Paratextos de les ediciones de 1562 i 1579 poesies d'Ausiàs March traduïdes per Jorge de Montemayor (original) (raw)
Related papers
Fortuna de los prólogos al cancionero de Ausiàs March [Full Text]
Clàssics i moderns a la cultura literària catalana del Renaixement. Ed. Alejandro Coroleu., 2015
En este trabajo se estudia la recepción áurea de los poemas que funcionaron como prólogo en los manuscritos y las ediciones antiguas de la poesía de Ausiàs March: “Així com cell qui ’n lo somni•s delita” (I) y “Qui no és trist, de mos dictats no cur” (XXXIX). Se argumenta que el poema I, a pesar de los elementos más puramente petrarquistas que lo conforman (moralización, retrospectiva, palinodia), sirvió de modelo proemial en contadas ocasiones, a diferencia de XXXIX, cuyos resortes retóricos (apóstrofe al lector, selección de un público cómplice) resultaban menos petrarquistas que clasicistas .
L’anomenat ‘Cant espiritual’ d’Ausiàs March en els testimonis antics de l’obra del poeta
Revista Valenciana de Filologia,1, 2017
The objective of this paper is to study of some extrinsic elements of the transmission of the poem CV —Cant espiritual— by Ausiàs March, based on the direct analysis of the manuscripts and printed testimonies dated in the 15th and 16th centuries which have been preserved until present day. These following aspects are to be dealt with: a) basic characterization of these testimonies; b) concrete foliation of the poem in each one of these items; c) number of verses of the composition according to the different testimonies; d) poetry denomination in accordance with the headlines in each document, and e) relative position of the poem within each testimony.
Los cantos de amor de Ausiàs March, traducidos por Jorge de Montemayor
Estudios De Literatura Medieval 25 Anos De La Asociacion Hispanica De Literatura Medieval 25 Anos De La Ahlm 2012 Isbn 978 84 15463 31 3 Pags 581 591, 2012
march fueron traducidos al castellano por Jorge de montemayor (valencia, Joan mey, 1560). se apuntan las circunstancias que rodearon e inspiraron esta versión castellana, probablemente ligada a la edición vallisoletana de Juan de resa de 1555-que recopilaba los poemas de march en catalán-, y a círculos valencianos a través de Honorato Juan, obispo de osma. se analiza la labor de recopilación y selección de originales que hizo montemayor para su traducción (entre ellos el cancionero del noble valenciano Lluís Carròs de vilaragut).
Estudis en honor del professor Rafael Alemany Ferrer, eds. Marinela Garcia, Francesc Llorca, Llúcia Martín, Josep Lluís Martos, Joan M. Perujo i Gabriel Sansano. Alacant: Departament de Filologia Catalana, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Universitat d’Alacant, 2023
La traducció llatina de les obres d'Ausiàs March feta per l'hel•lenista valencià Vicent Mariner a principis del segle xvii (c. 1620) es conserva en dos testimonis, un de manuscrit i un d'imprès, els més tardans de tota la tradició textual antiga de l'obra de March. Són, respectivament, el ms. 9801 (M) de la Biblioteca Nacional de España (Madrid) i l'imprés de Tournon, Ludovicum Pilhet, 1633 (t). Com a testimonis indirectes, ni el manuscrit ni l'edició han entrat mai en l'aparat crític de les edicions modernes de March. Tanmateix, com ho són les traduccions al castellà de Baltasar de Romaní i de Jorge de Montemayor, la de Mariner, en dístics elegíacs, és un text significatiu de la distingida posteritat d'Ausiàs March i ha merescut estudis tant textuals com traductològics. De Vicent Mariner sabem que, a més de traduir Ausiàs March, va traduir sobretot del grec al llatí. Ens han pervingut versions de la Ilíada i l'Odissea (i dels comentaris que hi dedicaren Eustaci i Dídim), d'Hesíode, Teòcrit, Píndar, Sòfocles i Eurípides, entre d'altres. Al llatí també hi va traduir el Faetón del Conde de Villamediana i, al castellà, Aristòtil. L'obra original conservada de Mariner comprèn panegírics, epístoles, epigrames, elegies i discursos, que escrivia en llatí, en grec i en castellà. La seva obra original ha estat comparativament molt menys atesa que no les traduccions. Una reduïdíssima proporció va arribar a la impremta, sovint com a peces preliminars en llibres d'altres autors, però la major part de l'obra de Mariner ha sobreviscut manuscrita. Al British Museum, a la Biblioteca Bartolomé March de Palma i a la biblioteca del monestir de San Lorenzo de El Escorial es troben tres manuscrits de Mariner, un a cada institució, mentre que és a la Biblioteca Nacional de España on se'n custodia la gran part, és a dir 34, provinents, en última instància, del convent dels frares trinitaris de Madrid, als quals van arribar els volums el 1642, havent mort ja Mariner. Fou Juan de Iriarte qui els va comprar per a la Biblioteca Real el 1768. Els manuscrits de Mariner no s'han estudiat mai sistemàticament, encara que hi ha prou motius per a fer-ho. Sembla, per exemple, que molts són hològrafs i presenten correccions fetes manu propria per l'autor. La traducció de la poesia d'Ausiàs March és una de les poques obres de Mariner que es va publicar en vida del traductor. El text de la traducció i els materials liminars que l'acompanyen a l'edició de Tournon constitueixen la part final d'un volum que aplega
La font de l’editio princeps d’Ausiàs March
Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 2015
Els stemmata codicum d’Amadeu Pagès i de Robert Archer ofereixen, com els autors mateixos preveien, resultats amb caràcter provisional i aproximat fins que no es revisen les relacions genealògiques de cadascun dels poemes i de cadascun dels cançoners d’Ausiàs March, de manera individual i completa. A partir d’aquesta premissa, aquest treball analitza els vincles de l’editio princeps marquiana a partir de la revisió de tots els poemes que conté, la qual cosa ha permés reinterpretar el seu lloc en l’stemma codicum i determinar la seua transcendència per a la tradició de March, ja que la seua font és propera a l’original i prèvia a la divisió en les principals branques textuals.