Senyals ceràmics de circulació: de tartanes, carruatges i desgràcies. eWali, 6, 2024, 66-77. (original) (raw)
Related papers
L’estruç, el camió i la mobilitat alternativa | FET a TARRAGONA
Fet a Tarragona, 2020
La mobilitat constitueix una part molt destacada de la manera de viure que hem de canviar. Els efectes negatius de l’actual model són prou coneguts i s’agreugen en les grans ciutats: contaminació, malalties, col·lapses, accidents, soroll, pèrdua de qualitat de vida, deutes innecessaris, etc. En alguns casos ens hi va directament la vida. Tanmateix, hi ha un aspecte que fa de la mobilitat un element absolutament cabdal i central a l’hora d’abordar l’emergència climàtica: la transformació de les mentalitats.
Cantonades metropolitanes, racons domèstics: sobre la condició d’urbà de l’espai de la mobilitat
QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, 2013
Les xarxes del transport esdevenen elements estructurants per al desenvolupament del territori metropolità. Sovint els criteris per al disseny d’aquestes xarxes es basen en la seguretat dels usuaris i l’eficiència econòmica. En el cas de la mobilitat segregada, xarxa ferroviària i xarxa viària d’altes prestacions, les sol·licitacions tècniques del traçat generen certa fricció amb el territori de suport. L’espai de la mobilitat, més enllà dels límits de la plataforma viària o de les reserves legals, hauria d’assumir l’acord entre la xarxa i el territori. La segregació funcional d’activitats i mobilitats ha estat el fonament de les polítiques urbanístiques de la segona meitat del segle XX. Compatibilitzar el dret a la mobilitat i el dret al territori implica posar en relació el desenvolupament social i econòmic amb el reconeixement de les qualitats pròpies d’aquestes regions. La coordinació entre sistemes de transport, accessos, i les activitats antròpiques hauria de permetre optimitz...
RODIS, Journal of Medieval and Postmedieval Arrchaeology, 2020
Resum Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències. Abstract During the last few years, some archaeological excavations have been carried out in two Catalan medieval sites, the deserted medieval village of L’Esquerda de Roda, in the Osona county, and in Santa Creu de Rodes, in the Alt Empordà county. Each one had very different geographic and socioeconomic characteristics, with special items, such as urbanism, construction techniques, land adaptation, origins and evolution, as well as the probable reasons for their desertion. Both case studies are compared in this paper, with their similarities and divergences.
Les ceràmiques calenes a Tarragona
Revista d'Arqueologia de Ponent, 1998
La ciutat de Cales és coneguda, sobretot, per ser el lloc d'origen d'una serie de vasos de vernís negre decorats amb relleus impresos i que daten del segle III aC. Això no obstant, al llarg dels segles II i l aC els mateixos tallers que els confegien continuen produint (i exportant) ceràmica vernissada, aquest cop, però, sense la seva característica decoració. L'estudi de diversos lots de campanianes trobats a Tarragona ha permès comprovar com aquestes produccions arriben a aquesta ciutat d'una forma, encara que percentualment reduïda, força significativa. Així, s'ha documentat l'existència d'un mínim de set exemplars decorats amb relleus, alguns dels quals són de gran qualitat artística, amb què és el lot més nombrós que es coneix en terres españoles. També s'ha identificat la presència de ceràmiques calenes llises, que apareixen de forma constant en els conjunts de vernissos negres de Tarragona.
Els Dalmau de Teià mobilitat social a la Catalunya del 1700
2016
El que introduí aquesta família en el món dels negocis barcelonins fou Sebastià Dalmau, fill d'un pagès de Vinaroç. Consta successivament com a mariner, revenedor i finalment negociant. S'havia casat amb una vidua, Hierònima Cuixart. Aquesta aportava un dot de quatrecentes lliures, trescentes corresponien a "tots aquells sengles béns seus mobles, de lli i de llana, joyes de or y plata, alajas de casa, mercaderias com són blat, tunyina y altres mercaderias de pesca, y altres qualsevols béns mobles que ella per vuy té"; mentre ell aportava doscentes lliures. Aconseguia disposar del negoci: Era un bon principi, però d'aquest matrimoni no en coneixem fills. Una característica comuna tant d'en Sebastià com del fill hereu brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert
Camins, la mobilitat saludable més enllà dels carrers
Urbanisme i salut: noves estratègies de planificació del territori, 2021
Els camins, i especialment els antics camins tradicionals i amb ferm de terra, han estat habitualment absents de la planificació i la gestió municipal, més enllà de les necessitats puntuals de la mobilitat motoritzada. Això és especialment evident a les perifèries de les ciutats, on les necessitats fonamentals de la mobilitat motoritzada ha estat assumida majoritàriament per les carreteres i els vials moderns asfaltats. De fet, els camins han rebut una consideració equiparable a la marginalitat que ha caracteritzat aquests espais. Els transcendentals canvis que de manera inapel·lable comporta l’emergència climàtica, exigeix respostes urgents per a la seva mitigació i adaptació. Això ha de comportar canvis substancials —fins i tot dràstics— en la gestió de les ciutats. En aquest context, les perifèries adquiriran noves funcions i una nova rellevància en aspectes com la mobilitat alternativa, la salut, l’educació, la cultura i el lleure. La gestió d’aquests espais i les seves noves funcions exigirà una especial atenció als camins, a la defensa del patrimoni viari públic, a la seva senyalització, manteniment i, també, a la seva gestió cultural. Paradoxalment, tot i la seva humilitat, els camins poden arribar a adquirir un pes destacat en la gestió de les ciutats del futur, enteses com organismes que s’estenen més enllà dels carrers, tal com, de fet, ha estat sempre si exceptuem el breu parèntesi històric que es correspon a l’ús dels combustibles fòssils i el vehicle privat.
Mobilitat quotidiana, consum de carburants i forma urbana a la regió metropolitana de Barcelona
El consum de carburants produït per la mobilitat laboral a la regió metropolitana de Barcelona està estretament relacionat amb la morfologia dels teixits urbans. Per demostrar-ho, el present treball desenvolupa una metodologia destinada a 1) superar les mancances de dades de mobilitat actuals amb un elevat nivell de desagregació territorial; 2) assignar un consum de carburant a cada flux de mobilitat en funció del seu volum, de la distància recorreguda i dels mitjans de transport utilitzats, i 3) creuar els resultats de cada municipi amb una classificació del seu sòl residencial. Els resultats permeten constatar l’existència de diferències notables en el consum de carburants dels municipis que poden explicar-se, en bona part, per les característiques del sòl residencial.