Els jaciments paleontològics del Triàsic del Montseny (original) (raw)

El jaciment prehistòric de Can Crispins i l`Aurinyacià de Catalunya

1982

Fa pocs anys, en el ndmero 2 d'aquesta mateixa revista Cypscla (Soler, 1977), presentavem el jaciment a l'aire iliure de Can Crispins (Liagostera, El Girones). Aquest jaciment ens interessa des de fa molt de temps, i desprCs d'aquella primera publicacio, ens ha continuat ocupant. No repetirem aqul reflexions que ja exposarem el 1977, ni tampoc hi afegirlem res mCs, sino fos pel fet que podem aportar noves dades que creiem d'interes i que volem suggerir una nova ubicacio cronolegica i cultural per una bona part de les troballes fetes en aquest jaciment, corregint, esperem que ara amb encert, Ia cronologia i els parallelismes que alil aportavem

Montseny entre ruinas: impresiones arqueológicas de una anarquista

Veleia, 2019

Este artículo se aproxima al desconocido campo de la recepción de la Antigüedad en el pensamiento anarquista mediante el análisis de un texto específico: un artículo de 1926 sobre la ciudad de Ampurias escrito por Federica Montseny en La Revista Blanca, una autora y una publicación emblemáticas del periodo de auge de la ideología libertaria en España. Se comentan y contextualizan varias facetas del texto: el legado literario que incidió sobre su evocación poética de las ruinas, la proyección de la información histórica y arqueológica derivada de las excavaciones coetáneas, su idealización filohelenista vinculada al refuerzo identitario catalanista y el mensaje anticristiano que transmite al confrontar las distintas etapas del enclave. Se sondean así algunos temas, conexiones y particularidades en la compleja relación entre anarquismo y mundo antiguo.

El jaciment del Molí d'Espígol (Tornabous-Urgell)

Museu d 'Arqueologia de Catalunya Barcelona 7 PRESENTACIÓ Es una profunda satisfacción poder presentar este volumen, El jaciment de Molí d 'Espígo/ (Tornabous-Urge/l). Excavacions arqueo/ógiques 1987Excavacions arqueo/ógiques -1992, que se publica como obra póstuma del arqueólogo y llorado amigo Miquel Cura i Morera. El yacimiento de Tornabous, como se conoce entre los arqueólogos, es en la actualidad el yacimiento ibérico más representativo de los Llanos de Urgel, una comarca de tanta personalidad de la Cataluña interior perteneciente al territorio ilergete, pero, me atrevo a decir, también puede considerarse como uno de los más representativos de toda la Cultura Ibérica y, en especial, en la de sus áreas más septentrionales situadas al Norte del Ebro que ofrecen su propia personalidad al reflejar la tradición céltica de su substrato de los Campos de Urnas. Descubierto a mediados del pasado siglo XX, corresponde el honor de su valoración inicial a Mn. Antoni Llorens, entonces Director del Museo Diocesano de Solsona, quien inició las excavaciones a partir de 1970. En ellas, en el lejano año de 1971, ya participó Miquel Cura, quien después proseguiría los trabajos con Joan Maluquer de Motes, que se hizo cargo del yacimiento de 1974 a 1984, hasta que, finalmente, fue el propio Miquel Cura el que, desde 1987 a 1992 se hizo cargo de la dirección y del estudio del yacimiento. Pero, además, este poblado pronto atrajo a los mejores investigadores catalanes del mundo ibérico, pues por él han pasado y de él se han ocupado, además de Joan Maluquer de Motes, cuya figura siempre se pOdrá asociar a Tornabous, otros estudiosos entre los que quisiera incluirme yo mismo con toda modestia, junto a Miquel Tarradell, Mercó Roca, Joan Sanmartí o Jordi Principal. Ha sido, sin embargo, Miquel Cura quien supo asociar su personalidad como investigador y buena parte de su compleja vida, no exenta de sobresaltos, a la labor de desenterrar y dar a conocer este importante yacimiento. El Molí d'Espigol queda como memoria del afecto que todo arqueólogo acaba tomando al yacimiento objeto de sus desvelos y al que tantas veces se le dedica mucho más tiempo del que pudiera parecer, no sólo por los días pasados en su excavación, que suelen ser casi siempre de recuerdos placenteros a pesar de la dureza de vída que la Arqueología exige en ocasiones, sino por la necesidades de su estudio posterior y, algo que no se suele tener en cuenta, y es que, aún cuando se estén haciendo otras cosas, los problemas científicos y de todo tipo que exige la dedicación a un yacimiento de tanto interés como el de Tornabous siguen dando vueltas por la cabeza de su excavador. Por este motivo tan real, en todo arqueólogo que verdaderamente sienta la Arqueología como vocación, la memoria de Miquel Cura ha quedado vinculada, diríamos que casi atrapada, en su yacimiento favorito, al que dedicó tantos desvelos y tantas horas de su vida, de forma que podría pensarse que en é! sigue su presencia como la de un héroe clásico en torno a su heroon.

