La primera traducció al català de l'epopeia de Gilgamesh (1893) (original) (raw)
Related papers
Reflexiones en torno a la epopeya de Gilgamesh
UNIVERSITAS, 1982
La composición del Pentateuco era atribuida a Moisés, al menos desde el comienzo de nuestra era (Jn. 1, 45; 5, 45-47; Rom. 10, 5). Las tradiciones más antiguas jamás habían afirmado explícitamente que Moisés fuera el redactor de todo el Pentateuco. Habrían existido dos obras narrativas: la Yahvista y la Elohista, para agregárse después del destierro el código sacerdotal; pero el descubrimiento de las literaturas anteriores del Cercano Oriente y los progresos realizados por la arqueología y la historia en el conocimiento de las civilizaciones vecinas de Israel, han mostrado que muchas de las leyes o de las instituciones del Pentateuco tenían paralelos extra bíblicos muy anteriores. Tal es el caso de las leyendas sumerias del cuarto milenio, que dieron lugar a grandes poemas en los que se relata la creación del mundo, su ordenación, etc. El poema que contiene la epopeya de Gilgamesh se remonta a los comienzos de la escritura (tabletas sumerias de Uruk-Erek. Gn. 10, 10) y se refiere al héroe prodigioso e la ciudad de Urk o Arech relatando sus proezas extraordinarias. El relato fruto de una larga elaboración hasta encontrar su redacción definitiva —probablemente en la época de Hammurabi— es el más antiguo poema dedicado a un héroe, transluce las tradiciones históricas más antiguas de los sumerios. Se refiere al rey de Uruk, al que se atribuye la fortificación de la ciudad, quién es posible que haya sido un personaje histórico. El mismo, no solo revela fuentes y paralelos extra bíblicos, sino que nos pone en contacto con sentimientos y preocupaciones humanas que permanecen cincuenta siglo después, contribuyendo a la reflexión sobre que cambia y qué permanece en la persona humana a lo largo del tiempo.
Les primeres dramatitzacions de la passió en llengua catalana
Rosselló), que es tradueix, molt aviat, al provencal. Resulta particularment interessant de perfilar aquests orígens en tant que la tradició passionística catalana és, possiblement, la més abundant d'Europa en textos i, sobretot, en pervivencies, on a I'extraordinarja tradicionalitat textual caldra afegir-hi una ininterrompuda vigencia dels elements fonamentals de I'escenificació. Recordem com el nucli originari del drama religiós medieval girava entorn la Resurrecció de Crist (el moment culminant de la litúrgia cristiana), manifestada amb la visita de les Maries al sepulcre, que s'aniria ampliant amb la compra dels ungüents.1 I'aparició de Jesús a Magdalena disfressat de jardiner i amb I'anomenat ((Officium Peregrini)) quan Crist es mostra als pelegrins d'Emaús. Una poste-Aquest article es una ampliació de la comunicació presentada al CoLloqui Josep-Sebastia Pons (Montpeller, 14-XI-1986). 1. L'escena de les tres Maries comprant a un mercader perfums per ungir el cos de Crist, la trobem per primer cop plenament desenvolupada precisament en un drama litúrgic produit en terres catalanes entorn els segles xi-xii: De Tribus Mariis del Ms. 105 del Museu Episcopal de Vic (Cf. ANGLES, Higini: La música a Catalunya fins e1seglex111, p. 275s. Barcelona, IEC, 1935. Vid. també ROMEU I FIGUERAS, Josep: ((Teatro hispanico del período rornAnico». p. 2 5 s. Estudios Escénicos, 9 (1 963) Barcelona). Aquesta escena significa la porta oberta als elements profans en el drama sagrat. El mercader 6s el primer personatge laic del drama religiós medieval. Amb el1 apareixera en escena la seva esposa, els seus servents, I'apotecari i el seu fill, és a dir. el món burges dels comerciants amb tot el que comporta. Aquesta participació del laicat agilitzara, en pro de la teatralitat. el drama eclesiastic, si bé en suscitara la reiterada censura i prohibició. El primer text prdpiament dramatic que conservem escrit en catala és un drama de la Passió (més ben dit, uns versos esparsos) produit en els territoris de I'antic Regne de Mallorques (els fragments provenen de I'llla de Mallorca i del rior ampliació la trobaríem amb el ((Planctus Mariae)) de la Crucifixió, quan la Verge, acompanyada de Joan i les tres Maries, plora sota la creu de Crist.2 Pero la part amb major nombre d'elements dramatitzables i, naturalment, de major substancialitat escenica i més significativa en I'estructura argumental, era la