LES CAMPANES DE LES ESGLÉSIES DE SANT MARTÍ I DEL CARME, DE PERALADA (original) (raw)
Related papers
TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA 2001-2002, pp. 121-141., 2004
L'assentament de Sant Jaume-Mas d'en Serrà està situat en un dels darrers estreps de l'extrem sud-est de la serralada del Montsià, al capdamunt d'un turó de pendents forts i encarat al sud. Gràcies a la seva situació privilegiada, es domina visualment a la perfecció, en direcció nord-est, est i sud-est, tot el sector de costa comprès entre el port dels Alfacs-la punta de la Banya, és a dir, des de la zona del braç sud del delta de l'Ebre, i els contraforts marítims de la serra d'Irta-Peníscola, així com totes les zones naturals que es devien utilitzar per fer-hi desembarcaments durant l'antiguitat situades en aquest sector meridional de la costa montsianenca i que podrien estar relacionades amb l'assentament al tram comprès entre la punta de Benifallim, desembocadura del barranc de Sant Jaume, i les Calafes, al mateix municipi d'Alcanar. Per la banda nord-nord-oest, des del jaciment es veuen els passos naturals -barrancs de pendent suau-a través dels quals aquest sector de la costa comunica amb la depressió d'Ulldecona, vies de comunicació formades per la xarxa hidrogràfica dels barrancs de Mas de Libori, les Cases, Fondo i Roca Roja. Al final mateix d'aquesta xarxa de comunicacions per l'extrem nord, al vessant oest de la serra del Montsià hi ha el poblat coetani de la Ferradura-els Castellets (Ulldecona), que no es veu, però, des del jaciment canareu. 3 Sí que es veuen, en canvi, altres assentaments propers igualment coetanis, com la Cogula (Ulldecona), la Moleta del Remei (Alcanar), el Puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat) i el Puig de la Misericòrdia (Vinaròs, Baix Maestrat).
Visurar l'arquitectura gòtica: Inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XIV-XVIII), ed. Caracol, Palermo, 2017
La realizzazione di volte a copertura di spazi singoli o interi edifici nell'architettura del meridione d'Italia al principio dell'età moderna è un ambito di ricerca affascinante e dalle molteplici implicazioni. Tecniche costruttive, materiali, organizzazione di cantiere e di mestiere per un verso, preferenze formali o caricate di valori simbolici, virtuosismi, mode imperanti e fenomeni di emulazione per altro verso, creano un panorama ricco e mutevole, che mette in campo non di rado soluzioni svincolate dai modelli e dalle logiche formali che governano il resto delle fabbriche di uno stesso edificio. Se il tema progettuale delle volte, tra i più delicati in materia di firmitas, ha dato luogo a sperimentazioni d'avanguardia e talora alla comparsa apparentemente improvvisa di novità dirompenti, la serialità e la longevità di alcune soluzioni è sicuramente uno dei caratteri preponderanti del tema di studio. Inerzie reali o apparenti, luoghi e condizioni del loro manifestarsi, modi e tempi di affermazione di una nuova "serie" sono oggetto di una riflessione critica che mira a chiarire ragioni e dinamiche tanto delle permanenze quanto dei cambiamenti. Questo volume affronta le questioni brevemente tratteggiate concentrandosi in particolare sul contesto siciliano, ma allargando lo sguardo su parallele vicende osservabili in altri ambiti dell'Italia meridionale e insulare (Calabria, Puglia, Sardegna), compresa l'isola di Malta nella fase iniziale dell'insediamento dell'ordine cavalleresco di San Giovanni.
ELS CATÀLEGS DE CAMINS DE SÓLLER I FORNALUTX
III Jornades d'estudis locals de Sóller i Fornalutx, 2009
Resum de la catalogació dels camins dels municipis de Sóller i Fornalutx, amb metodologia seguida, legislació aplicable i fonts consultades.
L'Església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona: un patrioni itinerant. VII Jornades de Basíliques històriques de Barcelona, 2023
El professor Gaspar Feliu i Montfort, en la seva tesi doctoral i en tres articles publicats a continuació, va cridar l'atenció sobre el paper rellevant de l'església de Sant Miquel a la Barcelona del segle x. Aquesta aportació pretén tornar a considerar els seus estudis i altres aspectes de l'església per tal de situar Sant Miquel en el seu context barceloní més ampli durant els segles x i xi.
EX-LIBRIS DE TITULARS ESPANYOLS DE L’ARXIU DEL PALAU DE PERALADA
International Federation of Ex-Libris Societies (FISAE) ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXLIBRISTES I CONTRATALLA-ART, 2024
Per a la present aportació, es donen a conèixer 229 ítems volanders d'exlibris de titulars espanyols preservats a l’Arxiu del Palau de Peralada.
MUDÈJARS I MORISCOS A LES TERRES DE LA PLANA DE CASTELLÓ
La finalitat del present treball és donar a conèixer els modes de vida, cultura, activitats econòmiques, etc. dels mudèjars i moriscos que varen habitar les terres de la Plana de Castelló. Com que es tracta d’un contingut molt ampli que abraça un espectre temporal de gairebé quatre segles (des del segle XIII fins a començaments del segle XVII), ens limitarem pel moment a establir una primera aproximació, esperant de cara al futur poder profunditzar més en l’estudi d’aquest tema tant interessant.