Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans (original) (raw)
Related papers
Las mudas lingüísticas de los jóvenes catalanes
Estamos bastante acostumbrados a medir los usos lingüísticos de muchas maneras, especialmente a obtener mapas o gráficas sobre la presencia relativa del catalán y del castellano en Cataluña y en otros contextos en momentos concretos. En cambio, sabemos poco de las trayectorias lingüísticas de los hablantes y de los cambios que experimentan en su comportamiento lingüístico a lo largo de la vida. Estos cambios es lo que llamamos "mudas lingüísticas" y son el tema central de este artículo. Presentamos aquí algunos aspectos de los resultados de un estudio sobre lengua y jóvenes realizado por la UOC por encargo de la Secretaría de Política Lingüística y por el Observatorio de la Juventud de la Generalitat de Catalunya (Gonzàlez et al. 2014). El estudio combina el análisis cuantitativo de los datos de diversas encuestas con el análisis cualitativo de datos obtenidos a partir de entrevistas y debates de grupo. Las encuestas en que se basó fueron la Encuesta a los Jóvenes de Cataluña 2002 y 2007 (EJC02 y EJC07) y la Encuesta de Usos Lingüísticos 2003 (restringida a los resultados de los menores de 35 años). Las entrevistas y debates de grupo se realizaron especialmente para este trabajo: Fueron 15 debates de grupo y 25 entrevistas en profundidad con un total de 102 participantes de entre 16 y 35 años.
Variació Ordenada en Situacions Multilingües. Observació en Adolescents Lleidatans
Catalan Review, 2016
The aim of this paper is to analyze mid vowel segments as pronounced by a group of adolescents who speak Spanish and the Catalan variety of Lleida and whose L1 is Catalan or Roumanian. The analysis is based on a linguistic component related to the phonological contrast of both languages, Catalan and Roumanian, as well as to social and sociolinguistic variables such as gender, the length of time of residence in the welcoming country, and language usage and assessment of the participants in the pronunciation poll. The results show differences in the production between mid vowels [ɛ] and [ɔ] related to: 1) the degree of openness (F1) of the two segments, since vowels articulated by L1 Catalan speakers are the lowest; 2) the distance between the F1 of [e ɛ] and [o ɔ], which is greater in those articulated by L1 Catalan speakers; 3) the length of the vowels, for they are usually shorter in the speech of L1 Catalan speakers. The most statistically significant variables were as follows: gender (Catalan girls present higher F1); the usage frequency of Catalan by L1 Roumanian speakers (those with the highest usage frequency articulate [ɛ] and [ɔ] with a higher L1, i.e. their vowels are more open); and the high levels of Catalan usage, which may also have an influence on production.
Les actituds lingüístiques en els escolars de la frontera catalanoaragonesa
Treballs de sociolingüística …, 2008
1. L'estudi forma part del treball que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit de recerca empírica sociolingiiística, en la convocatbria realitzada el 1997 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat possible gricies a un ajut del Centro de Investigación y Documentación Educativa (CIDE) obtingut en el concurs #Ajuts a la Investigació Educativa del 1097.
Treballs de Sociolingüística Catalana, 2013
L'estudi tracta sobre els pares d'alumnes de les seccions bilingues frances-catala a paritat d'horaris i per immersio en catala a la Catalunya del Nord. Es presenten les opcions metodologiques des d'un enfocament de caire etnografic portat a terme gracies a questionaris que permeten de coneixer millor els seus origens, llengues i motivacions per a l'ensenyament en catala.
Butlletí Òmnium Cultural, 2009
El fet que a l’escola els individus de llengua inicial no-catalana puguin aprendre i fer servir el català com a idioma formal d’escolarització no significa que de forma automàtica adoptin aquesta llengua per a d’altres usos socials, especialment els informals i quotidians. Aquests, sobretot en els casos de gran concentració de població de la mateixa llengua inicial, tendiran a continuar essent realitzats per l’idioma d’origen d’aquestes persones. Això només canvia en les situacions en què les proporcions demolingüístiques són molt favorables al conjunt receptor i/o en aquelles en què és molt clara la pressió social, política i econòmica a favor de l’adopció de la llengua de la societat d’acollida, factors que ara com ara es donen en poca intensitat a la Catalunya contemporània. El sistema educatiu és central en una situació com la catalana en què s’ha modificat tant i tant la composició de la població. Degut a la desproporció que ha anat prenent la població immigrada –la d’abans més la d’ara- respecte de la d’origen autòcton, l’escola ha de ser el gran instrument comú de socialització lingüística. Abans, fins i tot en ple franquisme, els factors demolingüístics podien fer aquesta tasca de bilingüització oral en català de la població desplaçada. Avui, el llindar de la bilingüització ‘espontània’ s’ha depassat de totes totes i ha de ser l’organització educativa del país la que faciliti el desenvolupament adequat dels coneixements lingüístics comuns de la població que avui resideix a Catalunya.
Usos lingüístics de l'alumnat d'origen estranger a l'educació primària de Catalunya
2009
La situacio actual a Catalunya es presenta com un bon “laboratori” per analitzar les regles que governen els usos linguistics, ates que es donen situacions enormement diverses que van, en un extrem, des d’alumnat estranger que desconeix el catala i el castella i viu en contextos sociolinguistics catalans i que esta escolaritzat amb alumnat de llengua inicial catalana fins a l’altre extrem en el qual es troba l’alumnat estranger que viu en contextos sociolinguistics castellans i que esta escolaritzat en centres en els quals, sense haver-hi cap catalanoparlant, hi ha parlants de 15, 16 o 17 llengues diferents. I, al mig, hi trobem totes les situacions possibles. Amb aquest marc de referencia hem realitzat dos estudis diferents que intenten descriure els usos linguistics de l’alumnat d’origen estranger d’educacio primaria i esbrinar fins a quin punt funciona entre la poblacio d’origen estranger la norma de convergencia al castella com a reguladora de la tria dels usos interpersonals. H...