Recull actualitzat dels esdeveniments històrics de La Farga de L'Hospitalet (Barcelona) (original) (raw)

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786 – 2012)

2017

Jordi Montlló Bolart ADVERTIMENT. La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel•lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you're accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it's obliged to indicate the name of the author.

Art profà i vida quotidiana entorn a 1400: els inventaris barcelonins

Acta historica et archaeologica mediaevalia, 19, p. 295-317, 1998

Based on the detailed analysis of a series of Barcelona house inventories from the XV cenrury, the aim of chis work is to establish the arristic preferentes of that sociery of the advanced Gorhic. The selecred inventories have been rhose from rich houses, most of them belonging ro merchants, since they accumulate the greatest richness of objects with decoration. The descriprion of coffers and caskets of differenr size and use often appears in these inventories, as well as, that of tapestry and paintings with profane subjects in their decoration. Lirerary subjecrs, historical and mainly those exrracted from the daily life (gallant scenes, hunring, music) wete the prefecred ones. Most of the tapesrry came from the North of France and from rhe Low Countries, mainly from the city of Arrás. Coffers and caskets were made by local workshops but some of rhem were imported from Italy or France. These objects, located in the richest houses from Barcelona, have aliowed a deeper knowledge of an artistic world from which, however, its mareriality has been lost. Likewise, the verification of the object existence through the consulted inventories allows the diffusion of the internacional Gothic ro be corroborated.

Una anàlisi de la festa de Sa Pota del Rei

Els comunicants som dos inquers de formació humanística: Aina Escobar és llicenciada en Història de l’Art per la UIB (2012) i Emili Menasalvas Bonnín és llicenciat en Filosofia, també per la UIB (2013). Com a joves inquers, vam assabentar-nos de la festa de la qual és objecte la present comunicació, i que ens va arribar a oïdes com a “festa de moros i cristians a Inca”. Aquest fet ens va sobtar a ambdós, ja que cap no teníem constància d’un fet similar a la nostra ciutat, per la qual cosa, amb la curiositat natural que ens caracteritza, en la posada en comú de les impressions sorgides, vam decidir investigar-ne una mica més a fons. Des d’un primer moment, la festa ens va semblar un tant fora de lloc, però consideràrem necessària una tasca d’informació, processament, anàlisi i reflexió per fonamentar les opinions que n’havien sorgit al respecte.

Les bullangues de Barcelona (1835-1837): Estat de la questió

Índice Histórico Español, 2022

R esum L' estudi històric de les primeres bullangues de Barcelona (1835-1837), peça clau en l' esdevenir de la inestable i turbulenta llarga dècada de 1830-1843, està sent hoste, a raó de la transformació en sentit social i cultural de la història política, d'una notable renovació historiogràfica. La convergència entre les aportacions de la historiografia socioeconòmica d'inicis de la segona meitat del segle XX, i la història política assentada durant les darreres dècades del mateix segle, ha facilitat la creació d' estudis holístics respecte del fenomen en qüestió. L'article que segueix elabora un estat de la qüestió en el qual es ressalta tal procés d'hibridació historiogràfica i, paral•lelament, es presenten els debats restants i els consensos assolits per la renovada història política de les bullangues de Barcelona.

Entreteniment i entreteniments en la cort d'Alfons el Magnànim (1424-1430)

Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2019

El propòsit d'aquest article és analitzar les formes d'entreteniment en la cort reial aragonesa a principis del segle XV, concretament, en el període entre 1424 i 1430 en què el rei Alfons el Magnànim (1416-1458) s'estableix a València. Amb d'aquest estudi volem establir quines són les activitats lúdiques del rei i dels nobles (justes, cacera, entreteniments musicals i qualsevol altre tipus de jocs i espectacles) i determinar quina era la missió d'aquestos jocs i passatemps en l'organització de la cort, la diplomàcia i les relacions del rei amb els aristòcrates o, encara, en la propaganda reial. Paraules clau Alfons el Magnànim, cort, jocs, noblesa, entreteniment. Abstract: The main purpose of this paper is to analyze which were the forms of entertainment in the Aragonese Royal court at the beginning of the XVth century, more specifically, during the period between 1424 and 1430 during which the king Alfonso the Magnanimous (1416-1458) settled in Valencia. Through this paper, we expect to determine the leisure activities of the king and the noblemen (jousting, hunting, music entertainment and all sorts of shows and games) and to establish the role of the entertainment in organization of the court, the diplomacy, the relations between the king and the noblement or even in in the spread of royal propaganda.

Homeristes a Barcelona. Tres apunts sobre una història encara per escriure [2007]

2007

He pensat que no fóra una cosa impròpia, en una ocasió com la d'avui -commemorativa i fins a un cert punt solemnial, però sobretot dedicada a l'estudi-d'evocar alguns dels nostres boirosos i no prou coneguts predecessors; vull dir alguns dels que, a Barcelona mateix, i en llocs prou diversos, com ara la Universitat, l'Acadèmia de Bones Lletres o el Seminari, s'ocuparen de Filologia grega i, en concret, de Qüestions homèriques 1 . Quan la doctora Montserrat Jufresa em va recrutar per a l'ocasió d'avui, vàrem decidir que jo intentaria aferrar una mena d'entelèquia -vull dir que miraria de dibuixar alguns episodis significatius del desenvolupament històric de la Filologia clàssica a casa nostra. Però no és pas tot u, parlar de Tradició clàssica i d'Humanisme, o bé, com jo m'he compromès a fer-ho avui aquí, de Filologia pròpiament dita. La cultura catalana pot mostrar una nòmina d'humanistes no tan extensa com altres, certament, però prou il·lustre i respectable; i, pel que fa referència a la Tradició clàssica en el sentit més general del terme, si volem parlar dels exemplaria graeca et latina que han servit de font d'inspiració, al llarg dels segles, als escriptors catalans, també podrem endegar un discurs significatiu i convincent. Però si ens disposem a parlar de Filologia stricto sensu, el to del discurs, forçosament, ha de canviar. Tothom sap que 1. Aquestes pàgines són una versió revisada de la meva intervenció en la Jornada d'Estudi del 18 d'octubre de 2007; he mirat de mantenir-ne, fins a un cert punt, el to col·loquial. Vull subratllar que el meu text és només un assaig provisional, una mena de proècdosi, sobre uns temes que m'agradaria de reprendre, si mai se'n presentava l'ocasió. Sense la invitació insistent de la Dra. Montserrat Jufresa, no m'hauria pas decidit a publicar-lo ara. Els deutes que he contret amb el prof. J. F. Alcina (Universitat Rovira i Virgili), un amic de tota la vida, i amb la Dra. Mireia Campabadal (Institut d'Estudis Catalans) s'expliciten més avall, en els passatges corresponents.