"El papel de la juventud en los desórdenes públicos en la Navarra de la Edad Moderna (1512-1808)". Manuscrits: Revista d'història moderna, 29 (2011), pp. 117-134. (original) (raw)
Related papers
Durante la Edad Moderna los altercados que perturbaron el orden público fueron constantes y repetitivos. Sin embargo, los estudios que se han centrado en su análisis han descuidado una faceta que resulta elemental para poder comprenderlos de un modo satisfactorio. Me estoy refiriendo a la composición de aquellos actos violentos. ¿Quiénes fueron sus instigadores y causantes? En este artículo se podrá comprobar que los religiosos locales tuvieron un papel relevante en el reino de Navarra en ciertos desórdenes públicos. Pudiéndolos rastrear en la mayoría de los disturbios que tuvieron lugar entre 1512 y 1808, bien fuesen éstos relativos a actos de violencia física, verbal o escrita.
Durante el Antiguo Régimen las cencerradas actuaron en la mayoría de las ocasiones como mecanismos de control y represión de los comportamientos colectivos. En ellas sus causantes se valieron de una serie de instrumentos para realzar sus actuaciones, tratando de esta manera de legitimar sus acciones. El presente artículo tiene como finalidad estudiar estos sucesos prestando una especial atención a sus funciones y objetivos. Sin embargo, la tarea principal consistirá en profundizar en los casos vistos en el reino de Navarra, organizándolos en tres grupos: 1. enlaces matrimoniales; 2. comportamientos inmorales; 3. acciones de gobierno. Todo ello con la intención de comprender de un modo satisfactorio estas prácticas de justicia comunitaria.
La Biblioteca Joventut (1901 1914) i el darrer Modernisme. "Els Marges", núm. 64 (1999), p. 39-67.
La Biblioteca Joventut (1 90 1-19 14) i el darrer Modernisme* per lmma Farré i Vilalta En el panorama cultural català les revistes modernistes tenen una importància cabdal, atès que són òrgans d'influència decisiva en una època mancada d'institucions oficials que vetllin per la cultura. Si, a més, aquests òrgans se situen a la cruïlla d'un moviment a un altre, el relleu que adquireixen es multiplica. Aquest és el cas de «Joventut» (1900-1906), la qual ha estat considerada la revista de la segona etapa del Modernisme, aquella que se singularitza, a nivell literari, pel desvirtuament de les propostes estètiques i que encarna més bé que cap altra l'estil modernista que en aquells anys havia esdevingut moda.' «Joventut» no neix del no-res, sinó que apareix amb un petit coixí d'altres experiències periodístiques i editorials properes, com és el cas de L'Avenç, que, com a revista, havia endegat els primers passos del moviment i, des del vessant editorial, havia iniciat unes col.leccions que intentaven de resoldre part de les mancances literàries (tant d'obres originals com de traduccions) del país i que pretenien arribar al màxim de lectors, atès el preu econòmic amb què eren posades a la venda. Els homes de «Joventut» decidiren de diversificar la seva tasca cultural emprenent semblantment l'edició de llibres.