De la ciutat secular a les muntanyes (original) (raw)
Related papers
Una lectura pastoral del paisatge de muntanya
Ripacurtia, 2021
Una lectura pastoral del paisatge de muntanya. I Aquest article tracta sobre com un context cultural organitza la relació que tenim amb els elements espacials de l'entorn; especí cament, com el fet d'anomenar-los i la forma de fer-ho ens indica què hi és remarcat com a rellevant. En una perspectiva lingüística interna, es podria parlar de lingüística espacial com un eix que connecta l'estructura mateixa del llenguatge amb aspectes generals de la cognició, de la qual l'espai mateix és una dimensió immediata (Talmy, 1983), però aquí no hi vull fer una mirada interna sinó social (Palmer, 1996; Mark et alii, 2011); en aquest vessant, la lingüística espacial la podem concebre com una part de l'etnogra a que s'ocupa de la nostra experiència de l'espai, de la nostra manera d'organitzar-lo mentalment, que en de nitiva no és distingible de la nostra manera d'organitzar-lo lingüísticament. En realitat, el que descric no és un terreny especialment nou; no es trobaria gaire lluny de l'enfocament clàssic de l'etnogra a (Violant i Simorra, 2001), però posa l'element lingüístic al centre (iering & Schiefenhövel, 2013). Cal tindre present, en tot cas, que els aspectes interns a la llengua són de mal separar de la cultura-de la comunitat que la parla-. En la idea d'imbricació llengua-cultura formulada per Sapir (1921), si el llenguatge estableix uns límits i canals en l'expressió que, qui sap, potser ns i tot determinarien la forma en què percebem, l'àmbit
2010
The article examines a whole range of aspects in a particular society defined by the shape of its territory - in terms of human habitation and ecology, and its mountainous Pyrenean landscape. It looks in depth at aspects including its shape, implementation on the ground, organisation and workings or structure and social dynamics. Due to these characteristics, the study of Pyrenean villages requires a simultaneous observation of the land, society and power established therein.
Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): un praesidium pompeià als peus dels Pirineus? [2015]
Revista d'Arqueologia de Ponent, 2015
Els treballs arqueològics desenvolupats els últims anys al jaciment de Puig Ciutat han evidenciat la destrucció violenta durant el final de la república romana d'aquest assentament de 5 hectàrees de la zona central de Catalunya. A partir del registre arqueològic i la cronologia definida per la cultura material, així com de les fonts i les dades històriques disponibles, el present treball exposa i avalua la informació obtinguda per establir la possible atribució militar i la cronologia final de l'assentament, així com el seus vincles potencials amb la Guerra Civil entre cesarians i pompeians, en la qual sembla emmarcar-se.
1eres Jornades ďArqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 2015
We are presenting the results of recent excavations in Altimiris. The study of ceramic materials allows us to establish a fairly accurate chronology, with a beginning in the late 5th century and an ending time in the 9th century. The latest findings of structures associated with the church and the setting of the context of the place within its historical context, leads us to propose this settlement as a place of establishment for a monastic community.
Llibre del Poble de Déu. Anàlisi sintàctica
Anales Valentinos. Revista de Filosofia y Teología, Año XXVIII, núm. 56, 267-307., 2002
En l’any 2002, en un treball publicat en els Anales Valentinos. Revista de Filosofia y Teología, vaig analitzar la sintaxi del Llibre del Poble de Déu (1974), i trobí que la seua sintaxi no responia al principi de no separar-se de la sintaxi del valencià viu si no hi havia un motiu justificat. Al contrari, el treball argumenta que la proposta de llenguatge cristià valencià del Llibre del Poble de Déu no respon a la formidable llengua que els nostres predecessors clàssics varen crear. En concret, este article constata anomalies en l’ús dels adjectius i els pronoms (§1), en les aplicacions de les preposicions (§2), en les nocions fonamentals de l’oració (§3), en l’oració composta i la coordinació (§4) i en la necessitat de practicar unes construccions sintàctiques clares (§5). Pose a disposició pública el treball del 2002 davant de la possibilitat que l’arquebisbe actual tire avant una versió valenciana d’escrits cristians que, alhora que siga digna, també siga identificadora, assimilable i practicable per als valencians; una versió que, justament per estar arrelada en el valencià històric, puga ser transversal: acceptada pels dos costats d’un riu que, des de fa més de 40 anys, dividix i enfronta els membres d’una societat, en compte d’impulsar-los a sentir-se membres d’un poble que, des del segle XIII, ha tingut en el cristianisme una font de formació humanista i d’unió.