Soldats d'Urgell morts a la Guerra Civil (1936-1939) i civils morts per material de guerra bèl· lic abandonat (original) (raw)
Related papers
Els cost humà de la Guerra Civil al Pla d'Urgell (1936-1953). Anàlisi quantitativa i comparativa
2014
Deia Josep Benet que “Un pais no pot esdevenir normal si no coneix, amb nom i cognoms, totes i cadascuna de les victimes d’una guerra viscuda. El seu estudi constitueix una obligacio ineludible que necessariament cal abordar, com correspondria fer a qualsevol pais civilitzat”. Sens dubte, aquesta es la vocacio que vol tenir el projecte sobre el cost huma en victimes mortals de la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, i mena el treball que presentem centrat en les victimes del Pla d’Urgell.
Revista d'arqueologia de Ponent , 2021
L’excavació de la fossa fora del cementiri de Figuerola d’Orcau va formar part d’una de les intervencions del Pla de Fosses 2017-2018 del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. L’exhumació de les restes es va realitzar el juny de 2017, després d’una sèrie de treballs arqueològics que van comportar una exhaustiva recerca documental i de fonts orals, i tasques de prospecció arqueològica i geofísica amb georadar. D’aquesta manera s’establien les prescripcions de la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil de 1936-1939 i la dictadura, i la dignificació de les fosses comunes, i del Decret 111/2010, de 31 d’agost, que desenvolupa reglamentàriament la llei esmentada, i els protocols d’actuacions tècniques aprovats per la Resolució IRP/4072/2010, de 15 de desembre. L’article se centra en els resultats que han aportat l’excavació i l’estudi de les restes dels disset individus localitzats a l’extrem occidental de la paret nord a l’exterior del cementiri. La disposició dels cossos, els elements de roba militar, l’armament i altres utensilis d’abillament personal i insígnies d’identificació vinculats amb les restes esquelètiques, així com el perfil biològic i traumàtic lesiu que presenten, indiquen que formaven part de l’exèrcit franquista i que foren víctimes directes dels enfrontaments bèl·lics de 1938.
Apropament a la història dels hospitals de la Guerra Civil (1936-1939) a l'Alt Urgell
En el present article s'ha volgut compilar el coneixement existent i aprofundir en els hospitals de la guerra civil (1936-1939) a l'Alt Urgell. Alguns d'ells van estar planificats a l'esclatar la guerra i d'altres es van crear com a hospitals de rereguarda condicionats per la línia del front del Pallars. Hem fet un seguiment del personal mèdic d'aquests hospitals, ubicant-lo i biografiant-lo en aquell context. Paraules clau: hospitals de guerra, sanitat militar, guerra civil, Alt Urgell, Lleida. En el presente articulo se ha querido reunir el conocimiento existente y profundizar en los hospitales de la guerra civil (1936-1939) en la comarca del Alt Urgell (Cataluña). Algunos de ellos fueron planificados al estallar la guerra y otros se crearon como hospitales de retaguardia condicionados por la linea del frente de guerra del Pallars. Hemos hecho un seguimento del personal médico de estos hospitales, ubicándolo y biografiándolo en aquel contexto. Palabras clave: hospitales de guerra, sanidad militar, guerra civil, Alt Urgell, Lleida.
La memòria dels voluntaris catalans de la Gran Guerra durant la Guerra Civil
Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 2021
Resum: Aquest article s'apropa a la pervivència de la memòria sobre els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial, la seva lectura i la utilització del record durant els anys de la Guerra Civil a Catalunya. Per fer-ho, l'article se centra en el llibre Fets d'armes de catalans, una publicació institucional de la Generalitat de Catalunya destinada als combatents republicans, i en els actes d'homenatge al voltant dels monuments de Gustave Violet i de Josep Clarà a Barcelona. A través d'aquests elements, es demostra com els voluntaris de la Gran Guerra van ser reivindicats com a símbol de compromís democràtic i buscats com element de sensibilització de les autoritats franceses.
Guerra i encastellament a la plana de l'Urgellet (segles XII-XIII)
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2018
This article analyses the developments occurring among the foremost castles and fortifications on the plain of Urgellet (Northern Catalonia) around 1200, within a context of extreme feudal violence that led to the defensive systems of this area being redefined. These transformations, similar to the concept of incastellamento or "encastellation" coined by Pierre Toubert, have had a lasting effect on the official structures and settlements of the area up to the present day.