AQUILUÉ, Xavier; ROJAS RABANEDA, Antonio. (2024). Àmfores gregues al territori de les comarques de Girona: Rode i els assentaments indigets de l’entorn d’Emporion, 119-139 (original) (raw)
Àmfores gregues als assentaments ibèrics de les comarques de Lleida
Les àmfores gregues a Ibèria. Novetats arqueològiques i estat actual de la recerca, 2024
Western Greek amphorae produced in colonial western Sicily: overview of an interdisciplinary research on the series of Himera, Selinunte, and Agrigento (mid 6th-early 4th centuries BCE) Estudis i anàlisis territorials
ABANTOS. homenaje a Paloma Cabrera Bonet, 2021
El objetivo de este trabajo es actualizar los datos de los últimos años sobre la presencia de cerámica griega en el Alto Guadiana y presentar, en un análisis de conjunto, las más de setecientas cerámicas halladas en la provincia de Ciudad Real. Estos registros proceden, en gran parte, de los oppida excavados en la citada provincia como son Alarcos (Ciudad Real), el Cerro de las Cabezas (Valdepeñas), La Bienvenida (Almodóvar del Campo) y Calatrava la Vieja (Carrión de Calatrava), enclaves que reúnen el 95 % de la muestra analizada. El trabajo se completa con las piezas encontradas en otros yacimientos, aunque numéricamente aporten una cantidad menor de evidencias. Se estudian dichas cerámicas desde el punto de vista formal y tipológico y se hace un análisis iconográfico para determinar si estas comunidades tenían un gusto particular por una serie de motivos, representaciones o temas clásicos del discurso y la narrativa iconográfica helena. The aim of this work is to update the gathered data during the recent years related to the presence of Greek ceramics in Upper Guadiana river, as well as to present in an overall analysis the more than seven hundred ceramics found in the province of Ciudad Real. These records come, to a large extent, from the oppida excavated in the aforementioned province, such as Alarcos (Ciudad Real), Cerro de las Cabezas (Valdepeñas), La Bienvenida (Almodóvar del Campo) and Calatrava la Vieja (Carrión de Calatrava), sites that gather 95 % of the analyzed sample. The work is completed with the pieces found in other sites, although numerically they provide a smaller amount of evidence, sometimes almost anecdotal. These ceramics are studied from the formal and typological point of view and an iconographic analysis is made to determine if these communities had a particular taste for a series of motifs, representations or classical themes of the Hellenic iconographic discourse and narrative.
SPAL, 2023
The human populations that lived in the area around the Emporitan palaeoestuary during the Iron Age have his- torically been marginalized and reduced to supporting roles in history. Archaeological studies have placed too much atten- tion on their crops and methods of food surplus storage as a result of the emphasis placed on their function as providers. A number of archaeological interventions made in large areas of Muntanya Rodona, Vilanera, and Les Corts have produced new evidence that has allowed us to construct a richer and more complex picture of the dynamics that the rural landscapes in the Emporion area experienced during the first millennium BC. The data acquired indicate some first ideas that, while tentative, allow us to move beyond the too simple approach focused on the concepts of chora and territorial hierarchy that have his- torically dominated the perception of the research of these contexts. The long-term transformation processes in this region are also examined in this paper, along with the changes and continuities that impacted the occupation and exploitation tactics used by diverse human groups established in the area.
2022
The reconstruction of the chronology of the dearths that affected the counties of Bar-celona, Osona, Manresa and Girona, between 990 and 1090, shows two grain conjunctures: a period of endemic famines between the Cordoba campaign (1010) and 1062 and a second period of grain market distension be-tween 1062 and the battle of Tévar (1090). While the frequent food crises of the first pe-riod can be explained, mainly, by the frequent military campaigns that the Catalan counts leaded against the taifa kingdoms of the up-per and eastern frontier of al-Andalus during and after the fitna, from 1060 onwards famine and food suply problems moved away thanks to the restoration of the authority of Ramon Berenguer I over the aristocracy and the regu-lar entry of the gold of the parias.
s'hi presenten les recerques realitzades a l'assentament fortificat ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València). S'hi han realitzat la prospecció superficial, geofísica i sondejos arqueològics assistits amb tecnologies geoespacials, a més de la inserció del lloc en el seu entorn territorial mitjançant els SIG. Els resultats mostren una àmplia seqüència d'ocupació, datada entre els segles IX i I aC, d'un important centre fortificat que controla un pas estratègic per a les comunicacions comarcals. Durant el període Ibèric tardà, en els segles II-I, presenta una intensa reestructuració de l'habitatge i les fortificacions que acabarà amb una violenta destrucció en el primer terç del s. I aC.
INFORME ANTROPOLÒGIC DE LES RESTES HUMANES DIPOSITADES AL COMEBE (CORBERA D’EBRE, TARRAGONA)
2011
S’ha realitzat l’estudi de les restes humanes dipositades al COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’ Ebre) de manera anònima. Aquestes restes es van entregar en una bossa de plàstic barrejades i sense cap tipus de classificació. La hipòtesi inicial és que les restes pertanyen a soldats de la Batalla de l’Ebre (1938) enterrats en fosses a les zones del voltant de Corbera d’Ebre.
