Demografia i poblament de les Illes Balears a l'antiguitat (original) (raw)

Demografia i pensions a les Illes Balears

2012

El proces d’envelliment de la poblacio, registrat tant a nivell de les Illes Balears com d’Espanya, implica un constant increment del nombre de persones «jubilables» de 65 i mes anys. Aquest canvi demografic te efectes sobre la demanda de serveis i les despeses lligades a l’Estat del Benestar, la qualitat del qual esta en gran part lligada al manteniment d’unes pensions publiques dignes. En relacio a aquest fet, ha sorgit un debat que intenta cercar estrategies quan la ratio de dependencia o de sostenibilitat entre el nombre de cotitzants i de pensionistes es veu progressivament disminuida. Aquest fet ha donat lloc a mesures d’ajustament, entre les que destaquen l’augment de l’edat legal de jubilacio, l’increment dels anys cotitzats per tenir dret a la pensio completa, la disminucio de la cobertura de prestacions dels pensionistes i/o la disminucio de la quantia economica de les pensions a percebre, entre d’altes. Aquest debat, basat unicament en factors demografics, exclou altres a...

Les Illes Balears dels segles V a VIII dc. Algunes noves dades aportades per l’arqueologia del segle XXI

Huguet, E., Ribera A. V. (Coords.): En temps dels visigots al territori de València, València, 164-169 i 237-238., 2019

Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant els segles V a VIII dC. Aquest període, anomenat per alguns com a antiguitat tardana i, per altres, com a alta edat mitjana, coincideix en el temps amb els regnes visigòtics de la península Ibèrica. Cal recordar però que, tot i l’existència de teories indocumentades que proposen el contrari, els visigots mai varen dominar les Balears, tal com ha demostrat Josep Amengual i Batlle, tant a partir de les fonts escrites, com de les arqueològiques. Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Imperi bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420 ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes. L’abans mencionat Josep Amengual i Batlle ha estat qui més inferències ha fet deduïdes, principalment, a partir de les informacions contingudes a les escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. Molt probablement, d’elles encara se’n poden extreure més coneixements històrics però, no hi ha dubte que és a partir de les dades que estan aportant els treballs arqueològics d’on més es podrà escriure la història de les persones que varen habitar l’arxipèlag balear durant els segles V a VIII dC. Durant el darrer quart del segle XX, es varen realitzar diverses excavacions arqueològiques i alguns treballs d’investigació molt meritoris, els quals servirien per enllumenar més els segles V-VI que no pas els VII-VIII. Es poden destacar els realitzats per Pere de Palol i diversos membres del seu equip de la Universitat de Barcelona, centrats en els assentaments no urbans amb basíliques de Mallorca i Menorca. Per altra banda, cal esmentar la labor feta a la ciutat mallorquina de Pollentia i la publicació de materials mobles allà trobats, així com d’algunes construccions tardanes. Pel que fa a les Pitiüses, sobresurten les excavacions, l’obra investigadora i les publicacions de Joan Ramon Torres. En un context més general, Miquel Barceló i Perelló és qui més aportacions va fer per mirar de conèixer què és el que va esdevenir a les societats balears dels segles VII a X. Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquesta petita aportació que tenen entre mans, el seu objectiu és exposar algunes noves dades arqueològiques referides a les Illes Balears dels segles V a VIII dC, donades a conèixer durant el segle XXI. S’ha procurat que siguin les més rellevants però, també és cert que, a causa de les reduïdes dimensions d’aquesta aportació, de ben segur que se’n pot trobar qualcuna a faltar.

Limitacions d'algunes suposicions emprades a les recerques sobre la prehistòria inicial de les Balears

Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2009

Limitacions d'algunes suposicions emprades a les recerques sobre la prehistòria inicial de les Balears JOSEP ANTONI ALCOVER RESUMEN El presente trabajo explora las limitaciones de algunas suposiciones utilizadas recientemente por diferentes autores 1 en las investigaciones sobre la prehistoria inicial de las Baleares. Se concluye que, en base a la evidencia radiocarbónica disponible actualmente, no se puede afirmar sólidamente que la presencia humana en las Baleares sea anterior al 2300 cal aC. Las dataciones realizadas a partir de colágeno de herbívoros introducidos permiten establecer, con una p > 95%, que la llegada de los humanos a las Baleares es, como mínimo, anterior al 2050 cal aC, mientras que las realizadas sobre colágeno de humanos apuntan, con mayor incerteza, a que la llegada de los humanos fue anterior al 2100 cal aC.