La vil·la romana de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, l'Alt Empordà) (original) (raw)

La Font del Vilar. Urbanització "Mas Pau" (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)

2005

a uns cinc quilbmetres al sud-oest de Figueres. És un territori lleugerament accidentat cap a tramuntana i ponent i planer a tota la resta, ocupat per camps de blat i farratge, oliveres i vinya. El travessa el riu Manol. A la ribera dreta d'aquest curs d'aigua, dins de la urbanització "Mas Pau", i com a conseqükncia d'uns treballs de fonamentació d'un habitatge a la parcelsla 187, es va notificar al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la descoberta de dues tombes que van ser objecte d'excavació i documentació (Lloveras i Palahi, 2002,273-274) (fig. 1). S'havia obert un gran forat de més de 10 m de costat per tal de fonamentar l'edifici. Al marge occidental, s'observaven les restes de dues inhumacions seccionades per les mhquines. L'actuació es va limitar a recuperar allb que encara es conservava in situ, ja que les terres mogudes per les mhquines havien estat retirades i llan~ades a l'abocador. Eren dues tombes d'inhumació, en taüt de fusta cobert amb tegulae, decúbit dorsal, orientades d'est a oest, amb la testa a sol ixent, i disposades paral.lelament una al nord de l'altra, separades per una faixa d'aproximadament un metre. Ambdues havien rebut amb forsa la queixalada de la pala mechnica. Se'n conservava, en tots dos casos, un terq del total, la part corresponent a les cames i als peus. Es trobaven per sota d'una capa de terra aleluvial d'uns 0'50 m de potkncia i havien estat posades a l'interior d'un sot obrat dins del subsbl natural. Al costat d'una i l'altra es van trobar un seguit de claus de ferro que dibuixaven una caixa de fusta dins de la qual havien estat disposats els cadivers, protegida per una coberta de tegulae (tomba núm. 1) i tegulae i imbrices (tomba núm. 2) disposades a doble vessant La tomba núm. 1, situada a migdia, era la més sencera. Les tegulae conservaven, encara, la seva disposició original, en forma de coberta a doble vessant, si bé les d'un i altre costat no s'arribaven a tocar, separades uns 0'20 m. Mesurava uns

Joaquim Tremoleda, Pere Castanyer, L’abandonament de la vil·la romana de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós), El territori de Besalú abans del comtat, Quaderns de les Assemblees d’Estudis núm. 2, 2017, 229-248.

The rural establishment of La Font del Vilar, located on the Empordà plain, possibly was originated in the Roman Republican period. We know the remains of the structures of the High Imperial period, which belong to the residential part, with a small thermal set and several areas of work, which indicate a dedication to the wine production. The intensive digging of the villa provided rich levels of abandonment that are characterized by the presence of material that accurately indicates an abandonment of exploitation located in the mid-fifth century AD. These evidences show that the cultivation of the vine still remained one of the most important activities in the rural economy during the Late Roman Empire.

El Vilar del Puig (l’Horta Nord, València). Una vil·la romana de l’ager saguntinus excavada en el segle XVIII

Archivo de Prehistoria Levantina, 2018

The Roman villa of El Vilar was excavated in the 18th century at the initiative of the archbishops Mayoral and Fabián y Fuero. The first campaign took place between the years 1768 and 1769 and is described in a manuscript preserved in the archive of the Monastery of El Puig that was written by its archivist A. Dempere. Excavations uncovered an extensive part of the villa and allowed the recovery of ten sculptures and eleven mosaics that were part of its ornamental program. These pieces were transferred to the Archiepiscopal Palace Museum in Valencia where they were preserved until their destruction in 1812. In this article we analyse this manuscript and review the information about this important village with special attention to the decorative program.

La vil· la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)

Cypsela: revista de …, 2008

The preserved remains of the roman village of Can MartI (Samalds, Vallès Oriental) are situated on the lower part of a hill occupied by a small iberic settlement. Its distribution (atrium, tablinum and cubiculae) and its parietal decoration (paintings of the first pompeii style) as well as its mosaic decoration (flooring of opus tesellatum with a central emblem and opus signium with mosaic tile) let us confirm that we are in front os the urban part of a village, built according to the architectonic and decorative canons used towards the end of the second century B. C. or beginning of the first century B. C. in the itallic peninsula. So, we are talking about one of the first late roman republican villages studied in depth in the Hispania Citerioris Province, and demonstrates one more time, the transformation of the first stages of this territory, following the patterns of roman exploitation.