De nostra història musical. Una dansa de l'antigor: el contrapàs (original) (raw)

La recepció del contrapàs dantesc en les lletres catalanes cap a la Tardor medieval

De manera més o menys explícita, registram la transmissió del model del contrapàs en diversos autors catalans posteriors a la Comèdia devers un segle, com Bernat Metge o Ausiàs March. El diàleg amb el model desemboca en innovacions importants, de regust premodern. En el cas d'Ausiàs March, l'escenari de l'ultramon cristià es trasllada a la dimensió interior de l'individu, amb fortes dosis de realisme psicològic i amb els símptomes d'una crisi cultural. Fonent elements de la Comèdia i exprimint els recursos de l'arquetip del contrapàs, el poeta s'apropia del seu mecanisme i avança en el camí de la tardor medieval. Paraules clau: Contrapàs; Dant; Ausiàs March; Bernat Metge; Tardor medieval.

Converses a l'Inframón, un contrapunt de la Història

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia

La presència d’herois, encara vius, a l’Hades és coneguda, en la literatura grega, des d’Homer. Els herois que sense haver mort hi davallen, ho fan sovint per adquirir algun tipus de coneixement. Amb els seus Diàlegs de morts, ben coneguts i imitats en la tradició literària europea, Llucià de Samòsata fou l’iniciador d’un gènere en què l’Hades esdevé un escenari literari on desfilen herois del mite o personatges històrics, l’actitud dels quals, un cop morts, ofereix a l’autor una perspectiva privilegiada per observar amb ulls crítics el món dels vius, la seva societat i cultura, l’exercici del poder, la pràctica de la religió, o el comportament humà més universal i arrelat en totes i cadascuna de las activitats de la vida dels homes. En aquest treball, prenent com a referència la figura d’Alexandre el Gran, analitzarem com l’espai d’alteritat, ucrònic i utòpic, que representa el més enllà llucianesc, ha servit, encara que amb intencions distintes, a autors tan dispars com Fénelon o ...

Nòtula sobre un repertori teatral i una tradició teatral mal coneguts

Alguns professors de la UAB van convocar una jornada de reflexió que pretenia reunir estudiosos de l'àmbit acadèmic, crítics, dramaturgs, programadors i professionals de l'escena teatral, amb la intenció d'esperonar el debat sobre la situació del patrimoni teatral comú, sobre el repertori i sobre com podem tenir una relació més fluïda els diversos estaments que més de prop, més de lluny, treballem en la dramatúrgia catalana o al seu voltant. El seminari, com va quedar palés durant les sessions diverses, era pertinent i això són algunes notes sobre la impressió que en vaig traure, barrejades amb altres preocupacions que, com a valencià i historiador del teatre, em vénen al cap quan parlem de teatre català i de repertori.

Alguns aspectes del Tirant lo Blanch i la música

Estudios de literatura medieval, 25 Años de la AHLM, pp. 389-395, 2012

Las referencias musicales que encontramos en cualquier texto medieval adquieren un mayor interés si la obra de la que hablamos es el Tirant lo Blanc. No queda prácticamente ningún aspecto de la obra que haya quedado fuera del estudio de los diferentes especialistas, pero sin duda uno de los menos estudiados es precisamente la presencia del léxico musical, su interpretación y el contexto donde aparecen dichas referencias. Acercarse al aspecto musical de la novela de Martorell es precisamente la voluntad de este trabajo.