Observacions sobre la segona part del pentàmetre de Teognis de Megara (original) (raw)

Aportaciones sobre el pentámetro del Corpus Teognídeo

Faventia 1.1, 1979

Hablar de Teognis de Megara y de su obra es enfdar un camino que, aunque recorrido por un sinfin de estudiosos, nos guarda, celoso, sus secretos. Tanto es asi que cualquier autor que desee resumir la obra delmegarense debe empezar por hablar de la "problemática" de la llamada colección teognidea' . Saber dónde y en qué época vivió Teognis, cuándo y cómo se formó la colección que poseemos, qué partes son teognideas y cuáles no, sigue siendo para nosotros un enigma.

Noves aportacions a la recanstrucció d'una inscripció mètrica grega d'Empúries

1994

L'any 1952, M. Almagro va publicar el seu recull d'inscripcions d'Empur!es 1 dins del qual va considerar coma inscripcions diferents la numero 4 (un calc en guix conservat al MME, figura 1)2 i els fragments numerats del 5 al 8 (quatre fragments de lapida de marbre conservats al MAG, figures 2-5)3 tot i que pensava que podrien formar part d'una sola inscripci6. De fet, ja va veure que el fragment 4 pertanyia a una inscripci6 metrica i que tots cinc provenien del mateix 1I0c, el cementiri grec mes antic d'Empuries: les Coves, prop del Portitxol. Aquesta inscripci6 va apareixer uns anys despres recollida a IG i a SEG.4 Tambe la van recollir els Robert. 5. L'A.N. 1 M. A1magro, LBs inscripciones BmpuritBnBs griegBs. ibericas y fatinas, Monografias Ampuritanas 2, 1952, pagines 22-24. (Per a la identificaci6 dels fragments durant tot el text farem servir la numeraci6 de M. A1magro). 2 Inedita fins lIavors. 3 Tota la bibliografia anterior esta recollida a M. Almagro, Las inscripciones ... pagines 23 i 24. 4 IG XIV, 484 i SEG XIII (1955), pagina 118. 5 J. i L. Robert, "Bulletin~pigraphique" a Revue des ttudes Grecques LXVIII, 281 (1955),

Algunes consideracions sobre la metrologia altmedieval catalana

Acta Historica Et Archaeologica Mediaevalia, 2001

Manuel Riu ha publicat diversos i importants articles sobre metrologia altmedieval, 2 el coneixement de la qual considera bàsic per a entendre la societat medieval, fins al punt d'afirmar: "Si no aconseguim d'aclarir el contingut exacte ni del modi ni del destre [...] els nostres coneixements de la realitat de s. X seguiran essent molt poc sòlids". 3 Ja anuncio d'entrada que no tinc pas la pedra filosofal per a des-

Notes a la versió d'una elegia grega per Carles Riba

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1990

UAndròmaca d'Eurípides, tot i el judici dels estudiosos pràcticament unànime que no ens trobem davant una obra mestral, és remarcable no sols per la seva "doble" temàtica, sinó més encara en base a una famosíssima monòdia que el nostre tràgic posa en boca de la ...

GEOMETRIA I TRIGONOMETRIA EN EL TEOREMA DE MENELAU (100 dC)

publicacions.iec.cat

Geometry and Trigonometry in Menelau's theorem (100 dC) Summary: History can be useful for science teaching. In this paper we present Menelau's theorem in spherical version. We explain the importance of the spherical Menelau's theorem in the astronomy and in the development of Arabian trigonometry. We use the plane version to create a new teaching material which contains an activity using Geogebra, a computing scholar program, and another activity where pupils have to follow the demonstration as Ptolemeu does in the Almagest.

Reflexions observacions Triada

We evaluate the new Catalan grammar and spelling, on the assumption that Catalan codification is a public policy which must be transparent and from language corpus and grammatography. There is a review of their impact on the Catalan dictionary and suggestions to improve all three works.

Xenòfanes i els pitagòrics: un comentari a Diògenes Laerci 9.20

Liburna, 2019

One particularly debated passage from Diogenes Laertius’ Lives and Doctrines of the Most Illustrious Philosophers is in the life of Xenophanes. There it is claimed that the philosopher was sold -seemingly as a slave– by two Pythagoreans, Parmeniscus and Orestadas (DL IX 20). The story has been amended in various ways by modern editors of the Laertian text due to the perplexity and scandal aroused by a philosopher having been sold as a slave by two colleagues. I believe, however, that we should stop thinking about the historicity of an anecdote of this sort, doubtful as it is from all points of view, and think as much as possible in the logic of ancient biographers, so as to try and make sense of the textus receptus or to amend it with good arguments.