"In nomine Domini ecclesia consecrata est". Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica -segles III-VII dC- (Barcelona, 2015) (original) (raw)
Related papers
2021
La catedral romànica de Barcelona, iniciada cap al 1037 i consagrada l’any 1058, fou sens dubte una de les fàbriques cardinals en l’arquitectura catalana de mitjan segle XI. Malauradament són molt limitats els coneixements certs de què disposem quant a la seva definició material. Amb l’ànim de progressar sobre les propostes de restitució avançades fins avui, aquest volum conjuga set estudis que, a través de l’examen crític de fonts documentals, materials i tecnològiques, ofereix noves i justificades interpretacions. Al mateix temps que es desvetlla el coneixement de l’església episcopal, es raona la vibrant vitalitat tant dels protagonistes històrics com del teixit urbà, monumental i social que, de manera simbiòtica, es va organitzar al voltant de la catedral. El puzle històric i artístic del període romànic rep ara una peça cabdal. https://www.documentauniversitaria.com/producte/la-catedral-romanica-de-barcelona/
* Els resultats descrits en aquest article són, en part, fruit dels treballs vinculats als projectes de recerca «Sedes Memoriae 2: Memorias de cultos y las artes del altar en las catedrales medievales hispanas: Oviedo, Pamplona, Roda, Zaragoza, Mallorca, Vic, Barcelona, Girona, Tarragona» (2020-2024), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (PID2019-105829GB-I00), i «SGR Escenaris i edificis religiosos medievals a la Corona d’Aragó ERM (CdA)» de la Generalitat de Catalunya (2021 SGR 00212). Al llarg dels anys 2021 i 2022 s’ha dut a terme la restitució virtual dels absis majors de les catedrals romàniques de Vic i de Girona, ambdues desaparegudes en temps posteriors a causa de la reconstrucció dels edificis respectius. En tots dos casos, les restitucions tenien com a objectiu, a banda de la generació de sengles productes culturals, la reflexió científica sobre les arts de l’altar i la configuració espacial i decorativa dels escenaris litúrgics en el context de l’art romànic català (segles xi-xiii), a través de l’estudi d’aquests espais concrets, de les diferents possibilitats restitutives a partir de les dades disponibles i del debat crític al seu entorn. Abstract Over the course of the years 2021-2022, the main apses of the Romanesque cathedrals of Vic and Girona, both of which had disappeared as a result of the reconstruction of the respective buildings, have been digitally rebuilt. In both cases, the purpose of the reconstructions, apart from generating the respective cultural products, was to carry out a scientific reflection on the altar arts and the spatial and decorative configuration of the liturgical settings in the context of Catalan Romanesque art (11th-13th centuries), through the study of these specific spaces and of the various possibilities of reconstruction based on the available data, together with a critical discussion of these matters.
Natalia Nuñez Bargueño, 2018
Nuestro trabajo parte de la premisa de que, a finales de siglo XIX y principios del XX, en respuesta al conocido abandono del templo por parte de los fieles, surgiría un nuevo tipo de prácticas de recatolización, más acordes al catolicismo militante impulsado por León XIII y Pio X y a la expresión de una masculinidad católica pública acorde a los tiempos. El presente trabajo tiene como objeto analizar la celebración del Congreso Eucarístico Internacional como ilustración de dicho impulso. Tras hacer una doble introducción al debate en torno a la ciudad en los estudios religiosos, y al nacimiento del Congreso Eucarístico Internacional, nos concentraremos en el análisis del Congreso de Madrid (1911), como protesta contra la política del gobierno liberal de Canalejas, como proyecto de dar visibilidad a una nueva concepción de la identidad católica en el espacio público y como contribución al proyecto de confirmación del componente católico de la identidad de Madrid como capital digna de la Monarquía y el Estado español.