L’estètica eròtica del cos femení a finals del segle XIX a través dels dibuixos i litografies eròtics i pornogràfics d’Eusebi Planas (1835-1897) i el seu entorn. (original) (raw)
Related papers
Els gravats prohibits d'Eusebi Planas
El Temps, 2000
La descoberta recent d'una sèrie de dibuixos d'Eusebi Planas (1833-1897), el millor litògraf català del segle XIX, permet documentar una producció eròtica i pornogràfica, que es va vendre en forma de gravats amb el títol d"EI noble art del billar'.
La visió mèdica del cos de la dona a principis del segle XX
La ciència mèdica ha estat construïda durant segles pels homes, cosa que ha contribuït a reforçar una perspectiva androcèntrica en la construcció del coneixement mèdic en general i en la construcció del coneixement sobre el cos de les dones. Utilitzant el cas del ginecòleg Miquel A. Fargas Roca, de finals del segle XIX i principis del XX, aquest treball, realitzat al Centre d'Història de la Ciència de la UAB, ha provat de mostrar com al llarg d'aquests segles gradualment s'ha vist el cos de la dona com un cos patològic. Així, les funcions reproductives de les dones eren cada vegada més susceptibles d'intervenció mèdica i científica. D'aquesta manera també es mantenia el discurs hegemònic de l'ideal de dona preocupada per la procreació i la llar.La ciencia médica ha sido construida durante siglos por los hombres, lo que ha contribuido a reforzar una perspectiva androcéntrica en la construcción del conocimiento médico en general y en la construcción del conocim...
Se vende género: feminidad postiza y frineismo en la iconografía española del siglo XIX
Iberic@l, Revue d'Etudes ibériques et ibéro-américaines, 2020
Este estudio apunta a comprender el advenimiento de una feminidad normativa a través del prisma del mercado de la moda y de los nuevos usos del consumo en la iconografía española, especialmente satírica, en la segunda mitad del siglo XIX. Desde la década de 1860 hasta la de 1890, el paradigma de la fisonomía se agotó, los conceptos que impulsaban el modelo del ángel del hogar, todavía influenciados en gran medida en España por los escritos moralistas de siglos anteriores, se codeaban con el discurso de los médicos naturalistas, mientras el mercado de la moda y la belleza explotaba en la capital. Estas múltiples condiciones contribuyeron a la aparición de una figura, la “cocotte boulevardière”, reproducida una y otra vez en la ilustración popular, que sentó las bases de una feminidad ritualizada para todas las clases sociales, íntimamente ligada al desarrollo del capitalismo, base del género en la época del frineismo, término acuñado por J. Baudrillard en La sociedad de consumo (1970), basado en la figura de la hetaira griega presente en las pinturas y esculturas de la segunda mitad del siglo XIX.
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 2013
L’objectiu d’aquest article és presentar parts de les temàtiques tractades a la meva tesi doctoral Cos, biografia i cultures juvenils. Els estudis de cas del moviment skinhead i dels latin kings & queens a Catalunya, defensada al gener de 2009 al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. L’objectiu teòric del treball va ser fer dialogar l’Antropologia del Cos amb els Estudis de Joventut, portant a terme una recerca etnogràfica i interpretant els relats biogràfics de noies i nois joves amb la mirada en el cos i les corporalitats com a eixos vertebradors de les seves identitats, experiències i pràctiques compartides. En aquest article em centro en l’etnografia sobre el moviment skin i el relat biogràfic de l’Elena, skinhead girl antifeixista catalana, per tal d’analitzar com les pràctiques corporals d’ella, i dels altres membres del grup, donen significat, sentit i raó de ser a aquesta mateixa cultura juvenil.
J. Pinar Gil - T. Juárez Villena (ed.), Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII), Gausac 34-35, Sant Cugat del Vallès, 2010
This paper offers a survey on the classification of graves furnished with sheet bow brooches found in Hispania. Its results confirm the existence of two distinct groups of graves, defined by the typology of the clothing accessories found inside them. The first one (group I/II) dates back broadly to the last third of the 5th century, while the second one, coinciding with G. Ripoll’s system level II, starts by 490 and develops all along the first third of the 6th century. The dissemination of such graves shows the existence of at least two distinct regional dressing styles, which one can already identify in the oldest graves.