Notes per a l'estudi del procés de codificació i estandardització del català al segle XX (original) (raw)
Related papers
La llengua catalana entre la codificació i l'estandardització
La llengua catalana entre la codificació i I'estandardització* per Xavier lamuela En els últims quaranta anys els sistemes de relacions socials han canviat d'una manera radical i arnb ells el funcionament i la forma de les llengües implicades en aquestes relacions. En els últims quaranta anys la llengua catalana ha estat curosament exclosa dels imbits d'ús més ex~lícitament actius en el ~r o c é s de canvi social a que em refereixo, aquells que, com els mass media, són paradigmitics en la difusió de models de comportarnent i, per tant, de models linaiístics. " Ara ens deixen creure-i hem de creure i desesperadament volem creureque la sort ha canviat. Hi ha el fet efectiu que l'ús de la llengua catalana, ben
La llengua catalana entre la codificació i l'estandarditzaci
1982
En els últims quaranta anys els sistemes de relacions socials han canviat d'una manera radical i arnb ells el funcionament i la forma de les llengües implicades en aquestes relacions. En els últims quaranta anys la llengua catalana ha estat curosament exclosa dels imbits d'ús més ex~lícitament actius en el ~r o c é s de canvi social a que em refereixo, aquells que, com els mass media, són paradigmitics en la difusió de models de comportarnent i, per tant, de models linaiístics. " Ara ens deixen creure -i hem de creure i desesperadament volem creureque la sort ha canviat. Hi ha el fet efectiu que l'ús de la llengua catalana, ben Els Marges, 25. 1982
Estudis romànics, 2006
El 1906 va ser un any decisiu per al nacionalisme català, tant políticament com culturalment. Al maig, Enric Prat de la Riba va publicar La nacionalitat catalana, llibre de breus dimensions que seria considerat l'obra teòrica cabdal del catalanisme. Coincidint amb aquest fet, Solidaritat Catalana, formació unitària catalanista, va organitzar el primer acte públic des de la seva formació arran dels incidents del Cucut: la festa d'homenatge als diputats que havien votat contra la llei de Jurisdiccions. Un any més tard, i sota un programa comú (el programa d'El Tívoli), que recollia la doctrina formulada per Prat de la Riba, els grups i partits polítics que aplegava aquest moviment, es presentarien a les eleccions provincials i generals i les guanyarien. En el pla literari el 1906 és considerat l'any de trànsit entre un vell moviment, el Modernisme, i un de nou, el Noucentisme, mentre que en el pla lingüístic és un any clau, el de la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, considerat per molts historiadors de la llengua , com l'acte de culminació de la Renaixença. S'havien fet molts esforços per fer del català una llengua de cultura, per dotar-lo d'una literatura i per fer-lo un idioma digne i apte socialment, però mai abans de l'octubre de 1906 no s'havia convocat un acte sobre la llengua catalana de les característiques, de la dimensió i de la projecció d'aquest congrés. Van haver-hi 3000 congressistes, van ser posats a discussió 17 temes diferents i es van llegir 61 comunicacions. Va participar-hi gent d'arreu del domini lingüístic català (alguns especialistes, però sobretot molts lletraferits i amadors de la llengua), personalitats europees i romanistes internacionalment coneguts com Frederic Mistral, Marcelino Menéndez y Pelayo, Ramón Menéndez Pidal, Alfred Morel-Fatio, Bernhard Schädel i altres, i durant quatre dies es va parlar de qüestions lingüístiques de tota mena relatives tant a l'estructura com a l'ús del català. Per aquest motiu, i pel fet que poc després es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans (1907), amb una secció dedicada a l'estudi i
L'Estandardització Del Català, Als Deu Anys Del Segon Congrés Internacional De La Llengua Catalana
Catalan Review, 1995
Catalan Review is the premier international scholarly journal devoted to all aspects of Catalan culture. By Catalan culture is understood all manifestations of intellectual and artistic life produced in the Catalan language or in the geographical areas where Catalan is spoken. Catalan Review has been in publication since 1986. Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Review A l' accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, vostè accepta i es compromet a complir els termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacscatalanstudies.org/catalan\_review.html Catalan Review és la primera revista internacional dedicada a tots els aspectes de la cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén totes les manifestacions de la vida intel lectual i artística produïda en llengua catalana o en les zones geogràfiques on es parla català. Catalan Review es publica des de 1986. L'estandardització del català, als deu anys del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana Isidor Marí
Los conceptos de codificación y estandarización según las experiencias catalana y asturiana
2002
El catalán y el asturiano son dos lenguas de la Península Ibérica en pleno proceso de normalización lingüística. En algunos territorios, el catalán cuenta con un apoyo institucional sólo comparable al del francés en el Quebec o al del neerlandés en Flandes. Por el contrario, el asturiano aún no cuenta con un apoyo institucional importante, y el poco que tiene no va más allá de una simple y triste protección folclórica. El proceso de codificación del catalán moderno se inició a principios del siglo XX con la reforma ortográfica y gramatical de Pompeu Fabra; y en la actualidad, el Institut d’Estudis Catalans sigue en ello en torno a temas más formales de estandarización oral. A pesar que el proceso de normativización de la lengua escrita está prácticamente finalizado —aún quedan por definir algunos aspectos gramaticales—, existen numerosos problemas de tipo sociolingüístico como el movimiento secesionista valenciano o la falta de reconocimiento oficial en algunos territorios como Aragón, Francia, L’Alguer (Cerdeña) o Murcia. El proceso de codificación del asturiano se inició en Asturias a mediados de la década de 1970, y dio sus primeros frutos en la década de 1980 con la creación de la Academia de la Llingua Asturiana. En la actualidad, el asturiano cuenta con una ortografía, una gramática y un diccionario normativos; pero los retos del siglo XXI —paralelamente a los de tipo social— serán cómo adecuar la diversidad dialectal a la norma lingüística. La actual ortografía propone grafías que permiten representar las distintas soluciones dialectales, soluciones que no contempla ni la gramática ni el diccionario normativos. La situación de ambas lenguas —diversidad dialectal, situación sociolingüística, etc.— difiere enormemente, pero son numerosos los aspectos en la codificación lingüística que permiten compartir experiencias y métodos de actuación.
L'evolució del lèxic en el documents referents a l'educació a Catalunya durant el segle XX
Revista Catalana de Pedagogia (nº5), 2006
This article analyses the vocabulary used in different documents on education in Catalonia during the 20th Century. This analysis is used to draw up a comparative chart that reflects the presence of the words and their frequency of use during the different stages into which we have divided the aforementioned century. First of all a brief historical introduction is provided to give information on the political, social and educational context of the epoch. Subsequently, the use of some words in the documents analysed is commented, drawing attention to the major reduction in words such as: will, effort, duty, happiness, spirit, discipline... as well as the appearance of new terms such as: strategy, flexibility, globalisation, innovation, suitability, interculturality... In general, we believe that the research we have carried out at the end of the last century seems to have neglected the work of aspects such as will and effort geared towards achieving the inner maturity of people.