"L'elit política de Lleida en la transició de l'antic règim al liberalisme" (original) (raw)
Free related PDFsRelated papers
Este trabajo aborda la formación de los grupos dirigentes absolutista y liberal en la Lleida del último cuarto de siglo XVIII y primer tercio de siglo XIX. Siguiendo los principales hechos políticos de este periodo, dibujamos el enfrentamiento progresivo de ambos grupos en la comunidad. Asimismo, reflejamos una distinta adscripción socioprofesional según fuese su filiación política. De esta manera, constatamos que las filas absolutistas se nutrieron de las familias con más influencia social (pequeña nobleza local, ciudadanos honrados, notables y doctores) y los campesinos; mientras que los liberales concentraron las simpatías de los artesanos, hacendados sin privilegio, profesionales liberales e intelectuales.
Free PDF
Nova Lleida: pensament polític i antifranquisme en el PSUC de Lleida (1971-1974)
Cercles. Revista d'Història Cultural, 2017
The publication Nova Lleida (19711974) served the PSUC party’s Lleida branch in the final years of Francoism. This article seeks to analyse the political and intellectual thought reflected in its pages. The text focuses on those contributions that addressed ideological foundations and strategic lines of action, political activism and the trade union movement, economic thought and, lastly, local action.
Free PDF
Free PDF
Free PDF
"El poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió"
Dins: Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana: actes del IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). Valls: Cossetània Edicions, 2014. p. 137-147. Comunicació presentada al IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), Cervera 21 i 22 de febrer de 2014. En aquesta comunicació es fa una anàlisi del canvi per imposició que suposà la implantació del sistema municipal borbònic a l'Ajuntament de Lleida després de l'entrada de les tropes borbòniques i la promulgació del Decret de Nova Planta (1716). Fins aquell moment, el govern municipal de Lleida era la Paeria, típic sistema representatiu assembleari municipal de Catalunya en que tots els veïns de sexe masculí podien participar mitjançant la insaculació en el govern de la seva ciutat. Després de l'aplicació de la nova normativa municipal s'observa, que entre 1707 i 1766 el govern de la ciutat es reduí del Consell General de 50 membres i 4 paers de tots els grups socials de la ciutat en temps dels Àustria, a un corpus de 8 regidors més altres càrrecs estatals, tots pertanyents a la noblesa, de l'ajuntament borbònic. La finalitat del canvi, en últim terme, era reduir l'autonomia del poder municipal català per subjectar-lo al central i homogeneïtzar el sistema administratiu estatal.
Free PDF
Lleida, una ciudad media de España en el XIX que tiene como particularidad ser una capital de provincia con una economía tradicional a medio camino entre las actividades del campo y las incipientes urbanas, es nuestro marco de estudio para analizar el comportamiento de los grupos sociales de su comunidad ante los cambios políticos operados en España durante el siglo XIX para consolidar el liberalismo como sistema de gobierno. Las fuentes consultadas fueron los archivos locales mediante el contraste de los censos de población, sus rentas y la lista de políticos y milicianos implicados en el proceso político para establecer pautas y analogías entre ellos según su filiación política. Con estas pautas nos acercamos a la sociología de su población y sus concreciones políticas durante este período. De esta manera, descubrimos los mecanismos de resistencia del grupo dominante del antiguo régimen para mantener el poder y las tácticas de los liberales para conseguir desbancarlos y conseguir mayor representación política en el municipio. La conclusión de este estudio es que mediante el acomodo de los grupos privilegiados del antiguo régimen al liberalismo moderado, estos consiguieron su espacio político en la comunidad para mantener la mayor parte del tiempo su cuota de poder, mientras que los liberales, mediante su identificación al progresismo, tenían enormes dificultades para conseguir el control y poner en práctica su proyecto político.
Free PDF
El pensament polític a la Lleida del XIX (1808-1840)
2007
El present estudi avalua l’evolucio del pensament politic a Lleida durant les primeres quatre decades del segle XIX. La rao principal per a l’eleccio d’aquest periode cronologic rau en el doble fet que, per una banda, assistim a l’enfrontament ideologic entre l’absolutisme –que sustentava dogmaticament la monarquia de Ferran VII– i el liberalisme –teoria politica emergent en aquell moment que plantejava una seriosa alternativa de govern socialment mes participativa–. Paral.lelament, aquest trentenni va veure l’evolucio del discurs ideologic liberal fins al punt de plantejar-se una divisio entre els mes moderats en les reformes, i els radicals, mes ambiciosos que els anteriors, anomenats «progressistes», mes o menys, des del 1837, data que emmarcava l’aprovacio de la Constitucio d’aquell any i el punt d’inflexio definitiu en les discordies entre ambdues tendencies.
Free PDF
Free PDF
Free PDF
Les" élites" polítiques de la Catalunya democràtica
Papers: revista de sociologia, 1990
Tots aquests elements són els que, en mesura més o menys important, poden portar a una caracterització de l'élite política catalana. Sense que les dades avui disponibles permetin procedir a una anhlisi amb pretensions d'exhaustivitat, si que se'n poden aportar les suficients per a apuntar a ...
Free PDF
