Les polítiques familiars a Catalunya (original) (raw)

Polítiques familiars a Catalunya: una primera aproximació

Revista Catalana de …, 2003

Resum: L'objectiu de l'article és exposar les conclusions d'un estudi en el qual s'ha analitzat la política familiar a Catalunya, tant la que és competència de l'Estat espanyol com la que ha impulsat, com a política pròpia, el Govern autònom de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Programa Integral de Suport a les Famílies (PISF) aprovat l'any 1993. L'estudi ha volgut respondre a la pregunta següent: El Govern de la Generalitat està impulsant un model coherent de política familiar? La política familiar de la Generalitat, si bé es declara de vocació universalista, mostra a la pràctica un caràcter clarament assistencialista. En general, ha mancat direcció i voluntat política per a la implementació de les mesures proposades al PISF. El retard en la formació de noves famílies és degut a la precarietat actual dels contractes de treball, però també a la inexistència d'una política d'habitatge social. Les joves parelles tampoc no disposen de prestacions universals per fills a càrrec, fet que contribueix també a la baixa fecunditat de les dones catalanes. Les mesures per facilitar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar-a banda els permisos per maternitat i parentalitat, que són competència de l'Estat espanyol-no s'han implementat. Així, una de les característiques més Revista Catalana de Sociologia, 12 (2000), p. 141-153 141 1. Aquest és el títol d'una recerca efectuada pels mateixos autors per encàrrec de la Fundació Bofill (Barcelona, Fundació Bofill, en premsa). L'article en fa la presentació i n'ofereix les conclusions finals.

Presente y futuro de la política familiar en España

Reis, 1995

Antes de abordar cualquier discusión sobre la política familiar es frecuente discutir el propio concepto de política familiar, pues todas las políticas públicas, y en especial las políticas económica y social, pueden ser reinterpretadas en términos de política familiar al beneficiar de manera directa o indirecta a las familias. Dada la ausencia de espacio disponible para acometer tal discusión, nos limitaremos a señalar, antes de proceder a la discusión del presente y futuro de la política familiar española, lo que entendemos en este contexto por política familiar.

Bienestar y políticas familiares en España

2007

The article analyses recent development in families and social policy-making. First, a succinct review is carried out on programmes and policies since the times of transition to democracy (late 1970s). Subsequently, political initiatives and legislation put forward by PP (1996-2004) and PSOE (2004- ) Governments are examined contrasting the approaches taken by both main Spanish parties. Among the concluding remarks it is pointed out that the articulation of a framework for family protection is still pending in Spain’s social protection system. It should guarantee the universal individual rights of family members and uphold the primary social function that families provide for social welfare.

Per una sociologia de la família a Catalunya

Papers. Revista de Sociologia, 1979

Aquest article constitueix un intent de plantejar els principals problemes que suscita l'estudi de la família catalana des d'un punt de vista sociolbgic. Després de fer un breu reph a les escasses publicacions sobre el tema, l'autor proposa un marc tebric dins el qual es puguin inscriure les futures investigacions i enumera un cathleg de qüestions que mereixen un tractament aprofundit en un estudi sobre la família a Catalunya. L'article comenca analitzant els problemes plantejats per l'estructura i el volum de les llars, i passa tot seguit a completar aquest enfocament a base d'examinar el cicle evolutiu dels grups dom2stics. L'última part de l'article és dedicada a estudiar la relació existent entre els rols conjugals &una família i l'ambient social que l'envolta, i proposa una hipbtesi per a relacionar ambdós termes.

Un dubtós retorn: evolució recent de la família a Catalunya

A Catalunya, el model de matrimoni precog i universal que imperava durant la decada dels seixanta es va esfondrar a partir de mitjan els setanta per invertir completament la seva tendencia: model tarda i reducció important e n la formació de famílies. La recuperació dels nivells de nupcialitat i fecunditat depen de la conjuntura economica i no pas d'un incert retorn a un ccmodel tradicional^^.

Matrimonis mixtos i fills de la barreja a Catalunya

Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família eBooks, 2015

Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és «fruit de diversos llevats i, per tant, una bona «llesca» del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge». A més, la barreja o mixticitat a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc.), ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans o xarnegos de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l'abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migratori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s'obren importants interrogants. En aquest capítol, primer mostrarem la incidència i característiques sociodemogràfiques d'aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que alerta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença i els processos de socialització i d'integració social d'«els nous altres catalans».