ROJAS, A. (2012) Una proposta d’oci i activitat turística a partir del patrimoni cultural: Esdeveniments de divulgació històrica de Catalunya. Papers of first congress of leisure and tourism OCITUR 2012, Mataró, 904-926. ISBN: 978-84-695-3343-7 (original) (raw)
Related papers
Resumen: En este artículo se analizan las características del público visitante turista en tres equipamientos museísticos de carácter etnológico, situados en el Pirineo catalán, de características museológicas similares: el Ecomuseo de las Valls d'Àneu, el Museo de las Trementinaires y el Museo de la Val d'Aran. Una serie de encuestas, desarrolladas en estos centros y en los territorios donde estos se encuentran, permiten una aproximación a las principales características de sus visitantes y, a partir de este conocimiento, se hace posible inferir en el estudio de la función turística de este tipo de equipamientos patrimoniales en el ámbito local.
Resumen Los eventos de recreación histórica presentan características y contextos que los dotan de un gran potencial para desarrollar actividades de difusión del patrimonio histórico. En los últimos años se han vuelto cada vez más presentes en el programa anual de actividades municipales. El alto número y variedad de perfiles de visitantes que reciben durante su celebración los convierte en un campo con muchas posibilidades para el diseño de actividades turísticas, el apoyo de sectores económicos tradicionales y el desarrollo de políticas de difusión a través del uso del patrimonio histórico. La exploración y la utilización de estos potenciales es desigual en todos los eventos analizados en este trabajo. Palabras clave: Patrimonio histórico. Eventos de recreación histórica. Difusión. Conservación. Abstract Re-enactment events present features and contexts that provide them with a broad scope and potential to develop activities for historical heritage's dissemination. In recent years they have become increasingly common in the annual program of municipal activities. The high number and diversity of visitor types they receive make them very attractive showcases for the designing of tourism activities, the reinforcement of local traditional economic sectors and the development of policies to promote and disseminate cultural heritage. Nevertheless, the prospect of these potentials is uneven in all the events analyzed in this paper. Keywords: Heritage. Re-enactment events. Dissemination. Conservation.
La recreación histórica en Cataluña como recurso de la socialización del conocimiento, 2019
En el presente artículo se aportan los resultados del análisis de los programas de actividades de 114 de eventos de celebración anual de Cataluña activos en el año 2018. El foco de atención se centra específicamente en aquellos eventos que utilizan la Historia y el Patrimonio Cultural como eje temático y reclamo promocional. Los datos resultantes posibilitan trazar las características principales y obtener una visión general de ellos. Se constata un predominio de eventos centrados en época medieval, más de la mitad, a las que se les suman propuestas enmarcadas en otras épocas históricas. Visibilizan cómo las teatralizaciones y las recreaciones históricas, con diferente grado de peso y presencia, juegan un papel en las acciones de socialización del conocimiento incluidas en los programas de actividades, en un marco lúdico y festivo de fin de semana. La obtención de datos cuantitativos permite llevar a cabo diversas valoraciones sobre la presencia de la recreación histórica, así como de otras acciones de socialización del conocimiento de la Historia y del Patrimonio Cultural.
The role of archaeological journals in Catalonia can be understood in the context of a process of consolidation and professionalization of the archaeological activity. In this context the existence of networks that offer a faster distribution than traditional publications on paper (monographs, Miscellaneous, etc.) allowed to create and spread a variety of different publications of historical, archaeological, artistic and scientist subject in a Catalan language. In this sense the trajectory of a journal such as Cota Zero, with 25 issues published allows us to understand and assess the main challenges and the main constraints reached during the last 30 years related to the Catalan archaeology spread.
Els Pirineus van ser el destí de la missió arqueològica organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907. El grup, compost entre d'altres per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i Adolf Mas, va recórrer diverses valls i van descobrir i analitzar el patrimoni artístic i documental que amagaven. Altres personalitats havien admirat, i van admirar, durant el mateix període, com ells, el que el pas del temps havia mantingut inalterat durant segles en aquells poblets encimbellats (Lluís Domènech i Montaner, mossèn Cinto Verdaguer, Josep Pijoan…). En el decurs de la nostra ponència farem un recorregut a través dels testimonis escrits o gràfics que ens han pervingut d'aquests viatgers il·lustrats i erudits que d'ençà del segle xix van reconèixer la vàlua d'aquell patrimoni artístic, entre els quals s'hi compten altrament les personalitats arribades des del vessant nord. El seu descobriment va tenir incidència historiogràfica, però, alhora, va obrir la porta a la recuperació d'uns excel·lents conjunts pictòrics d'època romànica i a la seva salvaguarda.
Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia (S Palou i F Mancinelli, coords, Diàlegs d'antropologia i turisme. Etnografia i debats contemporanis), 2016
El gruix dels treballs en antropologia del turisme para atenció o bé en la mercantilització de la cultura o bé en la cerca de la seva autenticitat. Són pocs els autors que hi exploren la producció del turisme i quan ho fan hi primen les forces expansives del capitalisme, incloent-hi l’organització del treball. El que sovint hi manca, però, és l’estudi del treball que cau fora del format salarial i que s’esdevé clau en la producció dels espais que atreuen el capital en forma d’arribades turístiques i d’iniciatives immobiliàries. Aquest article té per objectiu examinar el treball viu i el treball mort necessaris per a la producció del patrimoni cultural. Sostenc que la indústria turística necessita transformar en mercaderies tant els espais treballats en el passat com els valors d’ús col·lectius presents. És per això que pos èmfasi en l’absorció per part del capitalisme tant de les perifèries externes com de les internes. Després d’il·lustrar aquest argument amb varis esquetxos etnogràfics extrets de ma recerca en el Centre Històric de la Ciutat de Mallorca (Illes Balears, Espanya), arrib a la conclusió que la relació entre el treball mort i el treball viu dels que està fet el patrimoni presenta deficiències atès l’accés diferencial que la gent té al producte del seu treball col·lectiu.