Laboratoris d’Humanitats Digitals i altres experiéncies d’arreu d’Europa: il LUDiCa (original) (raw)
Related papers
El debat de les Humanitats: llums i ombres
Comunicació educativa, 2014
El 16 de desembre de 1997 es retirava del Congrés dels Diputats el projecte de Real Decreto pel qual es pretenia establir uns ensenyaments mínims, corresponents a les àrees de Ciències Socials, Geografia i Història, i les de Llengua Castellana i Literatura a l’ESO. L’esborrany que des del govern conservador s’havia intentat defensar a tort i a dret ha originat una gran polèmica al món de la política i entre la comunitat educativa. Des de l’àrea de la Didàctica de les Ciències Socials pretenem analitzar què ha succeït, amb la intenció de valorar el debat, les causes i les conseqüències que ha comportat, el grau d’utilitat i de qualitat que ha generat, la reacció del professorat i de la societat en general, així com els elements ideològics i curriculars que han dominat o que, des d’una perspectiva crítica, haurien d’haver predominat.
Evolución y escenario actual de las Humanidades Digitales en España
2020
Introducción Las Humanidades Digitales (HD) se han convertido en un campo de interés en España, especialmente en la última década, a pesar de haber llegado más tarde que en la mayoría de los demás países europeos. De hecho, representan una tendencia destacada en la investigación, ya sea como campo de estudio que como tema de financiación preferente. Al mismo tiempo, por su novedad, están siendo objeto de escrutinio por parte de la comunidad investigadora y de las instituciones gubernamentales que financian la investigación. El objetivo del estudio ha sido identificar a los investigadores que trabajan en el campo de las HD en España y explorar su financiación, sus afiliaciones institucionales, las temáticas de investigación y los recursos digitales desarrollados. En el pasado se han promovido iniciativas similares, que han producido mapeos centrados en el ámbito internacional o nacional, algunos de los cuales siguen disponibles en línea, con diferencias que van desde la cobertura geo...
El PADICAT, l'experiència catalana en l'arxiu d'Internet
Lligall, 2010
PADICAT (Digital Heritage of Catalonia) is a digital repository created in 2005 by the Library of Catalonia with the aim of collecting, processing and providing permanent access to the digital heritage of Catalonia via the Internet. Its collection policy is founded on a hybrid ...
Humanitats digitals i pedagogies culturals: mirades creuades als entorns educatius híbrids
Huerta, R. & Suarez, C. (2020). Humanitats digitals i pedagogies culturals: mirades creuades als entorns educatius híbrids, Temps d'Educació, 58, 7-17, 10.1344/TE2020.58.1
Les humanitats i les arts estan vivint un procés ràpid d'evolució i de canvis gràcies al creixement de l'univers digital. L'educació no està exempta de viure transformacions profundes, motivades igualment per l'impacte d'aquesta realitat virtual que ja és local i global, que és ubiqua, i que ens afecta a tots. Com a docents i formadors de docents, ens inserim en aquest procés per tal d'analitzar fins a quin punt les hibridacions d'ambdós escenaris (les humanitats digitals i les pedagogies culturals) estan afavorint un clima integrador i de superacions, o bé propicien un nou model d'abusos i excessos cap al professorat i l'alumnat de les diferents etapes educatives. Mirant la situació en positiu, observem que la petjada digital pot ajudar a trencar les barreres tradicionals que havien estat marcades per les àrees de coneixement específiques, superant així l'encasellament tradicional de matèries i assignatures concretes, possibilitant escenaris connectats des de la transversalitat. És per això que ens interessa conèixer els diferents models híbrids que afavoreix l'entramat digital, implicant artistes, educadors en arts, historiadors, lingüistes i dissenyadors, que ens mostren les seves particulars visions d'aquest nou model d'escenaris educatius connectats. Paraules clau humanitats digitals, pedagogies culturals, art, educació, formació del professorat, gènere. En primer lloc caldria definir per separat els conceptes d'humanitats digitals i pedagogies culturals. Si bé es tracta de termes amb un significat ampli, sí que tenim la possibilitat d'observar una evolució clara del que ocorre en cadascun d'aquests àmbits. Les humanitats digitals s'estan desenvolupant especialment en àmbits acadèmics com la lingüística, la literatura, la història, la filosofia o la història de l'art. El començament d'aquest procés cap a l'escenari virtual va estar molt marcat per l'interès envers la digitalització de documents i arxius, ja que els processadors informàtics han incorporat a l'arxivística i la documentació nous arguments de caire integrador, generant connexions constants a escala mundial, motiu pel qual actualment tenim al nostre abast en Internet tot un món de possibilitats d'accés a museus, arxius, biblioteques i bases de dades. Però aquest afany arxivístic i documental ha donat pas també, gràcies a les tecnologies a l'abast del gran públic
Laboratori virtual de psicologia bàsica: l’experiència com a clau de l’aprenentatge
Resum El Laboratori Virtual de Psicologia Bàsica (LVPB) és una eina que acompanya a l'estudiant en un recorregut a través d'experiments que s' han convertit en clàssics de la Psicologia Cognitiva. La plataforma reprodueix experiments provinents de l'estudi de l'atenció, l'emoció, el llenguatge, la memòria, la motivació, el pensament i la percepció. En cada experiment, el LVPB presenta un text introductori amb alguns articles de referència on es van proposar per primera vegada aquests experiments. El LVPB es basa en la ...
Digithum, 2003
L'Observatori Atlantis és el fruit d'un treball cofinançat per la Unió Europea i realitzat per un consorci format pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, el Research Centre on Multilingualism (Universitat Catòlica de Brussel•les) i la Foundation for European Research (Gal•les). El projecte consta d'una base de dades consultable per Internet amb informació sobre recursos digitals en les anomenades llengües minoritzades de la UE. L'estudi que presentem revela el grau d'incorporació de diferents comunitats lingüístiques a la societat de la informació: el català, el basc i el gal•lès són sens dubte les llengües més actives. 1. Vic, 4, 5 i 6 de setembre de 2002 (<http://www.simposi-ecnc.org [url2] >).