La construcció de l'islam com a objecte de polítiques públiques a Catalunya (original) (raw)

Polítiques de l'islam i models d'Europa

de l'islam i models d'Europa 11 2. Algunes mesures que limiten la reunió familiar han consistit en rebaixar l'edat dels fills dependents i pujar la dels cònjuges. En general, els fills dependents menors de divuit anys poden entrar al país, però a Alemanya aquesta edat es va rebaixar a 16 anys, afegint l'exigència d'un visat per visitar els pares. Des de juny de 2002, la legislació alemanya torna a rebaixar aquesta edat a dotze anys. A Dinamarca, i també des de 2002, el govern conservador va decidir no permetre l'entrada de cònjuges menors de vint-i-quatre anys, en un intent d'evitar matrimonis endògens (especialment entre les comunitats turques i nordafricanes) i contenir així el creixement de les comunitats islàmiques (Kofman, 2004). L'islam europeu MARTA POBLET C I C L E Aranguren VI. Polítiques de l'islam i models d'Europa 15 4. Vegeu també Kaltanbach i Tribalat (2002) un llistat de websites des d'on es propaga l'islam. MARTA POBLET L'islam europeu 18 7. El Consell Islàmic Belga està compost per setze membres: sis marroquins, quatre turcs, tres musulmans d'altres nacionalitats i tres conversos. Merry, però, assenyala que «la selecció dels candidats ja va ser molt controvertida i, a més a més, l'autoritat del consell sobre els musulmans belgues és àmpliament discutida» (Merry, 2005). Français du Culte Musulman (CFCM). 8 En paraules ja famoses de l'aleshores ministre de l'interior i de cultes, Nicolas Sarkozy, aquest consell d'interlocució entre l'estat i els musulmans havia de servir per «acabar amb l'islam de les coves i els garatges» i, així, «asseure l'islam a la taula de la República» (Rizzi i Fourmont, 2005). Amb el model francès com a referent immediat, Itàlia també té en projecte la creació de la denominada Consulta islàmica. Com assenyala Saint-Blancat, «el naixement difícil d'una representació oficial de l'islam a tots els estats europeus no es deu només a l'absència d'un clergat institucional», sinó que «s'explica millor pel pluralisme intern de tradicions religioses, per la varietat de formes de religiositat, en conjunció amb un entramat de grups ètnics i cultures d'origen i finalment, per les diverses modalitats d'interpretació de la norma» (Saint-Blancat, 2002). Des d'una altra perspectiva, i en el context europeu, pot destacar-se la creació del European Council for Fatwa and Research. Aquest és un consell instituït l'any 1997 amb seu a Londres, format per 30 ulemes sota la presidència de Yusuf al-Qardawi. La tasca d'aquest consell és «donar una resposta col•lectiva de jurisprudència [fiqh] que satisfaci les necessitats dels musulmans a Europa i mirar de resoldre els seus problemes per assolir una integració efectiva a les societats europees». Per tal d'assolir aquests objectius el Consell Europeu publica compendis de fatwa d'índole variada: algunes permeten als musulmans europeus contractar préstecs hipotecaris per comprar els seus habitatges o autoritzen una dona musulmana a casar-se amb un no musulmà sense necessitat de demanar-li que es converteixi. Els llistats de fatwas es publiquen a webs especialitzades, com per exemple www.maison-islam.com, circulen igualment mitjançants el boca a boca i «ajuden els creients a construir-se un tipus d'identitat "neo-ètnica"» (Bertrand, 2003). Aquesta manera d'entendre un islam europeu es coneix com a «fiqh minoritari» o fins i tot «shari'a minoritària». En aquest sentit, Tareq Oubrou, imam de Burdeus, defensa aquesta idea d' «excepcionalitat canònica» dels musulmans europeus i es refereix a una mena de «renda mínima espiritual», o «un conjunt simplificat de principis religiosos que no contradiguin els principis bàsics de l'estat republicà i siguin l'equivalent d'un know-how de la fe» (Bertrand, 2003). Una altra línia teòrica, en canvi, postula que el que cal reformular és tota la tradició jurisprudencial i reemplaçar-la per noves formes de raonament basades en els principis de la shari'a (Bowen, 2004). L'islam europeu MARTA POBLET C I C L E Aranguren VI. Polítiques de l'islam i models d'Europa 19 8. Al CFCM hi són representades les tres grans associacions franceses: la majoritària Union des Organisations islamiques de France (UOIF), amb un fort lligam amb el Marroc i llaços amb el moviment dels Germans Musulmans, la Fédération Nationale des Musulmans de France (FNMF) controlada pel Marroc i, finalment, la Mesquita de París, controlada per Algèria (Bowen, 2004). Actualment, el CFCM representa a 5.219 delegats de 1.230 mesquites, però en dos anys d'existència «ha conegut diverses crisis i no ha sabut resoldre les qüestions de l'atenció religiosa a les presons, la formació d'imams o l'organització del mercat de la carn halal» (Rizzi i Fourmont,