Passio. El text evangelic ja comportava, en sí, un didleg intens i emocionat, plagat de rudiments dramdtics, i era recitat, durant I'ofici del Diumenge de Rams, almenys per tres clergues, un, el celebrant, que llegia les paraules de Crist, I'altre (el ((lector))) que recitava la narració evangelica, i el tercer feia els papers restants (aquests darrers se solien col.locar un a cada trona o púlpit del templel.3 Les possibilitats espectaculars davant del poble creient que aquest passatge contenia, propiciaren la prompta traducció de la Passió al romanc i la subsegüent escenificació amb tota mena d'esplendor escenografic que I'erigiria en el drama religiós medieval de major capacitat de convocatoria, cosa que no trigaria en ser aprofitat per I'Església per tal d'utilitzar-lo com a eficac instrument pedagdgic per alliconar als fidels.4 L'apotecari, amb llur muller i fill, el mercader amb la seva esposa i dos servents negres apareixien en la representació d'aquest drama a Girona, insinuats el 1.360, i perfectament delimitats el 1539. Cf. DONOVAN,
L'Alcorà català: traducció literària d'un text sagrat
2005
Resum L'any 2001 l'editorial Proa va publicar la primera versió íntegra de l'Alcorà en català, feta directament a partir de l'àrab (Premi Ciutat de Barcelona 2002 de traducció al català i Premi Nacional 2002, atorgat pel Ministeri de Cultura, Educació i Esports a la millor obra traduïda a una de les llengües de l'Estat espanyol i publicada el 2001). Tot i que en un dels cinc estudis que s'adjunten al final del llibre ja havíem intentat explicar el mètode i les estratègies utilitzades en la traducció, hem volgut detallar en aquest article en què ha consistit l'aportació de cadascun dels membres de l'equip (traductor i col•laboradors), com ha sigut el procés de treball al llarg dels anys, en què han consistit les fases de revisió i establiment de criteris, etc. És a dir, hem volgut explicitar com s'ha desenvolupat l'experiència de traduir el text sagrat de l'islam, perquè considerem, d'una banda, que les estratègies desplegades per traduir l'Alcorà al català poden ser aplicables per a traduir-lo a altres llengües i, d'una altra, perquè pensem que el nostre mètode de treball pot ser aplicat per a la traducció d'altres textos religiosos o sagrats, de llengües pròximes o de llengües i cultures distants. Paraules clau: traducció de l'àrab, Alcorà, traducció de l'Alcorà, traducció religiosa, traducció de textos sagrats.
Una adaptación catalana del primer cuento publicado por Flaubert: Bibliomanie
1991
hoy parece seguro que el primer texto publicado por el autor de Madame Bouary no fue Une lee-on d'histoire naturelle genre commis, que apareció en he Colibri de Rouen el 30 de marzo de 1837, sino otro breve cuento, titulado Bibliomanze, que fue publicado en la misma revista un rnes antes, el 12 de febrero del mismo 1837, El cuento fue editado recientemente dentro del volumen Bouuard et Pécuchet centenaires, en el año 1981, acompañado por un estudio de D, G. Laporte.l Aunque la edición original iba firmada solamente F ., es sin duda obra primeriza de Gustave Flaubert. El texto en cuestión empieza con estas palabras : "Dans une rue étroite et sans soleil de Barcelone vivaít, 11 y a peu de temes, un de ces hommes au front pále. . ." El estilo, como puede apreciarse ya en estas primeras palabras, y como suele suceder
L'Alcorà en català: traducció literària d'un text sagrat
2005
L'any 2001 l'editorial Proa va publicar la primera versio integra de l'Alcora en catala, feta directament a partir de l'arab (Premi Ciutat de Barcelona 2002 de traduccio al catala i Premi Nacional 2002, atorgat pel Ministeri de Cultura, Educacio i Esports a la millor obra traduida a una de les llengues de l'Estat espanyol i publicada el 2001). Tot i que en un dels cinc estudis que s'adjunten al final del llibre ja haviem intentat explicar el metode i les estrategies utilitzades en la traduccio, hem volgut detallar en aquest article en que ha consistit l'aportacio de cadascun dels membres de l'equip (traductor i col·laboradors), com ha sigut el proces de treball al llarg dels anys, en que han consistit les fases de revisio i establiment de criteris, etc. Es a dir, hem volgut explicitar com s'ha desenvolupat l'experiencia de traduir el text sagrat de l'islam, perque considerem, d'una banda, que les estrategies desplegades per traduir l&#...
