Guarav Desai. Subject colonialism: African self-fashioning and the colonial library. Durham: Duke University Press, 2001 (original) (raw)

Susan Martín-Márquez: Desorientaciones. El colonialismo español en África y la performance de identidad, Barcelona, Bellaterra, 2011 (Afers 74, 2013, pp. 247-249)

La historiografia "constructivista" de les nacions ha plantejat recentment la necessitat d'abordar la intrínseca pluralitat dels discursos nacionals i de no menystenir aquells que no esdevingueren dominants, però que sí s'hi inscrigueren en aquests i els desestabilitzaren. Així mateix, s'ha posat en relleu que cal vincular el fenomen nacional amb la construcció d'altres identitats contemporànies: racial, religiosa, de classe, social o de gènere, entre d'altres. Per la seva banda, la teoria de la

Augusto Salazar Bondy: The implicit questioning of colonial-liberal and colonial-liberal/imperialist philosophical subjectivity.

Johnny Octavio Obando Moran, 2023

Until now the process of philosophical subjectivity in our country has not distinguished precisely between understanding and reason, the reason is that it is still installed in the premodern perspective of conceiving subjectivity. And we will reflect in one way or another on what we will call the starting point of philosophizing, the subject of philosophizing, the method of philosophy and the very conception of philosophy [1]. And, finally, we will appropriate ideas from Salazar Bondy that we will radicalize in the light of the thought of J.C Mariátegui La Chira, seeking together a contemporaryization of this philosophical subjectivity.

Dube, *Subjects of Modernity* (Review 7: Print Version) by/por Mario Rufer in *Estudios de Asia y Africa*

*Estudios de Asia y Africa*, 2020

Las nociones de modernidad y de sujeto son dos de los enclaves teóricos más disputados en la teoría crítica, al menos desde finales de la segunda guerra. Saurabh Dube, en *Subjects of modernity* (en su edición sudafricana), texto denso epistémicay empíricamente, recorre las posturas clásicas y “alternativas” sobre la conjunción de ambos, y propone una lectura crítica, nada complaciente y muy sutil.