Anuari d'Arqueologia 2013. LAV Estructura de l'Estació de la Sagrera (Barcelona) (original) (raw)
Tribuna d'Arqueologia, 2016
L’hipogeu funerari de la Sagrera es va localitzar durant les obres de construcció de la futura estació de la línia d’alta velocitat de la Sagrera, a Barcelona. Es tracta d’una obra gran i complexa, amb nombroses parts implicades. Entre aquestes, hem d’esmentar l’empresa Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), promotora de l’obra, que va finançar els treballs arqueològics, i, de manera especial, l’arqueòloga Emilia María de Aragón, assessora de Patrimoni Cultural d’aquest ens, així com la UTE Estructura de la Estación de la Sagrera del AVE. Els treballs es van realitzar a partir del projecte del Servei d’Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i amb l’autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Hem de remarcar la implicació del senyor Josep Pujades, del Servei d’Arqueologia de l’ICUB, així com de l’arqueòloga territorial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, la senyora Gemma Hernández. La direcció tècnica va anar a càrrec dels arqueòlegs Paula García-Medrano, Alba Tenza Ferrer i Francesc Antequera (CODEX, Arqueologia i Patrimoni) i de l’arqueoantropòloga Paz Balaguer Nadal (ESTRATS Gestió del Patrimoni Cultural). Igualment, es va comptar amb la participació d’auxiliars especialitzats i de suport i antropòlegs de les empreses esmentades. Les feines de topografia i fotogrametria van ser realitzades per l’empresa Global Mediterránea. Els treballs d’excavació es van perllongar durant tot un any (setembre del 2011 - setembre del 2012). Els resultats que presentem són preliminars ja que, ara com ara, encara no hi ha finançament per dur a terme la memòria completa i els estudis corresponents. És evident que aquests treballs hauran de ser llargs i costosos, però alhora, i més enllà de la necessitat de realitzar-los d’acord amb el que assenyala la normativa legal vigent sobre la qüestió, representen una oportunitat excepcional per a la investigació arqueològica del Neolític final.