INTRODUCCIÓ Els treballs arqueològics realitzats a la bòbila romana d'Ermedàs en les dues darreres campanyes s'han realitzat entre els dies 18 a 22 del mes d'agost de 2014 i entre els dies 17 al 22 del mes d'agost de 2015. La programació d'aquests dos darrers anys pretenia continuar la recerca i tancar les estructures que deineixen la bòbila. Fins ara la seva excavació havia posat al descobert el pati central que estava delimitat pel conjunt compacte de quatre forns, situats a la banda oriental i l'estructura que estava formada per tres ales a les bandes nord, oest i sud, amb un porxo i una nau en cada cas (àmbits 5, 6 i 7 al nord, àmbits 8 i 9 a l'oest i àmbits 10 i 11 al sud). A la banda sud del pati es va localitzar un nou sector de forns de dimensions més petites (forns 9 a 12), que responen a una reforma més moderna i un abocador que els cobria. Sembla doncs que l'estructura productiva estaria completa (Fig. 1). Es pot seguir l'evolució de la investigació al llarg de les actes de les diverses Jornades (Tremoleda et al. Tremoleda, Castanyer, Simon 2014, 261-265). D'aquesta manera, des del 2013, l'objectiu principal d'aquesta campanya va consistir en documentar estructures que es troben als espais perimetrals en relació al nucli central i concretament en la banda nord, recerca que ja s'havia començat l'any anterior. LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES La recerca de la campanya de 2014 es va centrar en l'obertura de tota la zona perimetral nord (al nord dels àmbits 14, 15 i 16), entre la bassa de decantació excavada l'any anterior i la nau nord. També es va rebaixar mecànicament la terra supericial que hi havia entre aquesta franja nord i la zona immediata al nord del forn 15, que també s'havia excavat l'any anterior, localitzat a l'extrem nord-est del nucli del jaciment. Els treballs d'aquesta campanya es centraren doncs en tres punts concrets, els dos primers a la banda nord de la nau i, el tercer, en la zona immediata situada al nord del forn 15. Mentre que els dos primers punts tenien l'objectiu de documentar estructures perimetrals que formaven part, però, del procés de la fabricació de la ceràmica, en concrets elements destinats a preparar l'argila; a l'altre es va trobar un petit abocador que hem d'associar a la producció pròpia del forn 15, que s'havia posat al descobert durant la campanya de 2013. 1-A la banda nord, on s'havia trobat feia anys una bassa de greda, l'any 2014 es va obrir un nou sondeig que en va localitzar una de nova. En aquest darrer cas, les mesures de la nova bassa eren de 240 cm en sentit nord-sud i 180 cm d'est a oest, tot i que encara és incompleta per aquesta banda. La profunditat era d'entre 55/57 cm, propera als dos peus que mesuren les teules de llargada. La intervenció es va iniciar amb l'extracció de la UE-313, que correspon al nivell supericial de l'ampliació nord, un espai que va des de la bassa localitzada l'any anterior ins al davant de la canal d'obra que sobresurt de l'angle de les naus. L'extracció d'aquesta capa es va fer de forma mecànica. En general, per sota d'aquest nivell en va aparèixer un altre (UE-314), d'argila de color marró clar, que correspon ja a l'antic nivell d'ús de la zona, en època romana. Amb la primera neteja del sector, obert en extensió, es van poder començar a veure alineacions fetes de teules que estaven clavades al subsòl. Més endavant, en un espai molt concret es va poder diferenciar respecte la UE-314 una acumulació de material ceràmic, en forma de petit abocador, que es podia diferenciar clarament i es va numerar com UE-315.
Costums de Girona", de Tomàs Mieres
Revista De Dret Historic Catala, 2004
L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines promou des de fa uns anys l'edició de textos i treballs històrics de diversa índole relatius a les comarques de Girona. D'aquesta manera s'ha creat la sèrie de publicacions que conformen l'anomenada «Biblioteca d'Història Rural». Dins d'aquesta sèrie ja s'han iniciat tres col•leccions: «Documents», «Estudis» i «Fonts». El cas és que a la primera, i com a tercera publicació, se'ns presenta aquest estudi crític de l'edició dels Costums gironins elaborada al segle XV pel jurista català Tomàs Mieres. Cal recordar l'edició anterior del text de Mieres elaborada l'any 1988 pel prestigiós jurista i historiador Josep M. Pons Guri, publicada per la Fundació Noguera i prologada pel doctor Josep M. Font Rius. En aquella ocasió, Pons utilitzava cinc manuscrits partint del que ell mateix assenyalava com a bàsic («B»), aleshores localitzat a la Biblioteca de Catalunya. La nova aportació que ara presentem va a càrrec d'Antoni Cobos, doctor en filologia clàssica, perfecte coneixedor de la llengua llatina i traductor de diverses obres d'autors clàssics. Aquest bagatge li permet submergir-se 265