"El Baix Segre: una proposta de turisme de proximitat", Arts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2015, núm. 40, p. 49-53 (original) (raw)
Related papers
"Fer turisme de proximitat: una excursió pel Baix Segre", Aresta, 2015, núm. 133, 2-8.
En aquest breu article proposem una manera de redescobrir el nostre entorn: el turisme / viatge de proximitat, entenent per la qüestió la visita o excursió d’un o dos dies com a màxim d’una zona del país amb unes característiques comunes que ens la facin apreciar millor i una distància, partint des de qualsevol punt del Segrià, que no superi l’hora de desplaçament inicial en cotxe. Com a mostra del que pretenem, avui descobrirem les possibilitats que ens ofereix una zona concreta poc explorada i explotada: el Baix Segre.
Aproximació al paisatge històric del Segrià meridional: pervivències i transformacions [2014]
Jordi BOLÒS MASCLANS (ed.), Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. Territori i Societat: el paisatge històric, vol. VI, Lleida, 293-320. ISBN: 978-84-8409-639-9, 2014
Aquest article pretén realitzar una primera aproximació al coneixement del paisatge històric del Segrià meridional, una regió que comprèn grosso modo els termes municipals d'Almatret, Llardecans, Maials i la meitat meridional del de Seròs. L'estudi agafa com a marc cronològic la longue durée, de manera que se centra en els principals processos que s'han anat produint al llarg de les diverses èpoques històriques i que han dut a la conformació del paisatge actual. D'aquests, pren una rellevant importància dins l'article l'anàlisi de les restes de centuriacions romanes, que sens dubte suposaren un abans i un després en el territori i marcaren fortament la seva evolució posterior. Entre d'altres aspectes, se centra també l'atenció en diverses partides creades en temps baixmedievals, que hom pot estudiar sobretot a partir de la documentació dels segles posteriors, així com en les transformacions d'època contemporània, principalment de l'any 1956 ençà. [This paper aims to provide a first approach to knowledge on the historical landscape of southern Segrià, a region comprising roughly the municipalities of Almatret, Llardecans, Maials and the southern half of Seròs. The project establishes a long-term chronological framework focussing on main events from several historical periods that resulted in the current landscape arrangement. One of main events in the paper that set a milestone in the territory and played a key role in its evolution is the analysis of the remains of Roman centuriations. Other aspects touched upon are the 'partides' (Catalan land division) created in late medieval times, mainly studied through documents from later centuries, and contemporary transformations, particularly from 1956 onwards.]
Art i cultura. Història de les Terres de l'Ebre, 5, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, p. 111-115, 2010
Catalunya Romànica, vol. XXIV: El Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l’Urgell, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997: Castell i vilatge de Carratalà (amb JIR), pàgs. 105-106. Vilatge de la Vall de Grau (amb JIR), pàg. 107. Castell i vilatge d'Escarp (o del Fortí) (amb JEGB), pàgs. 122-123. Vilatge d'Adar (amb JRG), pàg. 124. Ciutat de Lleida. La ciutat, pàgs. 131-138. Jaciment de l'antic portal de Magdalena (amb AOC i ALP), pàgs. 192-194. Vilatge de Vinatesa (amb JIR), pàg. 215-216. Fortificació del Tossal de Bellavista (amb JIR), pàgs. 219-220. Vilatge del Tossal de Rodamilans (amb JIR), pàg. 240. Necròpoli de la Vall del Secà (o de Salouet) (amb JIR), pàg. 241. Vilatge d'Utxesa (amb JEGB), pàgs. 244-245. Molí de les Besses, pàgs. 261-262. Necròpoli de la Vall de l'Oliver, pàgs. 266-267. Castell de Lloberola, pàgs. 378-380. Castell de Cervera, pàgs. 390-391. Sant Miquel de Tudela (amb JRG, DRR, JIR i JMT), pàg. 399. Torre de Ferragut (amb JRG, DRR, JIR i JMT), pàg. 406. Castell d'Alta-riba (amb JRG, DRR, JIR i JMT), pàgs. 406-407. Vilaclosa i castell d'Ivorra, pàgs. 416. Castell de l'Ametlla (amb JRG, DRR, JIR i JMT), pàgs. 425. Castell de Sanaüja (amb JRG, DRR, JIR i JMT), pàgs. 442-443. Castell de Portell, pàgs. 460. Castell de l'Aguda, pàgs. 467-468. Castell i vilatge de Mallabecs, pàgs. 484-485. Castell i vilatge de la Coscollosa, pàgs. 486 Vila d'Agramunt, pàgs. 492-493. Torre de Ciutadilla (amb JDM), pàgs. 526. Vila i castell de Guimerà (amb JDM), pàgs. 528-530. Molí de Castellnou d'Ossó, pàgs. 549-550. Necròpoli propera a Castellnou d'Ossó, pàgs. 550-551. Castell de Montfalcó d'Agramunt (amb LlC), pàgs. 551. Necròpoli de Fogonussa, pàgs. 553 Molí de la Torre de la Sinoga, pàgs. 553-554. Molí de la Sinoga (amb JTG), pàgs. 554-555. Castell de Rocafort de Vallbona, pàgs. 556. Vila de Tàrrega, pàgs. 559-560. Castell de l'Ofegat, pàgs. 563-564. Vila i castell de Verdú (amb RBC), pàgs. 586-587.