El jaciment prehistòric de Can Crispins (Llagostera-Girona)

Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 2008

Can Crispins és una casa de pages del municipi de Liagostera, a 6 kms. d'aquesta vila i a Ia serralada de Cadiretes, entre es capcaleres del Ridaura, del qual és tributària a riera de Can Crispins, i de Ia riera Gotarra, afluent de '0nyar (1). S'hi va fàcilment per Ia carretera de Liagostera a Sant Llorenc, Sant Grau I Cala Salions. Després de Sant LIorenc tot és bosc fins arribar a Ia clariana dels camps de Can Crispins. La casa és al peu de Ia carretera, a ma dreta, davant del Km. 5, Hm. 9, segons el quilometratge que comenca a comptar a Liagostera. La trobem també senyalada en el full 366 (Sant Feliu de GuIxols) del mapa 1/50.000 de I'Institut Geografic i Cadastral, a 6° 37' de Longitud Est i 410 47' 30" de Latitud Nord. La depressió de Ia Selva (2), en Ia part que correspon al municipi de Llagostera, està integrada quasi exciusivament per granit (3). Les muntanyes son també de materials eruptius, granit normal I granit porfIdic, fàcilment disgregables, o de pissarres metamàrfiques, més resistents, el relleu de les quals destaca clarament sobre el granitic, més suau (4). En alguns Ilocs el granit és de gra molt gros, amb bonics cristalls de quars I feldespat, d'entre els quals destaquen els de quars ametista. La terra, corn que procedeix de Ia descomposiciO del granit (gresa o saulO), és àcida en extrem, fins i tot a Ia mateixa plana de Liagostera. Aquesta és també a constituciO de es muntanyes que envolten Can Crispins. En Ilur super-fIcie hi ha nombrosos blocs de granit arrodonits que sobresurten de Ia migrada vegetació formada per suros, aulines, brucs, arbocos, gatoses i ginestes, afectada pels incendis cada vegada més freqUents, I que és només un record de es suredes que abans hi havia, quan Llagostera era un important centre taper. L'aciditat de les terres ha afectat en gran manera els jaciments arqueológics de tota aquesta àrnplia regiO litoral de roques eruptives. Ja ens en adonàrem en estudiar es sitges dels p0blats ibèrics de Maiena i Sant Llorenc (Llagostera) (5). La ceràmica I els ossos en sOn molt perjudicats ja en aquests jaciments de Ia plana, relativament recents, i ho han estat molt més a I'estaciO de Can Crispins que ara ens ocupa. En un jaciment encera més antic també a Ia per

El jaciment paleontològic de la Bretxa de la Lloera. Mont-ral

2004

El Museu d'Alcover exposa junt amb la importantíssima col•lecció de fauna marina fòssil del jaciment paleontològic d'Alcover-Mont-ral, del Muschelkalk superior (250 milions d'anys), un húmer de rinoceront del Plistocè (entre 1,67 milions d'anys i 10.000 anys) trobat a Mont-ral, classificat com Rhinoceros etruscus. També es troba exposat a vitrina un ós de cèrvid que forma part de la col•lecció de 139 exemplars fòssils de la mateixa procedència, actualment cedits en dipòsit per al seu estudi a l'Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social dirigit per Eudald Carbonell. La fitxa d'inventari de l'húmer del Rhinoceros etruscus és la 1.266 del Museu d'Alcover, elaborada pel Dr. Josep F. de Villalta el 13 d'octubre de 1989. En aquesta consta com a lloc de troballa el jaciment de La Lloera a Mont-ral, l'autor és l'Andreu Barbarà i la data de trobada el 22 de novembre de 1988, essent litofàcies del jaciment "bretxa". Consultat l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAC) de la DGPC, no constava cap jaciment plistocè a Mont-ral, encara que sí que està registrat el jaciment arqueològic d'època romana i ibèrica brought to you by C metadata, citation and similar papers at core.ac.uk