La katábasis transparente de Ósip Mandelshtam (apéndice de textos) (original) (raw)

Josep Pedrals fa volar pardals: “una metàfora mutant”

Tintas : Quaderni di Letterature Iberiche e Iberoamericane, 2014

La poesia de Josep Pedrals (Barcelona, 1979) no ha deixat indiferents lectors i crítics. O el públic que omple locals diversos per sentir els seus recitals poètics i musicals. Ha sabut com pocs altres explotar les infinites possibilitats dels nous social media a través de twitter, blogs, i altres andròmines relacionades. Músic i rapsode, en una línia que el podria relacionar a J.V. Foix o Joan Brossa, molt proper a la tradició barroca, la capacitat d'oralitat i esclat verbal en la seva poesia permeten d'evocar les actuacions d'Enric Casasses. Pedrals és una veu singular en el conjunt de la literatura catalana del nou mil•lenni, que significa la inevitable ràfega d'aire fresc per una renovació a fons de la poesia catalana. Rapsode ho és en les seves actuacions a l'Horiginal, un local de poesia, en la recuperació que ha fet de la poesia barroca, com va fer el maig del 2011 al pati de l'Institut d'Estudis Catalans en un oportú recital (http://vimeo.com/27709807) de poesia barroca catalana, una maniobra primordial per recuperar i reivindicar la ventafocs del cànon poètic. En paraules dels organitzadors, Escapat de l'oradura és un recital de poemes del barroc català […] per confirmar que no fou realment una època de decadència, sinó de cadència, ressaltant que fou un temps de mescles, on es barrejava la poesia més culta amb la més popular, el català amb el llatí i el castellà, la poesia classicitzant amb la poesia degenerada, la bellesa amb la lletjor.

Cinc epigrames de Filodem de Gàdara [2014]

14 Sider = AP v 123 = ix GP Νυκτερινή, δίκερως, φιλοπάννυχε, φαῖνε, Σελήνη, φαῖνε δι' εὐτρήτων βαλλομένη θυρίδων· αὔγαζε χρυσέην Καλλίστιον· ἐς τὰ φιλεύντων ἔργα κατοπτεύειν οὐ φθόνος ἀθανάτῃ. ὀλβίζεις καὶ τήνδε καὶ ἡμέας, οἶδα, Σελήνη· καὶ γὰρ σὴν ψυχὴν ἔφλεγεν Ἐνδυμίων.

Об эллинистичности поэтического языка Мандельштама

Русскоязычная поэзия между Серебряным и Бронзовым веком (сост. Илья Кукуй) = Wiener Slawistischer Almanach, #91, Peter Lang Verlag, 2023

The article is devoted to the poetics of Ossip Mandelstam. The author shows the sources from which Mandelstam’s idea of the Greek substratum of Russian poetry is formed. The poem “Insomnia. Homer...” is used as an example to show how and why Mandelstam places ancient Greek subtext into the Russian text and throughout his short creative life develops the idea of “Hellenism” of Russian poetry and culture. The article establishes, in particular, the source of the appearance of the key word game - the translation of Sophocles' "Antigone" by D.S. Merezhkovsky in 1908. Based on the “programmatic impressions" (Evgeny Soshkin) that Mandelstam received from Merezhkovsky, we can say with a high degree of probability which Greek (German or Italian) words and for what purpose were placed in Mandelstam’s Russian poems. Sometimes we are dealing here with a macaronic language, but more often with the author’s requirement for the reader to decipher a text that, at first glance, does not need decoding. Mandelstam uses the technique of “acquaintance of words”, or intertextual echoes of the Greek word κάρα (“head”), the Russian word “kara” (punishment) and the Italian word “pena” (sin, guilt), starting from two texts - the Second Song of the Iliad and “Antigone” by Sophocles translated by D.S. Merezhkovsky.