Una aproximació pragmàtica als llibres proverbials catalans (original) (raw)

A propòsit de la tradició textual i l'edició crítica dels "Mil proverbis" (1302) de Ramon Llull

Anuari Verdaguer, 24, pp. 253-266, 2016

Ramon Llull és autor de cinc col·leccions de proverbis, escrites entre 1296 i 1302. Una d'elles és els Mil proverbis (1302), redactada en alta mar quan l'escriptor mallorquí tornava d'un viatge que l'havia dut fins a l'extrem oriental de la Mediterrània. Es tracta d'un recull de poc més d'un miler d'enunciats d'intenció parenètica, la majoria molt breus, organitzats per matèries. L'obra, que fou composta en català, ens ha pervingut en sis manuscrits medievals que la transmeten íntegra, un còdex del s. xV que conté només els capítols 3-4 del text, un manuscrit complet del s. xViii i una edició del 1746, la qual presenta el text català acarat a una versió llatina del recull. A banda, en un còdex del s. xVii hem conservat una segona traducció llatina del text. Les col·leccions de proverbis medievals plantegen al filòleg una sè-1. Totes les dades contingudes en aquest estudi provenen dels capítols V i VII de la tesi doctoral de qui signa aquestes ratlles,

L'analogia i el paral·lelisme en l'estil proverbial de Ramon Llull

Caplletra, 2022

Ramon Llull is the author of a large and remarkable corpus of proverbs. He wrote five proverb collections mainly between 1295 and 1302. After contextualizing these texts in the frame of Llull’s intellectual career, summarising their most relevant features and synthetizing some aspects of paremiological theory about proverb markers, this paper examines the use of a set of rhetoric figures in the formulation of proverbs, specially personification and parallelism, which is put into relation with the functions and applied contexts that Llull envisage for his own proverbs.

La persistència de catalanismes lèxics dins les pragmàtiques

Teixir xarxa, fer camí Aportacions presents al futur de la catalanística, 2021

Resum: L’objectiu d’aquest treball és reflexionar sobre l’entrada i la persistència de catalanismes en el lèxic del regne de Nàpols durant els segles xvi-xviii, època en què l’ús de la llengua en el sud d’Itàlia estava fortament influït pel castellà. Per això, aquest estudi es basa en l’anàlisi lèxica i etimològica de formes procedents de fonts jurídiques com les Pragmàtiques. En concret, s’han pres com a referència exemples lèxics del llenguatge tèxtil, econòmic i mariner. Aquests àmbits lingüístics ofereixen una mostra d’insercions catalanes en la llengua escrita de Nàpols, tot i que el contacte més fort amb els catalans del regne d’Aragó ja havia acabat. The aim of this work is to reflect on the entry and persistence of Catalanisms in the lexicon of the Kingdom of Naples during the xvi-xviii centuries, when the use of the language in southern Italy was heavily influenced by Spanish. For this reason, this study is based on the lexical and etymological analysis of forms from legal sources such as Pragmatics. In particular, lexical examples of the textile, economic and marine language have been taken as reference. These linguistic areas offer a sample of Catalan inserts in the written language of Naples, although the strongest contact with the Catalans of the Kingdom of Aragon was over at the time.

El proverbi en context: teoria i pràctica de les formes sentencioses medievals

Els marges, 2016

RESUM: Aquest article ofereix una breu valoració de la teoria de les formes sentencioses a l'Edat Mitjana, un repàs de la terminologia utilitzada pels compiladors de col·leccions de sentències per denominar els enunciats que en formen part i una anàlisi aplicada d'un conjunt de reculls de proverbis catalans dels s. XIII-XIV. ABSTRACT: This paper provides a brief assessment of the medieval theory on maxims and proverbs and a review of the terms used by compilers of proverb collections to designate the sayings included in them; it then applies its findings to the analysis of a set of Catalan proverb collections from the thirteenth and fourteenth centuries.

Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval

Estudios Románicos, 2019

Reseña a: Gemma Avenoza, Mertixell Simó, M. Lourdes Soriano Robles (eds.): Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval / Estudios sobre pragmática de la literatura medieval. València: Universitat de València, 2017.

Los "Mil proverbis" de Ramon Llull en el marco de la tradición sapiencial a principios del siglo XIV

Uno de los problemas difíciles de resolver que plantea la obra de Ramon Llull es justamente el de sus fuentes. La dificultad de detectar fuentes directas o certeras en los textos del beato está relacionada con su exigencia fundamental de evitar el uso de autoridades en la disputa interreligiosa. De ahí que en la bibliografía reciente se haya podido caracterizar el Arte, su sistema de pensamiento, el cual tiene una clara vocación apologética, como una “autoridad alternativa”. No parece que las colecciones de proverbios que escribió Llull constituyan una excepción en este terreno. Aunque se podría aducir que en el caso del Árbol ejemplifical (1296), un repertorio que combina ejemplos narrativos y proverbios, se pueden detectar ciertas influencias de la tradición sapiencial oriental, más que intentar encontrar filiaciones claras, en el caso de Llull parece más eficaz, al menos por el momento, analizar cómo encaja en el marco de la tradición sapiencial occidental en el paso del siglo XIII al XIV. En esta ocasión, focalizaremos nuestra atención en los Mil proverbis (1302).

Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024

Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.