“Altres formes de diner: dels vals al Banc del Temps”- XIX Curs d'història monetària hispànica (original) (raw)
Related papers
Cent anys de «Filosofia del diner»
Papers. Revista de Sociologia, 2000
Un i versitat de Bielefeld. Alemània Re s u m L ' a rticle presenta les línies mestres de l'obra de Simmel: La Filosofia del diner tot situant històricament aquesta obra i el seu autor. Els arguments principals d'aquest gran clàssic de la sociologia són exposats per tal de mostrar el caràcter novedós de l'aportació de Si m m e l. Paraules clau: Simmel, Filosofia del diner.
Revista De Dret Historic Catala, 2013
La celebració de l'exposició «La moneda falsa. De l'antiguitat a l'euro», presentada a la sala d'exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC), al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre l'11 de juny de 2010 i el 8 de gener de 2012, ha contribuït a posar en valor i en el centre de l'atenció historiogràfica el fenomen de la falsificació de moneda. L'exposició, com és natural, també ha tingut en compte, en la construcció del seu discurs, els aspectes jurídics relacionats amb la protecció de la moneda i, en correlativa conseqüència, amb la persecució de la seva falsificació, tant en la seva presentació museològica com, especialment, en la publicació del seu catàleg, en el qual han participat diversos historiadors del dret. És per aquesta raó que queda justificada la publicació de la crònica que el lector té a les mans en aquesta tribuna jurídica. Una de les conseqüències directes de l'interès que l'exposició ha despertat ha estat l'aflorament d'un conjunt de materials diversos, inèdits o molt poc coneguts, vinculats a la fabricació de moneda falsa a la Catalunya vuitcentista i conservats en els dipòsits de diversos museus del Principat. La cloenda de la mostra ha semblat el moment idoni per a impulsar l'estudi i la difusió d'unes peces fetes sortir a la llum que han d'ajudar a conèixer el fenomen en un període poc estudiat i amb molt de potencial. És en aquest context que el GNC del MNAC ha impulsat, amb la col•laboració de diversos investigadors d'institucions acadèmiques i museístiques, l'organització de la Jornada d'Estudi «La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix», coordinada pel comissari de l'exposició, Albert Estrada-Rius, amb l'objectiu final d'aportar una mica més de llum a un període en el qual la falsificació monetària va tenir un paper rellevant que encara no ha estat valorat en la seva justa mesura. La jornada d'estudi que es comenta neix, doncs, en el context de les activitats dinamitzadores que tota exposició ha de promoure amb objectius diversos. És a dir, des de la important tasca de difusió d'un patrimoni i la projecció d'uns continguts al públic, fins a l'esperonament de la recerca en àmbits vinculats al tema triat per a l'exposició. En aquest sentit, la Jornada ha sorgit com una manifestació d'aquest segon tipus d'iniciativa, atès que, arran de l'interès suscitat per la mostra, com ja s'ha assenyalat, s'ha començat a identificar-se un patrimoni inèdit custodiat en diverses institucions museístiques del país, així com la potencial riquesa de fonts i la correlativa manca d'estudis sobre el desenvolupament del fenomen a la Catalunya del segle xix.
Serie de Trabajos Varios 130 (Museu de Prehistòria de València, Diputació de València), 2023
Les monedes catalanes. Estudi i descripció de les monedes carolíngies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, 3 vols., Barcelona. MHC A. Heiss (1867-1869): Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes, 2 vols., Madrid. NCCAM M. Crusafont (1982): Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Madrid. Comuns anv. anvers desc. descentrada e. err. encuny amb error e. mod. encuny modificat e. rep. encuny reparat e. trencat encuny trencat e. despl. encunyació desplaçada rev. revers sim. similar, semblant a vt. variant vt. indet.
Actas XVI Congreso Nacional de Numismática. Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización., 2021
A través del estudio del libro de Clavaria del Consell de Cent del año 1410 (AHCB, 1B.XI Clavaria, 34) podemos reconstruir el ejercicio administrativo de la institución, y en particular, en un período aparentemente convulso como es el principio del Interregno tras la muerte sin descendencia de Martín I. Más allá del simple análisis de las finanzas locales, esta clase de fuente nos permite, por un lado, profundizar en el funcionamiento del Consell y de la propia Clavaria, y por el otro, adentrarnos en cómo afectan sucesos de gran envergadura histórica en la cotidianidad de los órganos de gobierno de la ciudad. En este caso, nos centraremos en la gestión de la Taula de Canvi, en la Taula del Pes dels Florins –que debía validar las monedas y evitar los fraudes–, así como en el nombramiento de los cargos que llevaban a cabo su administración. Además, analizaremos las cuentas municipales sobre la emisión de la moneda, de la que Barcelona tenía gran necesidad de diner menut.