Joan Fusté Vila: primer conservador del Museu Diocesà de Lleida (1916-1925) (original) (raw)
Related papers
Passió col·leccionista. El museu-biblioteca de mossèn Pere Valls i Vilà (1848-1925)
Mossèn Pere Valls i Vilà va ser un col·leccionista apassionat. Durant bona part de la seva vida reuní una variada col·lecció d'objectes : des d'il·lustracions de capses de cerilles o petites reproduccions de relleus en guix fins a pintures de gran format, escultures, ventalls, gravats, etc. Tot i que residia a Barcelona, passà llargues temporades a Olot, la seva població natal, on als primers anys del segle XX creà un Museu-Biblioteca per acollir els objectes de la seva afició. Quan va morir, una part de la seva col·lecció va ser llegada al Seminari de Girona -que més tard conformaria el nucli essencial de les col·leccions del Museu Diocesà-, i la major part de la seva biblioteca a l’església de Sant Esteve d’Olot. El pas del temps i els avatars de la història, però, han afectat el coneixement i la conservació d’aquell ric llegat, fins al punt de caure pràcticament en l’oblit. La monografia que tenen entre mans presenta un estudi detallat de la controvertida figura de mossèn Valls i, alhora, és un primer intent de donar a conèixer de manera àmplia i detallada un dels capítols menys coneguts de la història del col·leccionisme i de la formació dels museus a Catalunya.
El Museu Diocesà de Solsona durant la postguerra: la tasca del Dr. Antoni Llorens
V Jornada de Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya. Els museus diocesans i el patrimoni de l'Església catalana durant el franquisme, 2021
Carles Freixes & Maria Garganté, V Jornada de Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya. Els museus diocesans i el patrimoni de l'Església catalana durant el franquisme, Tarragona, Museu Diocesà de Tarragona, 2021 (ISBN: 978-84-930369-6-6)
De casa a palau. Història i protagonistes de la formació del Museu Diocesà de Girona
MIRALPEIX, F.: “De casa a palau. Història i protagonistes de la formació del Museu Diocesà de Girona”, Albert Velasco, Marc Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. 2a Jornada Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya, Lleida, Museu de Lleida: diocesà i comarcal- Edicions de la Universitat de Lleida, 2017 (Quaderns, 3), p.115-137. ISBN 978-84-9144-027-7 (imprès); 978-84-9144-036-9 (en línia)
El posicionament polític a la Lleida del segle XIX seguí en la majoria d’ocasions una pauta familiar. D’igual manera que l’elit absolutista de nobles, ciutadans honrats i doctors heretaven la posició sociopolítica i ideològica conservadora de generació en generació en la comunitat; al llarg del vuit-cents, els fills dels primers liberals imitaren aquest comportament i seguiren els plantejaments dels seus pares alineant-se al cantó del bloc liberal i progressista. Presentem en aquestes planes el cas de la família Fuster com l’exemple més fefaent de la formació d’una nissaga liberal-progressista en la Lleida del segle XIX, que fou un punt de referència per a molts altres conglomerats familiars.
Joan Fuster i el concepte d'Història
Ara, Joan Fuster. Una proposta per als Països Catalans, 2022
Passen els anys i la textura del panorama intel•lectual del segle xx es percep més nítidament. Així és com figures com la del suecà Joan Fuster (1922-1992) són encara marcs de referència indefugibles, fins al punt que se'l pot considerar, sense gaire exageració, el pensador contemporani més rellevant dels Països Catalans. Aquesta aportació tractarà d'analitzar què fou la Història per a Fuster i com la feu servir per a armar el seu projecte de vertebració i d'articulació nacional. Emprarem el mot «Història» amb hac majúscula per referir-nos a l'ús específic de la concepció fusteriana, mentre que «història» amb hac minúscula posseirà un sentit molt més genèric.