d'Arqueologia (3 octubre 2020, Solsona), 2023
La possibilitat de dur a terme una petita intervenció al jaciment del Serrat de la Cirera (la Torre d'Oristà, Oristà) ve motivada per la troballa de material ceràmic dispers afí al denominat "grup Merlès". Es tracta d'un assentament totalment inèdit que s'emplaça en els denominats poblats a l'aire lliure amb estructures conservades. Els resultats preliminars extrets de l'excavació de quatre cales, amb resultats positius, posa de manifest l'entitat d'un assentament del bronze final i primera edat del ferro en funcionament durant un període força curt en el temps i previ al procés d'iberització. Les estructures perimetrals i altres possibles estances identificades han aportat un important conjunt de material ceràmic que permetrà seqüenciar i acotar tant cronològicament com estructuralment aquest tipus de poblats, prou desconeguts fins ara.