[Ressenya] Solivellas, Ivan (coord.) (2023): La llengua catalana a les Illes Balears: del passat al futur. Palma: Lleonard Muntaner editor, p. 183. (original) (raw)
Related papers
La lexicografia catalana moderna a les Illes Balears
Es pot dir que la lexicografia catalana moderna comença a les Illes Balears amb l'aparició del primer fascicle del Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Antoni Ma. Alcover i Francesc de Borja Moll, l'any 1926, amb el qual tenim la primera obra feta amb rigor científic i un plantejament tècnic lexicogràfic adequat. Abans, durant aquest segle, s'havien publicat uns quants vocabularis d'interès dialectològic (els podeu veure referits a Lexicografía Catalana (I)), un vocabulari destinat als turistes que volguessen visitar Eivissa (1) i alguns vocabularis fets amb la finalitat de facilitar l'aprenentatge del castellà. En el present treball no tractaré ni del DCVB ni de cap d'aquests vocabularis. Del primer, ben conegut, en parlen extensament Colon-Soberanes (1986: 211-216); als altres, no m'hi referiré perquè no són pròpiament "lexicografia catalana": el seu objecte no és servir un públic ample usuari actiu o passiu de la llengua catalana, sinó proporcionar unes dades a uns especialistes en dialectologia, o satisfer la curiositat d'uns viatgers descobridors d'un parlar "singular", o donar uns mitjans a uns escolars necessitats d'aprendre la lengua nacional per a sortir del seu analfabetisme.
El centre i la perifèria de la llengua catalana als llibres d'estil: Catalunya i les Illes Balears
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law, 2020
Aquest article vol analitzar fins a quin punt la política lingüística de l'Estat, amb l'espanyol com a única llengua oficial, afecta el contínuum lingüístic català en les propostes prescrites en els llibres d'estil per als mitjans de comunicació de les televisions autonòmiques de Catalunya i de les Illes Balears. Ens centram en l'observació de la llengua de segona oralitat —"oralitat mediatitzada des de la telepresència i la teleabsència" (Gifreu, 2003: 142)— que prescriuen els següents llibres d'estil: per una banda, el Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (recurs en línia); per l'altra, el Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) i el Llibre d'estil d'IB3 (2006), per als mitjans illencs. Analitzam els continguts lingüístics i sociolingüístics d'aquestes obres. Establim fins a quin punt la varietat diafàsica als mitjans de comunicació ampliaria els seus recursos expressius ...
Anuari de l'envelliment. Illes Balears. 2015, 2015
espanolEste articulo pretende analizar la situacion de la lengua catalana en las Islas Baleares en el colectivo de poblacion de 65 y mas anos, comparandola con la situacion general del catalan en nuestra sociedad. La lengua es conocimiento, pero fundamentalmente uso. A pesar de que es indudable que se han producido avances en la actual fase constitucional y estatutaria, se detecta una situacion aparentemente contradictoria: un importante incremento del conocimiento, pero una reduccion del uso del catalan como lengua habitual. Asi, mientras la escolarizacion en catalan explica el incremento del conocimiento; la reduccion del uso y la poca presencia de nuestra lengua, sobre todo en ciertos sectores, requiere de explicaciones mas complejas y multifactoriales. Las fuertes corrientes migratorias desde entornos no catalanoparlantes, las convenciones y las presiones sociales instauradas, unos medios de comunicacion en que la lengua catalana es minoritaria y minorizada y determinadas politi...
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística
La revista Lluc a partir de la segona meitat del segle XX es convertiria en una plataforma de caràcter cultural, atenta i crítica als esdeveniments sociolingüístics de la Mallorca d’aquell temps. El període d’estudi que abordam comprèn des del gener de 1968, data d’inici d’una nova etapa amb el terme Països Catalans entre les seves pàgines, fins al 1999. La ideologia de la publicació se centraria en la socialització d’actituds lingüístiques positives al voltant de la llengua i la cultura catalanes, amb un relat favorable a la funció discriminant del català. Aquest estudi analitza des de la disciplina de la Sociolingüística els discursos presents en el articles d’opinió de les firmes més destacades de la intel·lectualitat i, fonamentalment, en els editorials que al voltant de les funcions lingüístiques de la societat i de les funcions socials de la llengua catalana a les illes constitueixen els continguts de Lluc. L’estudi es divideix en dos blocs referents a les opinions a l’entorn ...
Diferencialisme lingüístic a les Illes Balears: actors, discurs i evolució
Treballs de Sociolingüística Catalana, 2021
L'objectiu d'aquest article és explicar de manera global en què consisteix el diferencialisme lingüístic a les Illes Balears, a partir d'un conjunt de dades que permeten analitzar-ne els principals actors (tant individuals com grupals), el discurs que desenvolupen i com s'ha vertebrat aquesta ideologia al llarg del temps. D'altra banda, oferim una panoràmica històrica sobre el denominat gonellisme, a més d'una lectura en clau identitària i política, dos aspectes que sovint constitueixen el rerefons de determinades controvèrsies sociolingüístiques. Així mateix, es compara el cas illenc amb d'altres de semblants, com el blaverisme valencià o la polèmica del català light a Catalunya. Paraules clau: diferencialisme i secessionisme lingüístics, ideologies lingüístiques, gonellisme, planificació del corpus, sociolingüística crítica.