Feixisme i terrorisme: ideologies extremistes com a fruit enverinat de la modernitat? (original) (raw)

L'extremisme violent i el terrorisme

És una guerra? Gihadisme i terrorisme, 2019

Els esforços per comprendre i definir el terrorisme sempre han trobat obstacles tan acadèmics com polítics. Tant és així, que no ha estat possible, malgrat molts intents, de trobar un consens sobre el concepte terrorisme. A continuació s'exposen algunes de les seves dificultats.

Assaig i assagistes a Catalunya: del marxisme a la postmodernitat

2008

L’autor revisa l’evolució de l’assaig català des de finals dels anys seixanta, en el moment de màxim auge del marxisme a Catalunya, fins a l’adveniment de la postmodernitat. La contracultura, el nacionalisme i els nous moviments socials emmarquen aquesta evolució que, finalment, va tenir en el Col·legi de Filosofia el seu punt culminant.

Feixismes Iberics: Franco i Salazar

Iberisme i Feixisme Franco, Estado Novo i Salazar., 2021

L’objectiu d’aquest treball és veure les interaccions que van tenir els dos règims feixistes durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Tot i això, abans s’explicarà la naturalesa dels règims i l’opinió historiogràfica en la concepció política dels règims.

La filosofia d'entreguerres: violència i redempció

2021

Estudi elaborat en ocasió de l'Exposició organitzada per Jordi Rovira i Àngels Casanovas, Imatges per al record. La Gran Guerra en postals (1914-1918) Fundació Antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell, 13 de Febrer del 2014Aquesta conferència tracta concisament la reacció dels filòsofs i intel·lectuals europeus (alemanys, francesos i britànics) davant l'esclat de la 1a Guerra Mundial. L'impacte que tingué la contesa en la filosofia d'entreguerres no es pot minimitzar. L'abast del conflicte i l'experiència de la violència es va deixar sentir tant en la teoria de l'estat i del dret, com en la revifalla de l'espiritualisme i la teologia que es produí en les dues generacions de filòsofs que van tenir l'experiència de la guerra.This lecture deals concisely with the reaction of some European philosophers and intellectuals (German, French and British) at the outbreak of the 1st World War. The impact that the contest had on philosophy between the wars cann...

REIS, TIRANS, HERETGES I FIDELS: ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL TIRANICIDI A L'ÈPOCA MODERNA

Durant el segle XVI es van desenvolupar tota una sèrie de teories sobre el tiranicidi i el dret de resistència al tirà. Habitualment s'han entès com moviments antisenyorials, que qüestionaven l'ordre feudo-vassallàtic de l'Antic Règim. A través de la comparació de dues obres de l'època —el De Rege de Mariana i la Vindiciae Contra Tyrannos d'autor desconegut (potser Du-Plessis Mornay)— podrem entendre quines eren les idees en què es recolzaven les teories mencionades, que no eren ni de bon tros progressistes, revolucionàries o antisenyorials.