L’ofici de l’espasa: mestres d’esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII. (original) (raw)
Related papers
Joglars, ministrils i cobles a Palamós. del segle XVI a mitjan del XIX.
Revista del Baix Empordà, núm 33, any IX, juny/setembre del 2011, pàgs. 8-15., 2011
Les primeres manifestacions musicals a Palamós van estar lligades a les comunitats religioses de preveres, capellans i frares de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, Santa Eugènia de Vilarromà i del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La celebració de les principals festes litúrgiques s’acompanyava amb música d’orgue i cant coral. A banda de personatges vinculats a l’església com ho eren els organistes, els cabiscols, les escolanies o els cantors de confraries apareixen formacions musicals estrictament laiques, integrades per músics de carrer (molts d’ells anònims, atès que aquesta ocupació no era professional). Gràcies a aquestes colles la música va trobar el seu millor escenari en les festivitats de carrer, l’espai habitual, tant de les principals celebracions religioses, com de les festes patronals i balls de tota mena. En aquest article es fa un repàs de les agrupacions de joglars, de ministrils i de cobles palamosines des del segle XVI fins a mitjan del XIX.
L’Afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII.
Institut d’Estudis del Baix Empordà, volum 31, Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 103-130., 2012
El turbulent i accidentat enterrament d’Antoni Casademont, un modest sabater de Palamós, va encendre la guspira d’un conflicte latent durant decennis entre els capellans de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós i els frares agustins del convent de Nostra Senyora de Gràcia. L’abundant documentació que hi ha l’Arxiu Municipal de Palamós complementada amb altra de procedència diversa, permeten reconstruir els fets de manera fidel, exposar els motius de les desavinences, les disputes que van viure els habitants de la vila que anaven a favor d’uns i d’altres i detallar els costums i els rituals d’enterrament dels parroquians i dels frares de Palamós a final del segle XVIII.
Revista del Baix Empordà, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66.
Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal. Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica. La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats per especialistes.
Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15., 2008
Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila.
Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial.
Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2022, pàgs. 17-24.
El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa, tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies i contraespies.
Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública.
Revista del Baix Empordà, núm. 71, desembre del 2020, pàgs. 13-19.
A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat de satisfer una clientela tant local com itinerant.