Creació col·lectiva: una panoràmica des del projecte Germinador (original) (raw)
Related papers
El Tapis De La Creació I Els Cabalistes De Girona
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2000
ha assenyalat molts de paral•lelismes i antecedents dels components individuals de la iconografia del Tapís en l'art clàssic i medieval, però no ha trobat cap més obra anterior que s'assembli tant al Tapís en el disseny global i en la distribució temàtica com els mosaics de Beth-Alfa, instal•lats entre els anys 518 i 527. La conclusió més òbvia és que els mosaics de Beth-Alfa van servir de model per al Tapís, però, en aquest cas, cal resoldre el problema de com es van arribar a conèixer, a la Girona medieval, uns mosaics galileus del s. VI. Calzada defuig el problema, i es limita a comentar: "No és que afirmem que el Tapís depengui directament del mosaic de Beth-Alfa. El que passa és que, com diu Barral i Alfet, els teixits o brodats, les pintures murals i els mosaics de paviment foren objecte d'una imitació, uns dels altres. Sense una dependència directa d'una d'aquestes peces artístiques d'una altra concreta-unes més antigues, altres més recents-llur estructura i composició era molt repetida. I en el cas del nostre Tapís podem trobar un bon punt de referència en el mosaic de la sinagoga de Beth-Alfa." (199). En les meves pròpies investigacions sobre els cabalistes de Girona, he trobat molts paral•lelismes entre el simbolisme emprat per aquests i el del 1 Vull donar les gràcies de tot cor al professor Jorge García López per la gran generositat amb què m'ha ajudat a obtenir els materials sobre el Tapís de la Creació esmentats en aquest article.
Formar en «temps líquids»: construir equip fent projecte comú
Innovib Recursos I Recerca Educativa De Les Illes Balears, 2011
The recent enormous societal and educational changes have made rethinking the meaning of continuing teacher training a must. If until recently the work of the CEP (in-service teacher training centre) in Ibiza was predominated by the offer of courses and seminars, the experience of the challenges to be tackled in accompanying the implementation of Pedagogically Innovation Projects (PIP) and the nature of the training received during the experience have led us to question our professional role. The response has been found in the construction of a common educational project, a process that involves a recreation of our CEP as authentic teamwork in the service of true innovation in schools.
Ensomniar Quimeres? Un sistema d'inventari col·laboratiu que pogué ser
L'argila de la Mitja Lluna, 2018
A reflection about a collaborative medieval pottery inventory system, developed in the SIAM (Valencia Archaeological Service), and its fate Una reflexió sobre un sistema d'inventari col·laboratiu per a les ceràmiques post-clàssiques desenvolupat en el SIAM (Servei Arqueològic de València) i la seua sort. Una reflexión sobre un sistema colaborativo de inventario d para las cerámicas postclásicas desarrollado en el SIAM (Servicio Arqueológico de Valencia) y su suerte
Creació col·lectiva i apropiació tecnològica
Grup de Recerca “Art, Arquitectura i Societat Digital”, 2012
Espanya) de manera que pot ser lliurament reproduït i se'n poden crear obres derivades mentre se'n citin els autors i s'utilitzi la mateixa llicència o una llicència equivalent amb les mateixes llibertats.
2004
De finals de 2001 fins a 2003, la Fundació Jaume Bofill va animar un procés de reflexió al voltant de projectes i experiències de Catalunya que ja aleshores utilitzaven l'expressió artística com a mitjà educatiu amb joves en risc d'exclusió. Aquesta publicació va ser el resultat de la posada en comú entre diversos/es professionals del sector i també l'embrió de la xarxa Artibarri: http://artibarriblog.wordpress.com/
Debats. Revista de cultura, poder i societat, 2021
[Both this and the Castilian versions are translations of the editor from a paper originally written in English that will appear in the Anual Review 6]. Aquest article explora alguns aspectes de l'estudi científic de la creativitat centrant-se en la creació d'humor lingüístic intencionat. Sostenim que aquest tipus de creativitat pot explicar-se dins d'un enfocament cognitiu influent, però que aquest marc no és una recepta per a produir exemples nous d'humor i fins i tot pot evitar-los. Començarem identificant tres grans problemes que sorgeixen en tractar de precisar els trets centrals de la creativitat i algunes de les formes adoptades pels estudis cognitius en aquesta cerca. Després considerarem què anomenem «humor creatiu», que exhibeix les característiques centrals de la creativitat abans esmentada. Després investigarem com un enfocament cognitiu clau per a la comunicació humana pot explicar l'humor creatiu. Acaberem extraient conclusions i destacant les limitacions dels enfocaments cognitius per a entendre la creativitat.. Paraules clau: humor lingüístic, humor creatiu, resolució de la incongruència, teoria de la rellevància.
VIDEOLIT: APRENENTATGE ACTIU A TRAVÉS D'UN PROJECTE DE CREACIÓ
Presències i virtualitats. Les TIC i la didàctica de l'art als espais museístics, 2010
Presentació de Projecte Videolit, que s'insereix en el projecte "La paraula pixelada", com a eina educativa, artístics i de divulgació. Reflexió sobre la trobada entre la paraula, la imatge i el so.
Art urbà a Granollers. El procés creatiu com a eina comunitària i educativa
2021
Resum: En els últims temps les fronteres de l'autoria i del lloc que ocupa la creació artística s'han anat difuminant. Per una banda, ja fa molts anys que alguns artistes consolidats han establert el carrer, els murs i l'espai públic com un context perfectament vàlid per a l'art, i els murs de les ciutats s'han convertit en suport d'imatges colpidores d'artistes de tots els estils. D'altra banda, l'autoria i la mà de l'artista ha anat perdent importància en pro del col•lectiu, sovint també de la comunitat, que té una participació important en el procés creatiu. En el panorama internacional, i Catalunya no n'és una excepció, hi ha molts artistes que fan de l'art urbà o de la pintura mural el seu terreny de creació. Aquest article aborda, a través d'intervencions realitzades a la ciutat de Granollers, les potencialitats que l'art pot tenir en l'àmbit educatiu i comunitari, més enllà de la pintura mural.