Museu de la Ciutat Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia: catálogo de la colección museográfica "el termet". Arqueología, cerámica y etnología (original) (raw)
Related papers
Arqueologia del terme municipal de Castelló de la Plana
Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 6, Castellón, pp. 121-179 , 1979
L'arqueologia castellonenca s'ha caracteritzat fins ara per una notable dispersió de la documentació existent. Aquesta situació feia necessaria una minuciosa tasca de sistematització, que intentara omplir aquest buit en la investigació mitjanc;:ant un treball a la vegada accessible i exhaustiu. Així, les directrius metodologiques d'aquest assaig de restitució del primitiu ;poblament de les nostres terres, han passat per relJlegar totes les notícies referents a qüestions arqueologiques, revisant des d'una optica moderna i crítica aquesta informació; comprovar I'estat actual deis jacime.nts coneguts, buscant-ne des nous per les parts més inexplorades del terme; estudiar tots els materials arqueologics disponibles, evitant repeticions inútils, entre els que cal destacar els existents al Museu de Belles Arts de Castelló, pertanyents en la seua major part a la col.lecció donada per Porcar el 1949, i, amb tot ac;:6, oferir una exposició ordenada del quadre cultural que I'arqueologia ens permet reconstruir per al marc geográfic concret del terme municipal de Castelló de la Plana.
Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 2021
L’any 1917, després d’unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l’església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya) i evitar d’aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l’estranger. En aquest article s’explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l’informe que el crític d’art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l’any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.
Mascançà, 2018
The first part of this paper brings together the artefacts with red Ilergetian varnish located in Tossal de les Tenalles during the 1915 excavation. We review known objects and introduce some new ones. In the second part we proceed to associate the forms. To perform this simulation, the whole site was considered, because of the absence of better stratigraphic accuracies. Finally, in the last section, the complete Tossal is compared with other places, in order to capture the character of the workshop, the market strategy and the importance that the ceramic type has played in the definition of the Ilergetian cultural circle. La primera part de l'article recopila els objectes amb vernís roig ilerget localitzats en el Tossal de les Tenalles en la excavació de 1915, es revisen els ja coneguts i se'n aporten alguns d'inèdits. En la segona part es procedeix a l'associació entre formes; per realitzar aquesta simulació es considera el jaciment com un conjunt, a falta de millors precisions estratigràfiques. Finalment, en el darrer apartat, es compara el conjunt del Tossal amb altres indrets, amb la finalitat de copsar el caràcter del taller, l'estratègia de mercat i la importància que el tipus ceràmic ha jugat en la definició del cercle cultural ilerget.
Taula rodona. Ceràmica medieval catalana. [Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitecònic Local, 15-16 de novembre de 1994} "Quaderns Científics i Tècnics" núm. 9, Barcelona 1997, pp. 71-88. , 1997
A la ciutat de Tarragona i en el decurs dels darrers anys, la millora qualitativa dels treballs de documentació arqueològica i un interès creixent per altres èpoques que no fossin l'etapa clàssica, han provocat Ia constatació d'¡nteressants conjunts ceràmics medievals. El present article se centrarà exclusivament en la ceràmica comuna d'aquesta època documentada en diferents intervencions de la ciutat, sense tenir en compte les produccions de coberta estannífera decorades, les quals reflecteixen una problemàtica ceramològica diferent i prou interessant per ser objecte d'una altra publicació. Aquest treball es tracta d'una aportació merament morfològica i evolutiva dels diversos vasos que constituirien, principalment, els serveis de cuìna i d'emmagatzemament al detall. Ouant a la seva procedència geogràfica, el plantejament de base és que aquestes produccions són efectuades en tallers locals i/o del seu entorn geogràfic immediat, el Camp de Tarragona. Evidentment, només una caracterització arqueomètrica podria aportar més dades sobre aquest aspecte. Cronològicament, els conjunts exposats se situen en els segles Xlll i XlV. Els conjunts ceràmics emprats per nosaltres s'obtingueren en diferents excavacions arqueològiques d'urgència desenvolupades a I'actual casc antic de Tarragona,l els resultats d'algunes de les quals ja han estat publicats.2 La intervenció més antiga s'efectuà als anys 1 984 i 1 986 a I'actual seu de la delegació del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. En aquest indret es recuperà un complet lot d'olles de ceràmica comuna reduTda datat durant la 0 20 40m 6 71
206. MACIAS, J.M., MENCHON, J., MUÑOZ, A.: "Noves dades d’elements decorats d’arquitectura hispano-visigòtica a la província de Tarragona”. Butlletí Arqueològic. Època V, núm. 18, Tarragona 1996, pp. 97-122., 1996
L'objccriu d'aq ucst a rticlc és difc nd re un co nju nr d 'elemcms arq uitccto nics d'epoca visigoda, ncrunlment co nservats en d ifcrcru s rnuscus de les comarques del C a m p d e Tarragon a i Co nea de Barb era ' . Prcsen tcrn un toral de 14 peces; algunes só n ineditcs i d 'altrcs poe co ncgudcs perqu é no han estar subjcctcs a un CSlUd i cxhaustiu. Si... es t rob cn al Museu Na cio nal Arqu cologic de Tarrago na. q ua trc al M useu d'Hi storia de Ta rragona , due s al Rcial Mon csrir d e Santa Ma ria d e: Po blc r, una al M useu tic la Vila d'Alcove r i , finalm ent, un a pena ny a un a col-lecci ó pan icular de Ta rrago na.