Relacions públiques i comunicació política (2) (original) (raw)
Related papers
Relacions públiques i comunicació política (5)
Relacions públiques i comunicació política 415 CAPÍTOL 18 LA RELACIÓ I EL RECEPTOR: DELS PÚBLICS ALS STAKEHOLDERS 18.1. RECEPTORS DIRECTES I RECEPTORS INDIRECTES 18.1.1. Acotació prèvia Abans d'endinsar-nos en l'estudi del subjecte receptor, volem deixar clarament exposat que el model de relacions públiques que propugnem ha de distingir clarament entre el receptor directe, present en qualsevol programa d'actuació, i el receptor indirecte o destinatari, testimoni de programes concrets de relacions públiques, l'especificitat dels quals obeeix a que els missatges van destinats a un tercer, per la qual cosa el continuum processal comunicatiu no finalitza amb la seva recepció sinó que té com a objectiu específic que els receptors directes actuïn com a transmissors dels missatges de la font als destinataris (receptors indirectes). 391 Algun sector doctrinal (entre d'altres Solano: 1988/1999 i Lesly: 1997) anomena, pensem que amb encert, públic especial el transmissor de missatges als receptors indirectes. L'acotament proposat té el seu embrió en la teoria del two steep flow of communication, que minimitza la influència dels mitjans de comunicació, i trenca amb el corrent doctrinal dominant anterior a la seva aparició. Es comença a plantejar arran, sobretot, del conjunt d'investigacions realitzades per diferents investigadors, com són els casos de Lazarsfeld, Berelson i Gaudet (1944), que, després d'estudiar el comportament dels individus, van comprovar que aquest participa de molts grups, informals i formals, i interactua amb diferents persones i realitzant influències recíproques.
Relacions públiques i comunicació política (6)
Relacions públiques i comunicació política 543 CINQUENA PART LES RELACIONS PÚBLIQUES EN LA COMUNICACIÓ POLÍTICA ACTUAL Relacions públiques i comunicació política 544 CAPÍTOL 21 LA DIMENSIÓ POLÍTICA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES Abans d'endegar el recorregut analític al voltant de quin és el paper de les relacions públiques en la comunicació política actual, abordarem els lligams entre els termes relacions públiques i política, partint de la polisèmia d'aquest darrer mot. Malgrat que l'objecte d'aquesta tesi se centra en la política entesa com el lloc on s'enfronten individus i formacions militants en una lluita per la conquesta del poder de l'estat i les seves divisions de nivells inferiors (federades, autonòmiques i locals), la sobrecàrrega semàntica del vocable permet dues accepcions habitualment afegides: a) La política definida com una línia d'acció al voltant de la qual s'incorpora un seguit de decisions, operacions materials (mesures d'execució) i solucions. Així, es diu: "la política fiscal del govern" o "la política de relacions públiques d'una empresa".
Relacions públiques i comunicació política (4)
En els inicis, els investigadors de les relacions públiques, influenciats per la psicologia social, les van considerar com una realitat teòrica, on es destacava per sobre de tot la seva finalitat persuasiva, diferent de la propaganda i de la publicitat. Carlson (1979, 208) defineix les relacions públiques com l'esforç organitzat per comunicar informació i modificar les actituds i el comportament en benefici d'un client o d'una causa. Cutlip i Center (1963, 17) les conceptuen com l'esforç planificat per influir en l'opinió per mitjà de l'actuació acceptable i de la comunicació recíproca. Fauconnier (citat per Arceo: 1988, 19) les entén com a transmissió de fets i opinions, la intenció dels quals, en allò referent al comunicador, és conduir les persones o grups amb els quals es relaciona cap a trajectòries que el beneficiïn. Per la seva banda, Lesly (1981, 32), molt generalista i ambigu, diu que són l'esforç d'una organització per guanyar la cooperació de grups de gent.
Relacions públiques i comunicació polítIca (9)
El 1948, la darrera vegada que els republicans es van reunir a Filadèlfia, la televisió va fer el seu debut i canvià la forma en la qual es cobreixen aquests esdeveniments polítics i se segueix als aspirants a president. I ara, a l'any 2000, en la primera convenció del mil·leni, Filadèlfia torna a canviar la imatge del circ que envolta als candidats presidencials. 897 ... Però la gran majoria dels 35 mitjans instal·lats a la Internet Alley són els parents dels mitjans de comunicació nord-americans. Els principals diaris com USA Today, The New York Times, The Washington Post i Los Angeles Times han traslladat a aquesta ciutat electrònica equips professionals similars en número al que empren les edicions de paper. Els portals a la Xarxa de la CNN, de CSpan i de MSNBC, les cadenes de televisió per cable amb més mitjans, retransmeten la convenció les 24 hores al dia, i en les seves respectives pàgines web ofereixen als seus internautes notícies, programes, xats i entrevistes amb destacats polítics en directe des del parquet del pavelló esportiu on se celebra aquesta convenció.
Comunicació política i opinió pública
Treballs de Comunicació, 2008
Research on political communication in the Valencia Country is burgeoning and the results so far could be described as unfocused. The design of both personal work and subsequent research has been influenced by the way in which communication programs in the Valencia universities are designed; these young programs seem, perhaps, rather novice regarding research. Of the areas related to political communication, the one that has aroused most interest among Valencian scholars is theoretical analysis of public opinion. Also noteworthy is analysis of political campaigns and communication tools, both regional and statewide. Despite the well intended nature of the research, reflected in the quantity and character of production, the lack of an institutionally-promoted research context impedes coordinated, organized research. Filling this gap would be highly beneficial, considering the fundamental relationship between political communication and democracy.
Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022, 2023
En este capítulo se describe y analiza la intensa actividad de intervención sobre el sistema de comunicación catalán protagonizada por los actores públicos en el bienio 2021-2022, tras la parálisis y los bloqueos políticos que marcaron los dos años previos. Se presentan las principales medidas legislativas sobre la materia aprobadas por la Unión Europea y el Parlamento español, entre las que destacan las leyes europeas de Servicios Digitales (DSA) y Mercados Digitales (DMA) y la propuesta de Ley de Libertad de los Medios de Comunicación (MFA), así como la nueva Ley General de Comunicación Audiovisual española. Se abordan, asimismo, actuaciones referidas a la renovación de los órganos de gobierno de los medios públicos en España y en Cataluña y del regulador catalán del audiovisual, la gestión de los derechos de autor en la esfera digital y el fomento económico del sector.