El pensament polític a la Lleida del XIX (1808-1840), dins Pensament polític als Països Catalans, 1714-2014 : història i prospectiva / Joaquim Albareda ... [et al.] ; Jaume Renyer i Enric Pujol (dir.). Barcelona : CETC, 2007. p. 169-180 (original) (raw)
Related papers
El pensament polític a la Lleida del XIX (1808-1840)
2007
El present estudi avalua l’evolucio del pensament politic a Lleida durant les primeres quatre decades del segle XIX. La rao principal per a l’eleccio d’aquest periode cronologic rau en el doble fet que, per una banda, assistim a l’enfrontament ideologic entre l’absolutisme –que sustentava dogmaticament la monarquia de Ferran VII– i el liberalisme –teoria politica emergent en aquell moment que plantejava una seriosa alternativa de govern socialment mes participativa–. Paral.lelament, aquest trentenni va veure l’evolucio del discurs ideologic liberal fins al punt de plantejar-se una divisio entre els mes moderats en les reformes, i els radicals, mes ambiciosos que els anteriors, anomenats «progressistes», mes o menys, des del 1837, data que emmarcava l’aprovacio de la Constitucio d’aquell any i el punt d’inflexio definitiu en les discordies entre ambdues tendencies.
Nova Lleida: pensament polític i antifranquisme en el PSUC de Lleida (1971-1974)
Cercles. Revista d'Història Cultural, 2017
The publication Nova Lleida (19711974) served the PSUC party’s Lleida branch in the final years of Francoism. This article seeks to analyse the political and intellectual thought reflected in its pages. The text focuses on those contributions that addressed ideological foundations and strategic lines of action, political activism and the trade union movement, economic thought and, lastly, local action.
Este trabajo aborda la formación de los grupos dirigentes absolutista y liberal en la Lleida del último cuarto de siglo XVIII y primer tercio de siglo XIX. Siguiendo los principales hechos políticos de este periodo, dibujamos el enfrentamiento progresivo de ambos grupos en la comunidad. Asimismo, reflejamos una distinta adscripción socioprofesional según fuese su filiación política. De esta manera, constatamos que las filas absolutistas se nutrieron de las familias con más influencia social (pequeña nobleza local, ciudadanos honrados, notables y doctores) y los campesinos; mientras que los liberales concentraron las simpatías de los artesanos, hacendados sin privilegio, profesionales liberales e intelectuales.
En el present treball s’agafaran tots els diputats que representaren la circumscripció de Lleida al Parlament espanyol i s’analitzaran totes les seves característiques (condició social, professió, dades econòmiques, nivell d’estudis, ideologia i participació política). Després, s’agruparan en diverses variables (per sectors econòmics, riquesa, estudis... etc.) per arribar a les conclusions que defineixin la tipologia del diputat lleidatà del segle XIX. Finalment, es compararan aquestes dades amb la resta de Catalunya i Espanya per veure si a Lleida se seguien uns paràmetres similars als de la resta de l’Estat.