La projecció de la ciutat al cinema de Ventura Pons (original) (raw)
Related papers
Algunes visions de la ciutat al cinema
2018
espanolActualmente, se registra una ebullicion en la publicacion de textos que rastrean las localizaciones de rodajes de peliculas por ciudades; no es tan frecuente encontrar publicaciones que den un repaso como el que aqui se intenta –nunca exhaustivamente– sobre las visiones referidas a la ciudad (en generico) que ha ofrecido el cine a lo largo del tiempo, en sus diferentes generos y como expresion de sentimientos especificos. catalaEn l’actualitat, sovintegen els llibres que rastregen les localitzacions de rodatges de les pel·licules per ciutats; no es tan comu en canvi trobar publicacions que facin un repas com el que aqui s’intenta –mai exhaustivament- sobre les visions referides la ciutat (en generic) que ha donat el cinema al llarg dels temps, en els seus diferents generes i com a expressio d’especifics sentiments. EnglishA great amount of books about film locations have been published during the last few years. But it is not so frequent to find a book like the one reviewed h...
Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya (1867-1956): recull de les actes del Congrés celebrat els dies 18-21 d’octubre de 2017 i altres escrits dedicats , 2021
A la comunicació es realitza l’anàlisi de la presència filmada, i per defecte, l’absència, de l’obra i de la figura de l’arquitecte Puig i Cadafalch a la co'l.lecció de la Filmoteca de Catalunya, dins del període cronològic comprès entre l’any 1896 i l’època de la postguerra a Barcelona. Fruit d’aquest treball de camp s’ha pogut constatar que el 1918, quan Puig ja era president de la Mancomunitat, apareix al seguici que acompanya el fèretre del comte de Güell, entre altres personalitats. No serà fins l’any 1926, al documental Gent i paisatge de Catalunya, que el veurem treballant al seu estudi i jugant amb la seva neta al pati de casa. També apareixen imatges, poc habituals, de l’arquitecte fent el seguiment d’obres del claustre del monestir de Montserrat. En el conjunt de pe'ícules dedicades a l’Exposició Internacional de 1929, els dos pavellons de la urbanització de la part baixa de Montjuïc, realitzada per Puig, assoleixen igualment un gran protagonisme. Tanmateix, és significatiu que algunes de les seves construccions de l’època del Modernisme no apareguin filmades, ni tan sols com a teló de fons. En canvi, a la Diagonal i a la plaça de Catalunya, In this paper we analyze the buildings and the figure of the Catalan architect Josep Puig i Cadafalch at the collection of the Filmoteca de Catalunya, from 1896 to thepost Civil War period in Barcelona. As a result, in 1918, Puig appears among other personalities in the funeral of the count of Güell. In the documentary Gent i paisatge de Catalunya (1926), we can see him working in the studio and playing with his granddaughter in the courtyard. There are also unusual images of the architect supervising architectural works of the cloister of the Monastery of Montserrat. In the set of films dedicated to the International Exhibition of 1929, it is very relevant the presence of the two pavilions placed at the lower built area of Montjuïc, designed by Puig. However, it is significant that some of its constructions from the Modernisme do not appear filmed. Nevertheless, in the Diagonal and Plaça Catalunya, the Casa de les Punxes la Casa de les Punxes, la Casa del Baró de Quadras i la Casa Pich i Pon afirmen la seva presència ciutadana.
Barcelona al cinema. On és lànima del porc després de la matança
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2019
espanolLa idea de Barcelona que se capta a traves del cine ha ido cambiando con el tiempo. Muchas veces se dice que el que se suele transmitir es una fachada, una imagen falsa, pero el cine tambien puede transmitir, si se busca bien, una imagen pertinente, ya sea por activa o por pasiva, que corresponde a su momento historico. Y, en todo caso, tambien nos queda siempre, como espectadores, la posibilidad de captar a traves de el la imagen personal, la que siempre conservaremos dentro. catalaLa idea de Barcelona que es capta a traves del cinema ha anat canviant amb el temps. Moltes vegades es diu que el que se sol transmetre es una facana, una imatge falsa, pero el cinema tambe ens pot transmetre, si s’hi busca be, una imatge pertinent, ja sigui per activa o per passiva, que correspon al seu moment historic. I, en tot cas, tambe ens queda sempre, com a espectadors, la possibilitat de captar a traves seu la imatge personal, la que sempre conservem dins EnglishThe idea of Barcelona capt...
