Tres carmelites descalços durant la pesta de Bellpuig: declaracions jurades (original) (raw)
On 12 June 1599 three Discalced Carmelites came from the convent of St. Joseph of Lleida to Bellpuig to asist the plague victims and administer the sacraments. The three priests died of the epidemic: Brother Peter of Jesus on June 20, Brother Eliseo of Saint Peter on June 28, and John of the Cross on July 6. Among the various documentary and historiographical sources that refer to these events, nearly all copied by Discalced Carmelites, we focus on the analysis and publication of certain statements, most of them sworn, of the first third of the seventeenth century, preserved in various manuscripts of the National Library of Spain, and in the ms. 992 of the Library of the University of Barcelona. El 12 de juny de l'any 1599 arribaren tres carmelites descalços del convent de sant Josep de Lleida a la vila de Bellpuig per assitir els empestats i administrar-los els sagraments. Tots tres hi acabaren morint a causa de l'epidèmia: el 20 de juny fra Pere de Jesús, el 28 de juny fra Eliseu de sant Pere, i el 6 de juliol fra Joan de la Creu. Entre les diferents fonts documentals i historiogràfiques que refereixen aquests fets, gairebé totes copiades per carmelites descalços, ens centrem en l'anàlisi i edició d'algunes declaracions del primer terç del segle XVII, gairebé totes jurades, conservades unes en diversos manuscrits de la Biblioteca Nacional de España i altres en el ms. 992 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Related papers
Tres carmelites descalços durant la pesta de Bellpuig: reescriptures d'un passatge historiogràfic
2014
Entre el 20 de junio y el 6 de julio de 1599, murieron tres carmelitas descalzos que desde el convento de san José de Lleida habían llegado a Bellpuig el día 12 de junio para asistir a los empestados. Entre las diversas fuentes documentales e historiográficas que refieren tales hechos, prácticamente todas copiadas por carmelitas descalzos, nos centramos en el estudio y edición de dos versiones escritas por fray Juan de san José (1642-1718), conservadas en los mss. 990 y 991 de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona. Entre el 20 de juny i el 6 de juliol de 1599, van morir tres carmelites descalços que des del convent de sant Josep, de Lleida, havien arribat a Bellpuig el dia 12 de juny per assistir els empestats. Entre les diverses fonts documentals e historiogràfiques que refeixen aquests fets, pràcticament totes copiades per carmelites descalços, ens centrarem en l'estudi i edició de dues versions escrites per fra Joan de sant Josep (1642-1718), conservades als ms. 990 i 991 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Sobre els viacrucis de Bellpuig i de Passanant. Nota ceràmica a Torregrossa
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2014
Text que tracta sobre vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII, que es pot vincular amb el taller dels Grau.
Revista Tiempos Modernos, 2020
El Carmelo Descalzo atrajo a muchas personas desde sus comienzos por su estilo de vida y espiritualidad. Para regular su entrada, los sucesivos textos legislativos de la orden fueron perfilando los requisitos y cualidades que debía tener el que quería tomar el hábito y profesar en alguno de los noviciados de la orden como el de los Santos Mártires de Granada. Por medio de los libros de hábito conservados, podemos hacernos una idea del tipo de novicios que entraron en el convento, alguno de los cuales no llegaban a profesar por no ser considerados idóneos por la comunidad religiosa.
Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15., 2008
Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.