Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, 1513: de clarisas a benedictinas, un paso a esclarecer (original) (raw)
Related papers
El texto analiza el cambio de familia monástica que emprendió en la primera década del siglo XVI la comunidad de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona –de clarisas a benedictinas-, situándolo en un proceso cronológico más amplio de reformas monásticas emprendidas por el Papado o por la propia orden, y en las particularidades de la historia de esta comunidad de “damianitas” fundada en la ciudad de Barcelona en la década del 1230 y su integración en la naciente orden Santa Clara. El papel ejercido por la monarquía hispana en el punto álgido de este proceso, con la reforma de Cisneros, lo sitúa también en otro orden que refuerza la construcción y consolidación del estado moderno. Aspectos como la clausura, el hábito monástico o la cura monialium nos permiten finalmente integrar los episodios vividos por esta comunidad de mujeres en un contexto más amplio de la política sexual, o de las relaciones entre los sexos, del momento. El análisis incorpora la documentación inédita del fondo de archivo de esta antigua comunidad.
2015
En el marc de la ciutat de Barcelona, els drets de la dona a la baixa edat mitjana minvaven i havien fet una involucio afavorida per una creixent misoginia. Aixi mateix, la ciutat havia esdevingut un indret rellevant com a mercat d'esclaus i la propietat d'esclaus i esclaves s'estenia de manera natural per tots els estaments de la societat, sense que l'Esglesia la deslegitimes. Veurem que significava ser esclava i comprovarem la seva presencia a les institucions monastiques femenines de Barcelona. Coneixerem quina va ser la realitat al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a partir de la recerca feta en el fons historic, que custodia l'Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat, i l'aportacio de documents inedits.
El motí del porxo de 1616 és, potser, un dels passatges més desconeguts de la història moderna de la Selva del Camp. Amb la finalitat d’incitar a l’aprofundiment de l’estudi d’aquest fet, he plantejat algunes notes prèvies que entenc són essencials per a la seva investigació. En aquest article, he intentat posar en context la construcció de l’església de Sant Andreu, més enllà del marc local, per intentar entreveure la influència de les tesis de la contrareforma catòlica aplicades per la mitra tarragonina i la protesta servil, com a instrument de resistència popular, en defensa dels costums de les viles.
A la part més alta de la ciutat de Tarragona s'alça la imponent catedral, retallant el cel i dibuixant un perfil que la fa ben visible des de la llunyania. Aquesta atalaiada situació no és casual, ja que els romans ja havien erigit al mateix lloc la monumental plaça del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris, presidida al bell mig pel temple flavi d'August, del qual recentment s'han localitzat els fonaments.