Una ciutat de llocs a la Ciutat-escenari
Avui, pensar políticament és pensar la ciutat i, també, contra la ciutat. L'espai i la forma urbanes oculten efectes en tant que disposen escenaris que tendim a naturalitzar...
‘La mirada homoerótica en el cine de Ventura Pons. De Ocaña a Ignasi M’
Ventura Pons: Una mirada excepcional desde el cine catalán, ed. by Andres Lema-Hincapié and Conxita Domènech. Frankfurt and Madrid: Vervuert/Iberoamericana, pp. 304-327. ISBN 978-84-8489-814-6., 2015
Iberoamericana Editorial Vervuert publica la primera obra crítica dedicada en su totalidad al cine de Ventura Pons.
Quan el cinema s'explicava: el cas de Girona
Communication Papers, 2016
RESUMEN El presente artículo, sobre historia del cine, tiene un múltiple objetivo. De entrada busca explicar el paso del cine mudo al sonoro a partir del estudio de los explicadores como figura bisagra en este cambio. Esos profesionales, ahora desaparecidos, contaban las películas a un público mayoritariamente analfabeto, con la finalidad de facilitar su comprensión. La metodología usada, focalizada en Girona, apoyada en entrevistas en profundidad y una extensa revisión bibliográfica, ha echo posible categorizar ese desaparecido oficio, seguir el rastro de las sagas cinematográficas gerundenses y dejar por escrito un patrimonio memorable que explica, en primera persona, cómo fue el paso del cine mudo al sonoro, un RESUM Aquest és un article sobre la història del cinema i neix amb la intenció de posar un complementari granet de sorra al relat cronològic del cine del nostre país, incorporant-hi el punt de vista d'uns professionals que fins ara no han tingut massa repercussió. El treball té un ambiciós objectiu. En primer lloc busca explicar la convivència del cinema sonor amb el mut a partir dels explicadors, unes figures emblemàtiques i desaparegudes que comentaven les pel•lícules per facilitar la seva comprensió. La metodologia pròpia de la recerca ha permès poder categoritzar les diferents tipologies de professionals d'aquest ofici i tanmateix, focalitzant en Girona com a cas, convertir en patrimoni escrit les primeres i més infantils memòries cinematogràfiques dels pioners del cinema a la demarcació de Girona. A partir d'entrevistes realitzades a alguns dels protagonistes dels annals del cinema, s'ha pogut resseguir el rastre de les primeres mostres de cine i observar el rol que hi van tenir els narradors de cintes, per relatar des d'aquesta òptica, com es va produir un canvi tan cabdal per a la història de la indústria cinematogràfica. PARAULES CLAU: cinema; cinema mut; cinema sonor; efectes en directe; explicadors; història.
Actas cientificas. Congreso Ciudades Creativas 2017-Oporto, Portugal., 2017
The city as a representation and as narrative strategy is often used as an important element in contemporary cinema. As you said Italo Calvino (1972) the city is a set of many things, memories, desires, signs of a language; They are places of exchange, memories, feelings, and disagreements. The city imagined and represented in the cinema through films, often reflects the pulse or feel from the watchful eye of a director who used element of storytelling and often as the core of the dramatic structure of the story. Narrative cinema in the city a very useful concept with many connotations. Several directors have used it as a central part of their stories. Woody Allen, Robert Altman, Gonzalez Inarritu, Krzysztof Kieslowski, among others. Somehow they allow the idea of the city represented a narrative value acquire considerable wealth. The city represented in contemporary cinema as a narrative shaft helps build the image of city we grow with the viewing of movies, it may be an idealized vision but charge of feelings and memories; and thanks to the movies and the use of the city in the narrative acquires a new value worthy of study.
Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, 2009
Romance Languages and Literatures at the University of North Carolina at Chapel Hill, holds a Ph.D. in Romance Studies from Cornell University. Dr. Sosa-Velasco specializes in 19th-, 20th-, and 21st-century Modern Peninsular Spanish Literature. His interests are ample, ranging from the relationship between literature and medicine to aesthetics, history, and memory. He has published articles on Spanish and Latin American literature and culture in specialized journals, such as Dieciocho, Romance Quarterly, Hispanic Research Journal, and Latin American Theater Review, among others. His areas of research include art, narrative, theater, cultural studies, film studies, queer studies, and literary theory.