Simpson i Cerdà: esborrant fronteres entre Leibniz i Newton (original) (raw)

El càlcul diferencial i integral va aparèixer a finals del segle XVII de la mà de Newton i Leibniz i durant el segle XVIII el nou càlcul es va desenvolupar a través d'aquestes dues escoles diferenciades. En particular, aquest nou càlcul es va introduir a Espanya a mitjans del segle XVIII, i un dels seus introductors més destacats va ser el matemàtic i ensenyant Tomàs Cerdà (1715-1791), que va prendre com a guia a un altre matemàtic i ensenyant anglès Thomas Simpson (1710-1761). El paper de la pràctica docent en la configuració d'una disciplina científica és un tema tractat darrerament per diversos autors, així com existeix una abundant literatura sobre les interconnexions entre els dos corrents del càlcul durant els segles XVII i XVIII 1. No pretenem repetir el que ja ha estat analitzat sota diferents enfocaments sinó simplement presentar el cas de Cerdà i Simpson com un exemple d'aquests dos temes més generals. Per altra banda, hi ha treballs molt rellevants 2 sobre el desenvolupament del càlcul a Espanya, sobre Cerdà i sobre les institucions per on aquest es va moure, que han facilitat la nostra recerca 3. La nostra aportació, en aquest article, es situa en el marc d'una reflexió general sobre el paper dels ensenyants, com Simpson i Cerdà, en la configuració d'una nova part de la matemàtica com era el càlcul diferencial i integral en el segle XVIII. En aquest sentit, pretenem analitzar els textos d'aquests autors així com la influència dels diferents corrents del càlcul durant aquest segle sobre aquests i més concretament mostrar la influència de determinades nocions leibnizianes, com són els infinitèsims, en l'obra bàsicament newtoni