L'estudi del canvi d'usos del sòl a partir de la georeferenciació de tres fonts d'informació gràfiques dels anys cinquanta: un exemple als Pirineus de Lleida (original) (raw)
Related papers
L'estudi del paisatge, entès com a "caràcter total d'una regió de la terra" (definició genèrica aportada per Humbolt l'any 1805 i recollida a ORMAETEA, 1997), ha generat una gran multitud d'informació geogràfica. Tal com diu tot fent referència al caràcter global del paisatge, el repte ecològic que han d'afrontar les societats a principis del segle XXI exigeix entendre els processos de canvi global en curs amb enfocaments renovats i noves eines. Actualment disposem de mitjans que permeten caracteritzar i comparar els paisatges i la seva evolució, i per tant, reconstruir la seva història.
This article traces the evolution of the landscape of the Catalan coastal County of El Maresme from the 1850s to the present by applying GIS tools to historical cadastral maps and current digital maps of land use. The results show an integrated coexistence, though very dynamic and changing, among different forest, agricultural, horticultural and residential covers until the mid-twentieth century. The imposition of Franco's regime brought about at first a failure in the economic and ecological logic of cropping, and later from the 60's, a break from that integration and a growing polarization of land use that has even persisted during the years of democracy, due to poor urban planning, which has led to a growing territorial eco-inefficiency and a substantial loss of the agricultural environment weight.
Areas Revista Internacional De Ciencias Sociales, 2006
Este trabajo analiza las relaciones entre las características del territorio, y específicamente de los suelos, los usos agrarios que se dan en él, y la evolución de éstos en la comarca del Vallès (Cataluña) desde 1850 hasta la actualidad. Se han reconstruido en formato digital los mapas catastrales de mediados del siglo XIX de tres poblaciones de la comarca (Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, y Polinyà), así como los realizados alrededor de 1950 en cinco términos (los tres anteriores más Sentmenat y Palau-Solità i Plegamans). Para el período actual se han empleado los mapas parcelarios del catastro rústico del Ministerio de Hacienda y de cubiertas del suelo del Institut Cartogràfic de Catalunya, complementados mediante trabajo de campo. También se ha evaluado la aptitud del territorio para los principales usos agrícolas (cereales grano, forrajes, viña, olivo, y almendro) teniendo en cuenta las diferentes prácticas agrarias de 1850 y 2000. Los resultados muestran que las características del territorio influyen sobre las decisiones de uso agrario, y sobre las transformaciones históricas del paisaje. Sin embargo, y al mismo tiempo, la extensión del cultivo más allá de los límites de aptitud del territorio en 1850 refleja cómo una conflictividad social emergente entre propietarios de masies e inmigrantes acabó siendo canalizada hacia una ingente inversión de trabajo en la conservación del suelo realizada por aquella clase campesina más pobre para plantar vides. También se discute, finalmente, la importancia paisajística específica de los sistemas de terrazas y las posibles alternativas actuales para su uso y conservación. Palabras clave Características del territorio; conflictos agrarios; conservación de suelos; evaluación del territorio; SIG; terrazas; trabajo agrario; urbanización
Doc. Anàl. Geogr, 2000
La plana de l'Alt Empordà (nord-est de Catalunya) presentava, en la dècada de 1970, un paisatge intensament humanitzat i diversificat, fruit de l'acció humana al llarg dels segles. L'ús de la teledetecció per a la localització dels usos del sòl de 1977 i de 1993 ens ha permès detectar i analitzar els canvis i processos esdevinguts en aquests setze anys a l'àrea d'estudi. Entre aquests destaquen la intensificació de determinats conreus herbacis, l'increment de la urbanització i la tendència a l'homogeneïtzació paisatgística. La metodologia emprada per a la classificació de les imatges digitals disponibles dels dos anys ha tingut en compte la fragmentació parcel•lària, típica del paisatge mediterrani, i la forta dinàmica temporal dels conreus herbacis, predominants a l'àrea. Paraules clau: plana de l'Alt Empordà, usos del sòl, teledetecció, dinàmica del paisatge. Resumen. Análisis de los usos del suelo de la llanura del Alt Empordà y su localización a través de la teledetección (1977-1993) La llanura del Alt Empordà (nordeste de Cataluña) presentaba, en la década de 1970, un paisaje intensamente humanizado y diversificado fruto de la acción humana en el transcurso de los siglos. El uso de la teledetección para la localización de los usos del suelo de 1977 y de 1993 nos ha permitido detectar y analizar los cambios producidos en el área de estudio. Entre éstos destacan la intensificación de determinados cultivos herbáceos, el incremento de la urbanización y la tendencia a la homogeneización paisagística. La metodología usada, para la clasificación de las imágenes digitales disponibles entre ambos años, ha tenido en cuenta la fragmentación parcelaria, típica del paisaje mediterráneo, y la fuerte dinámica temporal de los cultivos herbáceos, predominantes en el área. Palabras clave: llanura del Alt Empordà, usos del suelo, teledetección, dinámica del paisaje. Résumé. Analyse de l'occupation des sols dans la plaine du Alt Empordà et sa localisation par la télédétection (1977-1993) La plaine du Alt Empordà (nord-est de Catalogne) montre pendant la décade de 1970 un paysage fortement humanisé et diversifié, fruit de l'activité humaine pendant des siècles. L'uti
Toponímia i arqueologia a les terres de Lleida
Actes del XXIV Congrés Internacional de Ciències Onomàtiques (ICOS). Annex. Secció 12
Comunicació que valora la relació entre topònims que són expressió popular de l'existència de testimonis antròpics no explicables amb els coneixements de les poblacions del moment i atribuïbles a èpoques passades. Probablement el més habitual és el de Moros, que reflecteix un període de la història de forta influència sobre el país, per la seva llarga durada i per pertànyer a una cultura exòtica. Dos, però no són els únics, fan referència a restes de construccions d'origen desconegut (Vilars) o misteriós (Bruixes). Finalment n'hi ha un de molt clar, però probablement per això menys abundant, que fa referència a l'existència de restes ceràmiques en abundància escampades pel terra (Tenalles). Una mostra de la interconnexió entre l'onomàstica i l'arqueologia.
Conèixer els canvis esdevinguts en el paisatge al llarg dels segles Els canvis esdevinguts en el paisatge al llarg dels segles són un reflex dels canvis que hi ha hagut en la demografia, en l'economia, en la societat i fins i tot en les relacions de poder. Estudiar el paisatge ens fa valorar que els canvis i les continuï-tats que resten impresos en el territori reflecteixen els canvis i les continuïtats que s'han esdevingut en la societat. Per tant, tots els avenços que fem en el coneixement i la interpretació del paisatge històric permeten conèixer millor el nostre passat. En aquest sentit, els treballs fets aquests darrers anys de-mostren que la recerca sobre la història del paisatge pot ésser una eina potent amb vista al coneixement de les societats pre-tèrites. En el paisatge veiem ben reflectits els grans canvis que s'han anat esdevenint al llarg dels darrers segles, i d'una manera especial durant les etapes en què es van produir grans canvis. En les properes pàgines volem mostrar, a partir de l'estudi d'uns quants casos, quines són les aportacions que s'han fet darrerament i alhora fer palès tot allò que encara es pot assolir amb aquesta mena de recerques si fem un estudi sistemàtic de les diferents comarques del país.