"Artesanos y campesinos en la milicia nacional de Lleida en la primera mitad del Ochocientos" (original) (raw)
Dins Campesinos, artesanos, trabajadores : actas del IV Congreso de Historia Social de España : Lleida, 12-15 de diciembre de 2000 / Santiago Castillo, Roberto Fernández, coordinadores. Lleida : Milenio, 2001, p. 435-450. Ponència presentada al IV Congreso de Historia Social de España. Lleida, 12-15 de desembre de 2000
Related papers
La formación de la Milicia Nacional en Lleida (1820-1821)
2009
Al inicio del Trienio Liberal la Milicia Nacional no tuvo un gran poder de convocatoria y no fue hasta el mes de noviembre del 1820 cuando se pudieron formar dos batallones. Su tarea era crucial ya que tenia que asegurar la tranquilidad publica, defender el sistema constitucional y combatir a las partidas absolutistas. Su principal problema fue la falta de armamento y de uniformes, ademas de no revestir un gran entusiasmo entre los leridanos por su caracter obligatorio. Aunque en el ano 1821 con la creacion de la Milicia Voluntaria y la llegada de Rafael de Riego a la ciudad este cuerpo armado crecio en protagonismo, en importancia y en popularidad en Lleida.
SCRIPTA NORD-OCCIDENTAL EN MANUSCRITS DEL MATARRANYA DEL SEGLE XV
Resum: Dins el marc d'una llengua catalana escrita hipotèticament homogènia, emergeixen trets corresponents al dialecte propi del territori. Una de les àrees menys afavorida, quant a aquest tipus de recerca, ha estat la Franja, tot i que en els darrers anys s'han elaborat treballs que presenten dades interessants sobre la scripta nord-occidental reflectida en la documentació antiga produïda en municipis aragonesos catalanòfons. I també és cert que la informació es refereix bàsicament als segles XIV i XVI, ja que els treballs se centren sobretot en manuscrits d'aquests dos períodes, mentre que ben poca cosa s'ha dit sobre els textos redactats durant el segle XV. El propòsit de l'article és contribuir al coneixement de la scripta catalana en terres aragoneses durant el primer quart del segle XV, moment en què tingué lloc el compromís de Casp (1412), fet històric transcendental per al futur del català a l'Aragó. La base de l'estudi és un llibre de testaments conservat a l'Arxiu Municipal de Fondespatla (Terol), que conté minutes redactades entre 1398 i 1429. En aquestes pàgines comentem els trets dialectals que hi apareixen, malgrat el llenguatge formulari que caracteritza aquests textos. Paraules clau: llengua catalana, història de la llengua, gramàtica històrica, dialectologia. Abstract: Written texts in Catalan language are considered quite homogeneous; however, a closer look reveals several dialectal features in written documents. An area that has not yet received the attention it deserves from this dialectal viewpoint is The Franja. There are several studies devoted to the study of the northwestern scripta found in manuscripts produced in Catalan-speaking areas in Aragon, but most of them just refer to the 14 th and 16 th centuries since these studies are based on manuscripts written during these two centuries. Very little has been said about documents written during 15 th century. The goal of this paper is to elaborate on the Catalan scripta in Aragon during the first quarter of the 15 th century. A crucial time for the future of Catalan in Aragón since this is the time when the Compromise of Caspe (1412) was made. This paper analyses the language used in a book of wills and testaments written between 1398 and 1429 and kept at the Fuentespalda Municipial Archives in Teruel. Despite the formulaic language that characterizes this type of documents, several dialectal features are found.
"Instrumentos y estrategias de poder en la Edad Media", Roda da Fortuna, Revista Eletrônica sobre Antiguidade e Medievo, 2017/1-1, 2017
Este artículo pretende arrojar luz sobre la situación de los milites del condado de Barcelona a través del ejemplo de la familia Montornès (Vallès Oriental) y su castillo homónimo y los documentos conservados sobre ellos a lo largo del siglo XII. En este sentido es interesante repasar las tensiones (ideológicas, políticas, documentales...) a las que estaban sometidos los integrantes de las mesnadas feudales en su relación, por ejemplo, con el conde de Barcelona o los estamentos eclesiásticos.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.