2011. "Informe del virrey de Mallorca al Consejo de Aragón sobre los excesos cometidos por los inquisidores (1695)", Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geògraf, Lleonard Muntaner editor, Palma, pp. 279-285. (original) (raw)
Related papers
Este artículo es una aportación al estudio de las proclamaciones regias celebradas en la capital del reino de Mallorca, Palma, a partir de la instauración de los Borbones una vez acaba la guerra de Sucesión Española. El propósito es conocer cuáles fueron los preparativos de la proclamación real en la capital del reino insular, así como de la ceremonia de proclamación, los juegos ecuestres, las fiestas gremiales y los simulacros de combates navales y fuegos artificiales celebrados el último día del programa festivo. El artículo también incluye un análisis de quien pagaba y de los gastos que ocasionaban la real proclamación.
Las anotaciones del Sermó de la Conquesta en el ms. 40 del Arxiu del Regne de Mallorca
2011
The manuscript 40 of the Arxiu del Regne de Mallorca contains the second book of Liber Domini Regis Illustrissimi Gestorum Iacobi, a work of the Dominican frier Pere Marsili, in which this author translated into Latin the Llibre dels Fets of James I of Aragon, and recreated this information in XIV century. This text, whose second book is devoted to the conquest of Majorca, was used for centuries for preparing the Sermó de la Conquesta, a sermon celebrated at the Festa de l’Estendard. This manuscript contains eventy-three marginal notes that prove this liturgical use between XVI and XVII centuries. The Catalan translation contained in this medieval manuscript shows the same use.
Reseña publicada en el Anuario de Estudios Medievales del CSIC, nº 46/2: Maria Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, 962 pp. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 98). ISBN 978-84-9965-251-1. http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/825/837
El objetivo de este trabajo es conocer la estructura orgánica de los oficiales y su-balternos de la Real Audiencia de Mallorca durante el siglo xVIII, verdadero nervio de la alta administración judicial insular. Para ello, nos acercamos a través de este corpus de profesio-nales, relativamente extenso, con la descripción de sus funciones, quiénes fueron y el modo de obtener los cargos. El artículo se cierra con un epílogo dedicado a la ampliación de la Real Audiencia, con la creación de sala segunda durante la etapa reformista de Carlos III con el objetivo de mejorar la alta administración judicial insular. Palabras clave: Felipe V, Justicia, Mallorca, Real Audiencia, Decreto de Nueva Planta, si-glo xVIII. Abstract: The objective of this work is to know the organic structure of the officers and subordinates of the Royal Court of Majorca during the 18th century, which was the essence of the high judicial administration insular. Because of that, we approached through these relatively extensive professionals, with the description of their functions, who they were and how they obtained their charges. The article ends with an epilogue dedicated to the enlargement of the Royal Court with the creation of the second chamber during the reformist stage of Charles III to improve the high judicial administration insular.
Universitat de València, 2023
Les primeres corts convocades per Alfons el Magnànim l’abril de 1417 tenien dos propòsits fonamentals: jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder per part dels oficials reials o dels mateixos monarques, així com la promulgació de nous furs. Malgrat la pèrdua d’alguns documents i la dispersió de molts dels registres que en guarden memòria, aquestes corts estan molt ben documentades, i als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publica el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. En aquestes Corts es produí un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei. La Diputació, nascuda amb una finalitat financera i fiscal, assolí així un paper fonamental en la representació i participació política del regne, i seria més coneguda en el futur com la Generalitat.