L'estrena als mapes dels pobles més petits (original) (raw)
Related papers
Presentació: història del paisatge, mapes de CPH i llibres
Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, 2018
Jordi BOLÒS, "Presentació: història del paisatge, mapes de CPH i llibres ", a J. Bolòs (ed.), Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis. Territori i Societat: el paisatge històric. Història, Arqueologia, Documentació, VIII (2018), Pagès editors - Universitat de Lleida, Lleida, p. 7-22. ISBN: 978-84-1303-046-3
La planta local a petita escala: municipis i entitats locals menors
2014
Marcos alMeida cerreda Resum En aquest treball, d'una banda, es tracta d'exposar, sintèticament i sistemàticament, les principals novetats que, tant en el camp de la creació, supressió i fusió de municipis, com en l'àmbit de la regulació i l'ordenació de les entitats locals menors, incorpora la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, i, d'altra banda, es procura oferir una valoració crítica d'aquesta disciplina, no només des del punt de vista de la seva adequació al sistema de distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de règim local, sinó també des de l'òptica de la seva qualitat normativa i de la seva raonabilitat. Essencialment, en aquest últim aspecte, aquesta avaluació s'intenta realitzar tenint en compte el grau de compliment dels principis rectors dels moderns ordenaments locals que permet la reglamentació esmentada.
Los Pirineus, l'estrena del 1902
2004
This is a study of the reception of the opera from its first performance in January 1902. The author analyses the numerous music reviews in the press to clarify the extent to which Pedrell?s approach was understood and the deep divergences in the political, social and cultural situation in Catalonia that had arisen over the 11 years between the work?s composition and its first performance. The reviews of the libretto by Balaguer and the disastrous mise en scene did not detract from the musical value of the opera, an opinion on which most critics agree. The paper includes a thorough documentation of reports in the main media of the period. (F.B.B.)
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2008
Els estudis geogràfics sobre literatura han estat poc desenvolupats a Catalunya, i encara menys focalitzant l'interès a les ciutats i al fet urbà. El llibre La Barcelona literària. Una introducció geogràfica (2003) de Carles Carreras és la única aproximació a la literatura barcelonina des de la geografia cultural. A partir d'aquesta premissa, es fa evident que les investigacions geogràfiques referents a la literatura d'altres ciutats i pobles de Catalunya és inexistent, donada la històrica negació del caràcter urbà del país . Des d'una visió geogràfica aquesta comunicació, juntament amb altres que ja ha publicat l'autor , es pretén donar una mica de llum a la presència de les ciutats catalanes més enllà de Barcelona en la literatura.
Small towns a través de la epigrafía: el case de la Península Ibérica
Small Towns, una realidad urbana en la Hispania romana, 2022
Las Small Towns de la Península Ibérica, inferiores a 10 ha, constituyen al menos un tercio del total de comunidades autogobernadas. Sin embargo, es seguro que muchas de estas Small Towns aún no se han localizado. Además, este gran grupo de asentamientos está lejos de ser uniforme: su estatus jurídico varía desde las primeras coloniae como Ilici y Augusta Gemella, municipia como Caurium y Myrtilis, hasta las civitates menos conocidas como Flavium Brigantium y Aurium. Este trabajo estudia las Small Towns en relación con su epigrafía para reconstruir aspectos de su cultura epigráfica. Considerando la cultura epigráfica de estas comunidades podemos entender mejor dichas comunidades y todo el grupo de asentamientos que lo integran, y descubrir formas de reconocer más asentamientos de este tipo a través del vasto registro epigráfico de la Península Ibérica.
Pedagogia i Treball Social
Tot i que gran part de la població es concentra a les ciutats, la majoria de municipis de Catalunya són petits. Els ajuntaments dels petits municipis tenen alguns avantatges com la proximitat o el coneixement de la seva realitat i algunes limitacions com la seva capacitat operativa o financera. Com impacta tot plegat en les relacions entre l’Ajuntament i la ciutadania? Com és la participació ciutadana en els petits municipis? Aquest article, a partir d’entrevistes en profunditat a polítics i treballadors de 8 ajuntaments de municipis entre 2000 i 5000 habitants, examina el tipus de participació que s’hi du a terme i les seves característiques. Els resultats mostren com tots els municipis fan participació ciutadana, si bé en graus ben diferents. La majoria de processos participatius van lligats a modificacions del planejament urbanístic, les consultes cada vegada són més habituals i la informalitat hi juga un paper ben rellevant. De fet, en alguns casos, la participació informal s’ha...
Els pobles que caben en un tren
L’Espill, 2006
Preu d'aquest número: 9 euros L'Espill és membre de la xarxa europea de revistes E D I T O R I A L L'any 2007 no serà, de ben segur, un any més. Són moltes les circumstàncies i cites de relleu especial que s'hi acumulen, i que exigiran esforç i decisió, una veritable mobilització cívica més enllà de la passivitat, una onada impetuosa d'intervenció i participació ciutadana, com en els grans moments històrics. Aquest any, en què es commemora el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, que sentencià la pèrdua de les institucions pròpies, serà un any de decisions.
Buscando Historias: Microrreportajes en la pequeña pantalla
El reportaje televisivo: Hibridación y auge de un género, 2013
El género del reportaje televisivo ha sido tradicionalmente asociado por el espectador a valores como la divulgación, el conocimiento o la denuncia de problemas sociales. En los últimos años ha experimentado una hibridación al tomar, en mayor o menor proporción, características propias de la ficción dramática, la telerealidad y el entretenimiento, dando lugar a lo que se ha venido a llamar infotainment o docureality. Sin embargo, en las otras pantallas, se está desarrollando paralelamente un importante movimiento de reporterismo y/o documental que, aun sufriendo adaptaciones, permanece fuertemente vinculado a aquellos valores esencialmente adscritos al reportaje. Las razones son fundamentalmente dos: en primer lugar, hay un número creciente de periodistas que no encuentran salida para sus proyectos, e internet les ofrece la oportunidad de publicar y difundir sus trabajos de forma independiente; y, en segundo lugar, los medios tecnológicos necesarios para producir piezas con la suficiente calidad se han hecho accesibles a todos los profesionales. Por otro lado, no hay que ignorar una importante consecuencia derivada de la publicación en la red de estos materiales: son un inmejorable escaparate del trabajo y las capacidades de estos periodistas y, como tal, su mejor carta de presentación para darse a conocer y captar la atención de los medios, con los que poder establecer futuras colaboraciones. Si bien hay productoras capaces de realizar complejos proyectos multimedia desarrollando el reportaje en internet hasta la complejidad técnica, retórica y formal del documental web; resultan especialmente interesantes aquellos pequeños proyectos fruto del esfuerzo de unos pocos profesionales, por cuanto muestran posibilidades y caminos viables para los futuros periodistas. Entre las características más interesantes que comparten este tipo de reportajes conviene destacar las siguientes: tratan de ser proyectos rentables económicamente, utilizan una gran variedad de medios y recursos narrativos, conectan con la tradición del reportaje literario y componen discursos audiovisuales personales.