Fraus monetaris a la Catalunya del segle XV. Segons els comptes del receptor dels emoluments de la Governació General de Catalunya (original) (raw)
Related papers
Contramarcas privadas de valor en moneda castellana al final del s. XV
Resumen Una particularidad de las monedas castellanas de finales del s. XV es la presencia de contramarcas establecidas por particulares para determinar el valor del circulante tras un tiempo de importante desorden en las acuñaciones. A través de la práctica de contramarcar, el mercado castellano demuestra una sofisticación destacable. En el presente artículo se analizan las distintas formas de contramarca y su significado, tanto en moneda de vellón como en la de plata y oro, en este caso más infrecuente. Abstract The Castilian coinage of the XV c. shows sometimes countermarks to mark the value of each circulating coin after a period of disorder in the minting. This practice of cutermarking, express a sort of sophistication of the Castilian market. This article analyse the different forms of countermarks and their meaning in billon, silver and gold coins.
Serie de Trabajos Varios 130 (Museu de Prehistòria de València, Diputació de València), 2023
Les monedes catalanes. Estudi i descripció de les monedes carolíngies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, 3 vols., Barcelona. MHC A. Heiss (1867-1869): Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes, 2 vols., Madrid. NCCAM M. Crusafont (1982): Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Madrid. Comuns anv. anvers desc. descentrada e. err. encuny amb error e. mod. encuny modificat e. rep. encuny reparat e. trencat encuny trencat e. despl. encunyació desplaçada rev. revers sim. similar, semblant a vt. variant vt. indet.
Aproximació a la circulació monetària a la Catalunya del segle XVI .El tresor de Sant Pere de Rodes
1994
a l'Alt Empordà. Els orígens del monestir són tan antics com desconeguts, degut a la manca de testimonis escrits. Tot i això, les primeres dades documentals sobre el monestir es remunten a final de segle IX, quan s'esmenta la presència d'una simple cel•la monàstica. A partir d'aquest moment el lloc de Sant Pere de Rodes es va anar convertint en un important i pròsper centre eclesiàstic. El moment de màxim esplendor se situa durant els segles XI i XII, quan el centre va passar a ser un lloc important de peregrinació i de celebracions de jubileus, fets que van proporcionar al monestir reconeixement i riquesa. També és en aquest moment quan el monestir determina la seva estructura bàsica, a partir de la qual es va configurar l'edificació actual. Però tot aquest esplendor va començar a decaure a final del segle XVII, a partir de la desaparició dels jubileus, i de diversos saqueigs que perjudicaren greument el monestir. En els primers anys del segle XIX els monjos de la comunitat van passar a residir definitivament a Figueres, fet que marca el final de Sant Pere de Rodes. Junt amb les obres de restauració de l'edifici, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va portar a terme una investigació * Gabinet Numismàtic de Catalunya-MNAC.
Butlletí Arqueològic Tarragona, 2019
El Butlletí Arqueològic és l'anuari que, des de 1901, edita la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i que basa la seva línia d'actuació en la publicació de treballs d'Història i ciències auxiliars, amb preferència per l'àmbit de l'Arqueologia i la Història Antiga de Tarragona i el seu territori. https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq Tots els articles d'aquesta revista han estat sotmesos a un sistema d'avaluació per parells cecs (peer review)
Actas XVI Congreso Nacional de Numismática. Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización., 2021
A través del estudio del libro de Clavaria del Consell de Cent del año 1410 (AHCB, 1B.XI Clavaria, 34) podemos reconstruir el ejercicio administrativo de la institución, y en particular, en un período aparentemente convulso como es el principio del Interregno tras la muerte sin descendencia de Martín I. Más allá del simple análisis de las finanzas locales, esta clase de fuente nos permite, por un lado, profundizar en el funcionamiento del Consell y de la propia Clavaria, y por el otro, adentrarnos en cómo afectan sucesos de gran envergadura histórica en la cotidianidad de los órganos de gobierno de la ciudad. En este caso, nos centraremos en la gestión de la Taula de Canvi, en la Taula del Pes dels Florins –que debía validar las monedas y evitar los fraudes–, así como en el nombramiento de los cargos que llevaban a cabo su administración. Además, analizaremos las cuentas municipales sobre la emisión de la moneda, de la que Barcelona tenía gran necesidad de diner menut.
Revista De Dret Historic Catala, 2013
La celebració de l'exposició «La moneda falsa. De l'antiguitat a l'euro», presentada a la sala d'exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC), al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre l'11 de juny de 2010 i el 8 de gener de 2012, ha contribuït a posar en valor i en el centre de l'atenció historiogràfica el fenomen de la falsificació de moneda. L'exposició, com és natural, també ha tingut en compte, en la construcció del seu discurs, els aspectes jurídics relacionats amb la protecció de la moneda i, en correlativa conseqüència, amb la persecució de la seva falsificació, tant en la seva presentació museològica com, especialment, en la publicació del seu catàleg, en el qual han participat diversos historiadors del dret. És per aquesta raó que queda justificada la publicació de la crònica que el lector té a les mans en aquesta tribuna jurídica. Una de les conseqüències directes de l'interès que l'exposició ha despertat ha estat l'aflorament d'un conjunt de materials diversos, inèdits o molt poc coneguts, vinculats a la fabricació de moneda falsa a la Catalunya vuitcentista i conservats en els dipòsits de diversos museus del Principat. La cloenda de la mostra ha semblat el moment idoni per a impulsar l'estudi i la difusió d'unes peces fetes sortir a la llum que han d'ajudar a conèixer el fenomen en un període poc estudiat i amb molt de potencial. És en aquest context que el GNC del MNAC ha impulsat, amb la col•laboració de diversos investigadors d'institucions acadèmiques i museístiques, l'organització de la Jornada d'Estudi «La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix», coordinada pel comissari de l'exposició, Albert Estrada-Rius, amb l'objectiu final d'aportar una mica més de llum a un període en el qual la falsificació monetària va tenir un paper rellevant que encara no ha estat valorat en la seva justa mesura. La jornada d'estudi que es comenta neix, doncs, en el context de les activitats dinamitzadores que tota exposició ha de promoure amb objectius diversos. És a dir, des de la important tasca de difusió d'un patrimoni i la projecció d'uns continguts al públic, fins a l'esperonament de la recerca en àmbits vinculats al tema triat per a l'exposició. En aquest sentit, la Jornada ha sorgit com una manifestació d'aquest segon tipus d'iniciativa, atès que, arran de l'interès suscitat per la mostra, com ja s'ha assenyalat, s'ha començat a identificar-se un patrimoni inèdit custodiat en diverses institucions museístiques del país, així com la potencial riquesa de fonts i la correlativa manca d'estudis sobre el desenvolupament del fenomen a la Catalunya del segle xix.