Pere Calders, tòpics i subversions de la tradició fantàsticas (original) (raw)

L iteratu ra C ata la n a d els inicis a ls n ostres d ie s , Edhasa, Barcelona, 1981, 3a ed. corregida i augmentada. 2Ib id ., p. 538. La cursiva és de l'original. a l'hora d'afirmar l'adscripció dels textos al gènere, en les "Dades sumàries per a una panoràmica de la narrativa fantàstica catalana" es veu forçat a distingir, a l'hora de caracteritzar les peces, entre: obres fantàstiques, obres que resolen en clau fantàstica el desenllaç, obres que inclouen pinzellades de fantàstic, altres que, a més de pinzellades de fantàstic, també en tenen de terror i d'horror o que combinen fantàstic, terror, horror i aventura, fantasies macabres, fantàstic còmic, conte meravellós del Noucentisme, fantàstic amb tons llegendaris i mitològics, obres que fan intervenir éssers mitològics, faula, obres que, sense que s'hi forme cap entitat sobrenatural, analitzen els mecanismes mentals i emocionals que porten a l'experiència fantàstica... Joan Melcion, en el seu estudi "Cròniques de la veritat oculta", de Pere Calders6, considera "el joc recurrent entre elements quotidians i fantàstics" com un dels "eixos principals sobre els quals es desenvoluparà tota la narrativa de Pere Calders".7 Així mateix, l'esdeveniment que, als contes caldersians, ve a trencar l'ordre establert de la quotidianitat dels personatges és anomenat per Melcion "fet meravellós", "fet sobrenatural", "fet fantàstic", "fet trasbalsador", "fet 7G A R C ÍA V IN Ó , M ., "Un representante excepcional: G ustavo A d olfo Bécquer", dins C am p de l'A rp a , núm. 99, 1982, ps. 2 3-2 4. SL IT V A K , L., "Lo fantastico en la literatura fin de siglo", dins C am p de l'A rpa, núm. 9 9 , 1982, p. 29. "Abordar un tema tan escasísimamente estudiado en nuestro país requeriria, de entrada, una delimitación de lo fantàstico: si es conveniente encuadrarlo como subgénero literario o mas bien como categoria estètica; cuales son sus orígenes remotos (la leyenda popular...) y próximos (Hoffmann, Poe...); con què sectores es colindante (ciencia-ficción, terror, realismo màgico, utopia...)"9. "En breve espacio, como éste, solo cabe una mínima invitación (al tiempo que esbozo e introducción) a lo que puede llamarse (aquí mas que en ningún otro sitio) "Literatura catalana fantàstica". Subjetiva serà, pues, tal probatura, ya que para muchos el mismo adjetivo "fantàstica" es motivo de repudio, mientras que para otros engendrarà divergència y discusión. Para mi, al menos, digàmoslo desde el principio, debe establecerse en paralelo el término "fantàstico" al de "maravilloso". Buscaré, entonces, en las lecturas que me han maravillado, los referentes del presente escrito"10. Josep Albertí, autor de l'última cita que hem reproduït, farà servir aquesta particular definició de literatura fantàstica-aquella que l'ha meravellat-per a traçar un recorregut per la història de la literatura que va des del Cant de la Sibil.la fins a la poesia de Vinyoli. Potser, però, el cas més significatiu siga el de Louis Vax, reputat especialista en el tema, les obres del qual són de referència obligatòria quan ens acostem a la literatura fantàstica. El 1965, a La séduction de l'étrangC ', llibre que manifestava en el subtítol el seu caràcter d'"étude sur la littérature fantastique", Vax defensa un concepte del fantàstic sempre canviant, inaprehensible, de significat mutable en