Catalunya any zero: el paper de l'islam en els nostres orígens

2005

Durant la segona dècada del segle VIII, es produí la irrupció d'elements islàmics a la península Ibèrica, que comportaren l'inici d'una nova etapa. Aquest llibre és per a tots aquells que volen saber alguna cosa més sobre el nostre passat medieval i les herències islàmiques de la nostra cultura.

Immigració i comunitats religioses a Catalunya

La incorporació de la qüestió religiosa en l’anàlisi de les migracions és relativament recent (Rath, 2001; Levitt i Jaworsky, 2007). Malgrat algunes excepcions, no és fins ben entrada la dècada dels noranta que els investigadors en ciències socials comencen a tenir en compte de forma explícita el paper de la religió en contextos migratoris. Aquest capítol té per objectiu contribuir a l’anàlisi dels vincles entre la immigració i la religió, centrant la nostra atenció en l’anàlisi de les transformacions del mapa religió català arran de l’increment de les migracions. Tanmateix, però, abans d’entrar a descriure els canvis específics que s’han produït en el paisatge religiós català en els darrers anys, fem alguns apunts de caire general sobre els vincles entre la immigració i la religió.

El Islam creado y recreado. La práctica religiosa musulmana ante la esfera pública vasca

La gestión de la diversidad de acuerdo a los valores democráticos encuentra un capítulo específico y relevante al afrontar la pluralidad religiosa. El reto de encontrar factores que aglutinen en un mismo proyecto social a comunidades con diferentes cosmovisiones adquiere en el caso del colectivo musulmán, características que parecen subrayar el potencial de conflicto que presenta su integración en las sociedades europeas.

Rituals islàmics en diàspora. Les comunitats musulmanes a Catalunya

Revista D Etnologia De Catalunya, 2010

En la ja abundant bibliografia acadèmica sobre les comunitats musulmanes a Europa, l'estudi de la ritualitat islàmica ocupa un lloc molt modest, en relació amb altres temàtiques que en els darrers anys s'han anat imposant (com serien la institucionalització de l'islam, la qüestió dels lideratges en el si d'aquests col·lectius, o les seves expressions identitàries). La importància que es dóna a unes i altres temàtiques denota la manera en què les societats europees segueixen pensant la presència musulmana, en què una bona part encara es troba relacionada amb un passat migratori recent. Enfront d'aquells aspectes externs que suposadament identifiquen aquesta presència, la ritualitat és considerada com quelcom que habita dins dels àmbits comunitaris, interiors, poc visibles. Si, a més, en la conceptualització d'aquesta ritualitat, es parteix del pressupòsit que una de les claus de volta del procés de modernització és, justament, l'ascens de l'individualisme i, en conseqüència, una creixent desritualització, entesa com a voluntat de renunciar a les cerimònies de consagració col·lectiva, s'acabaria acceptant com a mal menor que els rituals esdevinguin un afer particular i íntim, reclosos dins d'uns col·lectius singulars.

¿Ravalistán? Islam y configuración comunitaria entre los paquistaníes en Barcelona

2005

El artículo aborda el proceso de configuración comunitaria del colectivo paquistaní en el barrio barcelonés del Raval. Se argumenta que este proceso, resultado del asentamiento prolongado de este colectivo, está conformando las bases de un espacio diaspórico, en el marco del cual poder analizar la reelaboración de prácticas culturales y discursos identitarios. El autor se centra específicamente en el caso de la expresión religiosa paquistaní en el Raval, a través de la historia reciente de los dos principales oratorios islámicos del barrio.