Estudis en honor del professor Rafael Alemany Ferrer, eds. Marinela Garcia, Francesc Llorca, Llúcia Martín, Josep Lluís Martos, Joan M. Perujo i Gabriel Sansano. Alacant: Departament de Filologia Catalana, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Universitat d’Alacant, 2023
La traducció llatina de les obres d'Ausiàs March feta per l'hel•lenista valencià Vicent Mariner a principis del segle xvii (c. 1620) es conserva en dos testimonis, un de manuscrit i un d'imprès, els més tardans de tota la tradició textual antiga de l'obra de March. Són, respectivament, el ms. 9801 (M) de la Biblioteca Nacional de España (Madrid) i l'imprés de Tournon, Ludovicum Pilhet, 1633 (t). Com a testimonis indirectes, ni el manuscrit ni l'edició han entrat mai en l'aparat crític de les edicions modernes de March. Tanmateix, com ho són les traduccions al castellà de Baltasar de Romaní i de Jorge de Montemayor, la de Mariner, en dístics elegíacs, és un text significatiu de la distingida posteritat d'Ausiàs March i ha merescut estudis tant textuals com traductològics. De Vicent Mariner sabem que, a més de traduir Ausiàs March, va traduir sobretot del grec al llatí. Ens han pervingut versions de la Ilíada i l'Odissea (i dels comentaris que hi dedicaren Eustaci i Dídim), d'Hesíode, Teòcrit, Píndar, Sòfocles i Eurípides, entre d'altres. Al llatí també hi va traduir el Faetón del Conde de Villamediana i, al castellà, Aristòtil. L'obra original conservada de Mariner comprèn panegírics, epístoles, epigrames, elegies i discursos, que escrivia en llatí, en grec i en castellà. La seva obra original ha estat comparativament molt menys atesa que no les traduccions. Una reduïdíssima proporció va arribar a la impremta, sovint com a peces preliminars en llibres d'altres autors, però la major part de l'obra de Mariner ha sobreviscut manuscrita. Al British Museum, a la Biblioteca Bartolomé March de Palma i a la biblioteca del monestir de San Lorenzo de El Escorial es troben tres manuscrits de Mariner, un a cada institució, mentre que és a la Biblioteca Nacional de España on se'n custodia la gran part, és a dir 34, provinents, en última instància, del convent dels frares trinitaris de Madrid, als quals van arribar els volums el 1642, havent mort ja Mariner. Fou Juan de Iriarte qui els va comprar per a la Biblioteca Real el 1768. Els manuscrits de Mariner no s'han estudiat mai sistemàticament, encara que hi ha prou motius per a fer-ho. Sembla, per exemple, que molts són hològrafs i presenten correccions fetes manu propria per l'autor. La traducció de la poesia d'Ausiàs March és una de les poques obres de Mariner que es va publicar en vida del traductor. El text de la traducció i els materials liminars que l'acompanyen a l'edició de Tournon constitueixen la part final d'un volum que aplega
Las primeras traducciones bíblicas en la península ibérica
2013
Este articulo repasa la suerte corrida por las traducciones de textos biblicos realizadas por la minoria cristiana de Alandalus. Aunque no cabe excluir versiones anteriores, las referencias y los materiales mas antiguos que conocemos se remontan al siglo IX, por lo que no solo fueron las primeras traducciones biblicas realizadas en territorio peninsular, sino tambien unas de las primeras traducciones europeas de la Biblia. Los textos circularon entre los cristianos asentados en territorio musulman, tanto en la peninsula como —mas tarde— fuera de ella, y posteriormente, bajo dominio cristiano, entre las minorias musulmana y judia. Los escasos rastros textuales que nos quedan de ellos permiten vislumbrar una historia convulsa que se extiende a lo largo de siete siglos.
Revista d'Arqueologia de Ponent, 2023
This article presents and analyses two unpublished manuscripts by Josep Brunet i Bellet dating respectively to 1903 and 1904 that represent two of the oldest translations of the Meša stele into Catalan. This article also compares Brunet’s translations with another anonymous translation published in 1903 in La Veu de Catalunya. Finally, the study delves into the allegations raised by both Brunet and the author of the La Veu de Catalunya article regarding the authenticity of the stele.
La traducció catalana medieval de les" Heroides" d'Ovidi
Faventia, 2002
Resum L'article presenta la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi, realitzada per Guillem Nicolau, capellà de la cort de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396) de Catalunya i Aragó, autor també de les traduccions del Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae al català i de la Crònica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona al llatí. Després d'un estudi codicològic dels manuscrits conservats que contenen l'obra, ms. 543 de la Bibliothèque Nationale de París i ms. 1579 de la Biblioteca de Catalunya, que conté un fragment de la quarta heroida (De Fedra a Hipòlit), és editada la primera heroida (De Penèlope a Ulisses), i, com a apèndix, les glosses que el mateix Guillem Nicolau realitzà com a encapçalament de cadascuna de les epístoles a manera d'introducció